La nostra mestra de quart de primària sap que fer preguntes facilita la comprensió significativa, estimula els estudiants i ens assegura que han captat bé el sentit del que s’ha llegit o del que s’ha explicat, a més a més, ens permet comprovar si són capaços de relacionar la nova informació amb el que ja saben. Sap que la formació de persones crítiques, creatives i curoses, capaces de pensar per si mateixes i competents per seguir aprenent passa per tenir desenvolupada la facultat de formular preguntes.
Per això, a l’aula de filosofia, després d’haver llegit unes tres pàgines de text, la mestra demana a l’alumnat que plantegi qüestions sobre la lectura realitzada. Les va anotant a la pissarra i en surten vint-i-set. Davant el volum i la varietat de qüestions, els demana: “Totes les preguntes són del mateix tipus? Es poden respondre de la mateixa manera? En podeu posar algun exemple?”.
La majoria diu que no, que les qüestions de la pissarra han de tenir respostes diferents. La mestra en demana exemples:
- Xavi: Per saber què és la pluja àcida, cal estudiar-la, però, per parlar de «castells d’aigua», s’ha de rumiar.
- Pedro (assenyalant cap a la pissarra): Aquestes dues també són ben diferents. La primera és: «Quant de temps es trigaria a comptar tots els grans de sorra que hi ha a la platja?». I la segona: «Per què la germana va salvar el talp de les ungles del gat que l’havia atrapat?».
Reconduint pensaments
A fi d’ajudar els infants, la mestra hi posa ordre: «Pel que dieu, entenc que, per a segons quines preguntes, es pot trobar la resposta en un llibre o a Internet i, per a segons quines altres, no. Intentem assenyalar les que tenen una resposta fàcil o trobable i les que s’han de rumiar».
Amb algun entrebanc, ja que no totes les distincions eren prou clares per al conjunt del grup, s’aconsegueix diferenciar les preguntes obertes de les tancades.
Els nens i les nenes s’adonen que hi ha preguntes, com les que anomenem tancades, que només requereixen un sí o un no com a resposta. Mentre que unes altres, les anomenades obertes, tenen respostes variades i solen començar, entre d’altres, amb les paraules què, qui, quan, quant, com i per què.
Aquesta primera divisió representa un començament per anar caracteritzant i agrupant les qüestions plantejades a partir de criteris que ens portin més enllà de les nocions d’obert i tancat. I, mentrestant, aprenen que una pregunta és una possibilitat magnífica d’aprendre, perquè obre mons, assenyala buits i provoca mirades.
Font: Revista Guix n.431. Parlem de… Convivència en positiu. Clic aquí.
