Això és precisament el que significa: mapu (‘terra’) i de txe (‘gent’). El poble maputxe és una comunitat ameríndia que habita el sud de Xile. La Teresa Inés és mestra allà:
«Busco contribuir a generar un diàleg educatiu, el punt de partida del qual sigui les experiències dels infants, el saber de les seves famílies i les comunitats d’origen, les seves maneres de comprendre el món, les seves llengües, les seves cultures, tot això vinculat al coneixement pedagògic occidental, que els pot ajudar a desenvolupar una educació més significativa. Jo vaig estudiar en una escola on la llengua de comunicació era el castellà, però el meu idioma matern era el mapudungun. El coneixement que s’hi abordava derivava del currículum nacional, però el que jo sabia s’originava en la tradició maputxe. Durant molt de temps, el saber local va ser exclòs de les escoles. Avui avancem per revertir aquesta tendència».
Somnis, intuïció, natura… Quantes vegades utilitzem aquestes paraules a l’escola? Segurament, poques.
«Els professors maputxes donem molt de valor al context, a la relació de la persona amb la natura i amb el món espiritual. No creiem que l’ésser humà sigui el centre de l’univers, sinó que solament n’és una part. Considerem la persona com un ésser integral, que pensa, que fa, que sent, que somia, que s’emociona i que pateix. Per nosaltres, tenen molt de valor l’experiència, l’observació, l’escolta, la intuïció i els sabers traspassats generació rere generació per mitjà de l’oralitat». Somnis, intuïció, natura… Quantes vegades utilitzem aquestes paraules a l’escola? Segurament, poques. Això no obstant, molt probablement, han estat el motor d’un salt quàntic a les nostres vides, d’un canvi que ens va conduir a un lloc més ple i més autèntic. És una llàstima que haguem decidit excloure-les dels centres docents en pro d’un aval científic que no sempre ens ofereix el que necessitem com a persones humanes.
«Les criatures amb qui treballo a Xile arriben a l’escola cap a dos quarts de nou del matí, després de caminar al llarg de tres o quatre quilòmetres. Conversem sobre la nostra relació amb l’entorn, sobre les nostres vides amb la família, sobre el nostre ésser maputxe, parlem en mapudungun. Fem moltes activitats pràctiques, però també observem i escoltem, perquè igualment s’aprèn en la quietud. No sempre s’han de dir o fer moltes coses per aprendre. Jo no pateixo problemes d’hiperactivitat a l’aula. Els infants que tinc a classe són tranquils. Potser aquesta manera de ser i d’actuar ens és donada per la cultura i pel context.»
«Potser caldria aprofitar les potencialitats que ofereix la diversitat cultural i lingüística, les maneres diferents de comprendre el món i la realitat, la convivència amb persones que són iguals que nosaltres i, alhora, diferents»
Li preguntem què podríem incorporar de l’escola maputxe que millorés o que enriquís la nostra: «Potser caldria aprofitar les potencialitats que ofereix la diversitat cultural i lingüística, les maneres diferents de comprendre el món i la realitat, la convivència amb persones que són iguals que nosaltres i, alhora, diferents». En aquestes alçades, tothom ja ho sap: «Com més fortes són les arrels, més grans són les ales». Necessitem poder ser gent de la nostra terra, perquè totes ofereixen alguna cosa valuosa i única: el tresor de qui les estima i les honora amb la seva alegria.
FONT: Revista Guix n.415. Clic aquí.
