L’educació del segle XXI viu un moment de transformació accelerada. L’abundància d’informació, la complexitat dels problemes socials i la necessitat de formar ciutadans crítics i creatius exigeixen una mirada renovada sobre el paper de l’escola. Ja no n’hi ha prou amb transmetre continguts, cal que l’alumnat sigui capaç de comprendre conceptes, utilitzar-los de manera flexible i actuar sobre el món.
Aquest plantejament connecta amb marcs com ara l’OCDE Learning Compass 2030 (2019) o les competències clau europees i amb l’evidència sobre com aprenen les persones. L’aprenentatge profund requereix processos cognitius complexos, interacció social, vinculació emocional i contextos d’autenticitat.
Ja no n’hi ha prou amb transmetre continguts, cal que l’alumnat sigui capaç de comprendre conceptes, utilitzar-los de manera flexible i actuar sobre el món
En aquest context, la seqüència d’explorar, construir i transferir s’hi presenta com una alternativa més precisa que la formulació més tradicional d’«aprendre, entendre i aplicar» –més focalitzada en els continguts factuals–, especialment quan es tracta de sabers conceptuals i actitudinals, on la recerca mostra que «aprendre» ja implica comprendre.
Explorar: activació, connexió i significat
Explorar com a base del significat
Explorar implica activar coneixements previs, establir connexions amb experiències anteriors i despertar curiositat. Seguint Ausubel (1968) i Coll (1990), aquesta activació és imprescindible perquè els nous continguts siguin incorporats per l’individu de manera significativa.
Inclou:
- Primer contacte amb fenòmens o problemes.
- Formulació de preguntes i d’hipòtesis.
- Aproximació inicial al llenguatge i als conceptes clau.
- Presentació de situacions rellevants que donen sentit a allò que s’aprendrà.
Aquest procés no és introductori en un sentit superficial, sinó la condició que permet que es produeixi la comprensió posterior.
Explorar implica activar els coneixements previs i és la condició que permet que es produeixi la comprensió posterior
El paper de les habilitats d’aprendre a aprendre
La recerca en neuroeducació subratlla la importància de la metacognició, la regulació emocional i els hàbits de treball.
Explorar també és:
- Planificar com s’afronta un repte.
- Regular l’atenció.
- Anticipar estratègies.
- Comprendre el propi procés cognitiu.
Sense aquest component, l’exploració queda reduïda a activitat superficial i desconnectada.
Construir: elaborar significat i comprendre en profunditat
De la informació al coneixement elaborat
Construir significa ‘relacionar, organitzar i dotar els continguts de sentit’.
Es tracta d’establir estructures mentals que permetin:
- Explicar conceptes amb coherència.
- Identificar patrons.
- Establir diàleg i interacció (Vigotsky, 1978).
- Comparar fonts i contrastar-les.
- Utilitzar representacions múltiples (models, esquemes, gràfics, etc.).
- Realitzar preguntes d’alta exigència cognitiva.
Aquest procés connecta amb els nivells cognitius superiors de Bloom (1956) i amb el deep learning, o aprenentatge profund, de Hattie (2009): processos que impliquen anàlisi, generalització i conceptualització.
Interdisciplinarietat i globalització del coneixement
Cap fenomen del món real existeix dins d’una disciplina tancada. Per això l’educació ha de promoure situacions que integrin llenguatge, matemàtiques, ciències, tecnologia, arts i ciències socials. L’objectiu no és diluir les disciplines, sinó fer-les dialogar per explicar realitats complexes.
L’educació ha de promoure situacions que integrin disciplines, tot fent-les dialogar per explicar realitats complexes
Transferir: utilitzar el coneixement en situacions noves
Transferir com a indicador d’aprenentatge profund
La transferència és la prova definitiva de l’aprenentatge profund. Quan una alumna o un alumne pot aplicar coneixements en contextos nous, vol dir que ha canviat la seva manera de pensar.
Aplicar implica:
- Resoldre problemes oberts.
- Prendre decisions informades.
- Actuar amb creativitat.
- Generar productes, projectes i explicacions pròpies.
- Participar en situacions reals (APS, reptes comunitaris).
És, en paraules de Bruner (1960), «saber utilitzar el coneixement».
Connexió amb la vida, l’entorn i la ciutadania
La transferència es fa visible quan es vincula a reptes concrets del món real:
- Reptes vinculats a l’entorn natural, social o tecnològic.
- Situacions de participació democràtica i convivència.
- Projectes interdisciplinaris relacionats amb problemes globals (ODS).
- Activitats creatives, culturals i de cura de la comunitat.
És en aquest espai on competències com ara el pensament crític, la comunicació, l’autonomia i la col·laboració esdevenen tangibles i es consoliden.
Planificar a partir dels blocs: sentit, coherència i profunditat
Implicacions en el currículum
Planificar des d’aquesta mirada implica:
- Organitzar seqüències d’aprenentatge que segueixin els tres moments.
- Seleccionar sabers imprescindibles.
- Prioritzar fenòmens i situacions reals.
- Garantir un fil conductor coherent a nivell d’aula i de centre.
Implicacions metodològiques
Aquest model afavoreix metodologies actives i rigoroses:
- Treball per projectes autèntics.
- Indagació científica o històrica.
- Debats i dilemes.
- Creació artística i digital.
- Aprenentatge cooperatiu.
- Espais d’experimentació i prototipatge.
Implicacions respecte a l’avaluació
L’avaluació ha de capturar els tres moments:
- Explorar: diagnòstics, activitats inicials i formulació de preguntes.
- Construir: explicacions, anàlisis i mapes conceptuals.
- Transferir: projectes, reptes i situacions autèntiques.
Tot plegat acompanyat de retroacció formativa, rúbriques clares i espais d’autoavaluació i de coavaluació.
Conclusions
La seqüència d’explorar, construir i transferir constitueix un marc potent, simple i coherent per orientar l’educació obligatòria cap a un aprenentatge profund i durador. Evita les ambigüitats del model d’«aprendre, entendre i aplicar» i s’alinea millor amb la recerca contemporània sobre com s’aprèn.
Aquest model facilita que se superi la fragmentació disciplinària, proporciona coherència a les seqüències didàctiques i situa l’alumnat al centre del procés com a agent actiu capaç de comprendre, transformar i actuar.
En definitiva, explorar, construir i transferir és una manera d’entendre l’educació que prepara les persones per pensar críticament, viure amb les altres, prendre decisions informades i contribuir a promoure el bé comú
Referències bibliogràfiques
Ausubel, D. P. (1968). Educational Psychology: A Cognitive View. Holt, Rinehart & Winston.
Bloom, B. S. (1956). Taxonomy of Educational Objectives. McKay.
Bruner, J. (1960). The Process of Education. Harvard University Press.
Coll, C. (1990). Constructivismo y educación. Editorial Síntesis.
Hattie, J. (2009). Visible Learning. Routledge.
OCDE (2019). OECD Learning Compass 2030.
Vigotsky, L. (1978). Mind in Society: The Development of Higher Psychological Processes. Harvard University Press.
Zabala, A. i Arnau, L. (2013). 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias. Graó.
