Després de dinou anys treballant com a mestra itinerant, la Maria Mercè -Miss Mercè per a alumnat i companys- ha sabut fer-se un lloc a les escoles on entra i surt cada dia: «La relació que tinc amb els nens és molt bona, estar a l’escola rural ofereix la possibilitat de treballar amb grups molt petits. Quan hi arribo, sempre m’esperen contents. És com rebre aire fresc nou». Treballar en tres escoles diferents no sembla fàcil: «Cada centre té el seu tarannà, les seves peculiaritats, i això cal temps per conèixer-ho. Altres companys tenen estones per trobar-se i xerrar, com l’hora del pati. Jo la passo al cotxe. Però t’acabes situant. Això t’ajuda a ser més flexible, més adaptable. Els companys que he tingut m’hi han ajudat molt a nivell professional i personal».
Treballar amb infants de nivells i edats diferents en un espai compartit i fer això en tres escoles diferents demana, sens dubte, adaptabilitat
Efectivament, són condicions sense les quals ser mestre itinerant pot esdevenir esgotador. Treballar amb infants de nivells i edats diferents en un espai compartit i fer això en tres escoles diferents demana, sens dubte, adaptabilitat: «La programació base és comuna, però després jo la puc mantenir molt viva. Si, en un moment donat, una nena o un nen hi aporta alguna cosa es pot fer servir a classe, perquè, com que són pocs, la seva iniciativa hi pot tenir un espai. A l’estona d’anglès, per exemple, tothom pot parlar, això és possible en aquestes escoles i no tant en centres grans. Treballar en la diversitat és una font d’aprenentatge fantàstica, tant per als més grans com per als més petits. I per a mi és molt gratificant».
Fer d’ensenyant d’un grup de cinc infants presenta molts avantatges pedagògics i didàctics: «Els grans tenen molta responsabilitat, moltes vegades es cuiden d’ajudar els petits, i els petits saben bé que hi poden comptar. És molt semblant a una família». A la Maria Mercè la preocupen uns altres aspectes de tipus més social: «En escoles molt petites, on de vegades hi ha cursos de dos alumnes, veig que els nens no es poden associar amb ningú. El fet que hi hagi poques criatures impedeix que es puguin relacionar amb infants de la seva edat. És una mancança important. Per això es procura que, a les trobades d’escoles de la ZER, es facin grups d’iguals en aquest sentit».
A banda de poder atendre grups molt reduïts, li demanem quins altres beneficis té treballar com a mestra itinerant: «Jo valoro molt el tipus de relació que tinc amb els infants, puc cuidar moltíssim el vincle, perquè hi ha molta possibilitat d’intercanvi. Puc decidir si un matí fem un joc al pati o si anem a treballar a un racó. Com a especialista d’anglès, puc tenir molta interacció oral amb ells i també puc vetllar perquè facin servir les estructures lingüístiques de manera autònoma. Això és més fàcil amb un grup de vuit que no pas amb un de vint-i-cinc. Ara mateix, no ho canviaria per estar-me quieta en una escola».
Nota
La Maria Mercè Contra exerceix com a mestra al ZER Tramuntana de l’Empordà. Les ZER (zones escolars rurals), entre altres característiques, comparteixen els mestres especialistes, que són itinerants
Font: Revista Guix n.395 (La lectura a diferents països de la UE). Clic aquí.
