1. Per què està comunament acceptat que parlar en públic és una activitat social i laboral important i, en canvi, no s’ensenya a les nostres escoles i instituts?
Idea clau 1. «Saber parlar és una competència fonamental poc ensenyada», perquè arrossega una doble problemàtica: la manca d’una tradició pedagògica sobre el seu ensenyament al nostre país i les dificultats pràctiques de la seva aplicació a classe. Aquest llibre proposa un conjunt de principis i recursos didàctics per superar aquestes inèrcies.
2. Per què la llengua oral, que és l’instrument principal que permet l’organització de la vida a l’aula, la construcció comuna de l’aprenentatge i la millora de l’escriptura en l’elaboració i la revisió dels textos, no esdevé un focus d’aprenentatge per si mateixa?
Idea clau 2. «La llengua oral organitza la vida a l’aula i requereix una reflexió i un aprenentatge específics». A classe es parla per gestionar la interacció, per aprendre a pensar, per compartir la lecturai per aprendre a escriure, però, a més, s’ha de parlar per aprendre a parlar, centrant l’atenció en les característiques de l’oralitat formal i duent a terme activitats sistemàtiques i planificades de discurs oral en públic.
3. Per què existeix la creença que en parlar en públic allò fonamental és la simpatia o el carisma, mentre que, en realitat, els grans oradors preparen conscienciosament els seus discursos, disposen d’un eficaç patrimoni lingüístic i basen la seva improvisació en el domini del tema que tracten?
Idea clau 3. «Abans de parlar cal pensar bé allò que es vol comunicar». La didàctica de l’oralitat formal ha d’incorporar la planificació del discurs en les activitats de classe, dins de seqüències didàctiques que inclouen el seguiment de l’alumnat pel docent en el treball previ a una exposició oral, amb una avaluació formativa al llarg del procés.
4. Per què un dels errors principals del nostre alumnat és parlar en públic sense la deguda formalitat ni la necessària cortesia, centrat únicament a mostrar que coneix el tema de l’exposició, mentre que l’oratòria efectiva té com a principi fonamental adequarse a l’auditori per confirmar o modificar els seus coneixements i opinions?
Idea clau 4. «Comunicar implica persuadir l’audiència amb elegància i respecte», analitzant la situació comunicativa, coneixent bé i adaptant-se a les característiques de l’audiència, aplicant les estratègies de la cortesia verbal i utilitzant recursos retòrics per captar i mantenir l’atenció de l’auditori.
5. Per què els principals problemes per parlar en públic en molts casos són l’emotivitat i els nervis, i quin és el paper comunicatiu de la personalitat, el gest i la mirada?
Idea clau 5. «La personalitat i el llenguatge no verbal formen part constitutiva del missatge oral». A diferència de l’escriptura, la comunicació oral és coreogràfica: l’orador està ell mateix en el missatge, perquè juntament amb les paraules s’exposa a si mateix, el seu caràcter, el cos, la gestualitat, la mirada…, i l’efectivitat de la seva al·locució depèn en bona mesura de la percepció intuïtiva que el públic tingui d’aquests elements.
6. Per què algunes de les dificultats principals en l’expressió oral en públic del nostre alumnat són la monotonia, la manca de ritme i el volum insuficient de la veu?
Idea clau 6. «La veu i l’entonació comuniquen directament l’emoció» i reflecteixen l’estat d’ànim del parlant. L’orador expert domina la modulació de la veu, el ritme i els silencis, tot donant una interpretació al seu discurs, mentre que l’aprenent d’orador acostuma a recolzar-se en la recitació gairebé literal de textos memoritzats, sense naturalitat ni correspondència entre el contingut del discurs i la seva entonació.
7. Com es pot ensenyar el discurs oral formal en públic més enllà de la visió espontaneista, que contempla el desenvolupament de l’oralitat formal com una cosa natural dependent únicament del talent innat de cada persona?
Idea clau 7. «La competència oral es pot ensenyar, aprendre i avaluar amb les estratègies didàctiques adequades», que impliquen la motivació, el treball cooperatiu, la versemblança de les situacions, la doble planificació didàctica de la parla i l’escolta, una relació pedagògica equilibrada a l’aula, la preparació de seqüències didàctiques més o menys complexes i l’avaluació eficaç, relativa, raonada i formativa.
8. En què consisteix l’explicació oral, quines en són les característiques i amb quin tipus de seqüències didàctiques i activitats es pot ensenyar?
Idea clau 8. «Explicar coneixements significa comprendre’ls»: si no s’han entès profundament, no es poden explicar bé. La didàctica de l’explicació oral inclou mostrar les estratègies explicatives del docent mateix, incorporar els organitzadors discursius formals, integrar recursos retòrics explicatius i utilitzar suports visuals, amb l’objectiu de fer-se entendre i generar interès envers allò que s’explica.
9. En què consisteix l’argumentació oral, quines en són les característiques i amb quin tipus de seqüències i activitats es pot ensenyar?
Idea clau 9. «La comunicació humana és bàsicament argumentativa». L’argumentació és un tipus de text fonamental per a la relació social, que es concreta en dos formats comunicatius diferents: el monòleg argumentatiu i el debat. La didàctica de l’argumentació oral inclou aprendre l’esquema argumentatiu bàsic, usar les estratègies argumentatives, detectar les fal·làcies, saber debatre sense agredir i saber construir la contraargumentació.
10.Com es poden evitar la repetició i la monotonia en què incorre l’escassa tradició escolar de pràctiques orals, limitades als exercicis tòpics de l’exposició i el debat?
Idea clau 10. «Saber parlar significa dominar un repertori variat de gèneres discursius», que inclou diverses activitats comunicatives (anècdotes, històries, descripcions, definicions, instruccions…) i altres situacions i reptes retòrics basats en la improvisació.
En resum, per què no deixem de creure que l’oralitat formal és molt difícil d’ensenyar i, a més, s’aprèn espontàniament, per desenvolupar de manera plena seqüències didàctiques per a l’aprenentatge efectiu del discurs oral en públic, fent realitat un dels principis bàsics del currículum oficial ja establert, però no complert, que fixa la igualtat entre la llengua oral i l’escrita en els objectius d’aprenentatge dels futurs ciutadans de la nostra societatdemocràtica i del coneixement?
FONT: 10 idees clau. Ensenyar la competència oral a classe. GRAÓ, 2014. Sèrie Didàctica de la llengua i de la literatura, 191
Podeu accedir-hi fent clic aquí.
