Lideratge directiu als centres docents. Sortir de l’embolic de la confusió

Dirigeix un centre? Vostè és una persona líder!

Al director o a la directora d’un centre docent se li assigna automàticament l’atribut de líder institucional en molts dels escrits acadèmics i en els continguts dels preceptes legals. Es dona per descomptat que s’identifica i s’encarna aquest rol pel mer fet de disposar de l’autorització administrativa que l’autoritza a exercir el càrrec a través d’una credencial. D’aquesta manera se l’invoca en reunions o xerrades diverses amb locucions del tipus: «Vostès, com a líders escolars, han de…», o «El director, des del lideratge que exerceix, pot o ha de…», o unes altres afirmacions semblants que es podrien llegir en determinats textos. Això no obstant, dirigir i liderar no són termes que es puguin emprar de manera indistinta i intercanviable. Entre totes dues nocions hi ha algunes diferències importants. Vejam què comparteixen i en què es diferencien l’una de l’altra.

Les persones que dirigeixen i les que lideren un centre comparteixen la realització de tasques orientades a influir en la gent que hi treballa, amb la finalitat de mobilitzar-la cap al rumb que s’ha acordat seguir. D’aquesta manera, si, per exemple, s’ha acordat implementar un projecte determinat de millora, tots dos actors duran a terme tasques com ara coordinar accions, motivar, gestionar recursos, instar perquè es compleixin els acords que es van prenent, mantenir el rumb, orientar processos, etc. Intenten aconseguir resultats a través del treball d’altres persones. Per aquest motiu, entre altres cauteles, procuraran crear les condicions favorables per reeixir, proporcionaran els mitjans necessaris per realitzar les iniciatives acordades o posaran un interès especial a saber demanar les coses als altres d’una manera adequada (competència cardinal, tant per a qui dirigeix com per a qui lidera). També comparteixen una altra característica fonamental: necessiten una autoritat per poder exercir influència.

Examinem ara què els diferencia. La persona que anomenem director o directora exerceix un càrrec reconegut oficialment en un document: un nomenament, una acta, una cèdula. D’acord amb una disposició legal, gaudeix d’una autoritat emanada d’una instància administrativa externa al grup. Una autoritat que, se suposa, és merescuda mercès a un currículum professional excel·lent i al mèrit mostrat en un concurs que compleix amb els principis constitucionals de legalitat. Encara que podria no ser-ne si el procediment va ser llicenciós i arbitrari, igualment rebria aquesta autoritat formal.

El líder no du a terme les seves tasques valent-se d’un càrrec reconegut formalment en un document. No ho necessita.

La persona que anomenem líder no du a terme les seves tasques valent-se d’un càrrec reconegut formalment en un document. No ho necessita. Gaudeix d’una autoritat guanyada, merescuda, acceptada i reconeguda pel col·lectiu. En un institut podríem trobar una docent que tingués més capacitat de lideratge que la directora, que influís en el grup molt més que ella, que exercís aquella influència de manera personal o, encara millor, juntament amb altra gent mitjançant un lideratge distribuït i sostenible.

L’autoritat necessària i desitjable, pròpia de la persona experta, no s’aconsegueix de manera automàtica amb un nomenament ni amb la mera acumulació d’anys d’exercici. Es construeix i se sosté al llarg del temps a través de l’ampliació i l’actualització del coneixement sobre les qüestions relacionades amb l’exercici de les tasques pròpies del càrrec i del desenvolupament de pràctiques professionals eficients i exemplars. Tots dos aspectes es poden millorar mitjançant la pràctica reflexiva individual freqüent (autoconeixement) i compartida amb les persones amb qui es conforma l’equip directiu i de la formació permanent a través de les múltiples modalitats i formats que mostra. Caldrà reconèixer humilment que, tret d’excepcions, s’accedeix a la direcció escolar sense disposar dels coneixements ni de les competències necessàries.

De la mateixa manera que el que Crawford (2005) ens plantejava respecte a l’aparent contradicció entre direcció i lideratge distribuït, convé considerar i analitzar la beneficiosa i necessària simbiosi entre direcció i lideratge (ara sense «cognom»). Els nostres centres necessiten directors i directores que liderin i persones líders que dirigeixin.

Referència bibliogràfica

CRAWFORD, M. (2005) “Distributed leadership and headship: a paradoxal relationship?”. Shool Leardership and Management, vol.25 (3), pp.213-216.

Aquest contingut és una traducció d’un article original de la nova revista “Aula de Secundaria” de Graó. Se’n pot llegir l’article complet en aquest enllaç.