Les actituds tenen un paper protagonista en la consecució dels objectius de comunicació. Es manifesten de manera ineludible a través de nombrosos indicis de la comunicació oral: la mirada, els gestos, el to de la veu o l’estil del llenguatge… Una actitud és un estat intern de predisposició per actuar d’una manera determinada davant d’un fenomen o d’un fet.
El comportament verbal d’una persona mostra moltes actituds envers un munt de fets de la realitat, algunes de les quals, que podríem denominar positives i obertes, afavoreixen enormement la comunicació. Les actituds en sentit contrari solen ser defensives o agressives i responen sovint a prejudicis poc fonamentats.
A tall d’exemple, una percepció errònia i negativa relacionada amb l’oratòria és considerar aconsellables certes actituds que, en realitat, són molt poc comunicatives. Per exemple, si bé és cert que cal mostrar seguretat per parlar davant d’un grup, no per això convé ser o mostrar-se arrogant. L’arrogància és una seguretat excessiva que ens tanca al diàleg, que impedeix comprendre i valorar punts de vista diferents del nostre.
El quadre adjunt defineix de manera sintètica les actituds que afavoreixen una comunicació de qualitat.
Font: G. SANZ PINYOL (2005), Comunicació efectiva a l’aula, Barcelona, Graó, p. 24-25. Clic aquí.
