SABEM que una de les respostes possibles a les incerteses que se’ns plantegen en els temps actuals la trobem en el suport que les persones podem oferir-nos treballant en xarxa. Moltes de les inseguretats inherents a societats amb canvis constants generen que aquestes facin demandes a l’escola que no sempre són raonables ni coherents, i que cal saber triar-les i transformar-les en reptes i en objectius que generin benestar.
Quan apliquem una gestió capaç d’impulsar el poder de totes les persones implicades en xarxes de cooperació, s’afavoreixen els canvis en positiu.En el moment en què les persones ens situem davant de l’escenari laboral canviant amb la predisposició d’aprendre totes de totes, responsabilitzant-nos de les nostres obligacions i comprometent-nos-hi, la feina és font de gaudi i de riquesa i ens proporciona l’oportunitat de créixer, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.
SABEM que treballar en xarxa vol dir pensar, comunicar i actuar conjuntament tot compartint objectius i recursos. En validar, en el marc de la tasca comuna, les nostres accions en relació amb les capacitats i els esforços de tots els actors, creem una interdependència que, en ser respectuosa, és saludable i ens fa més forts i eficaços.
Podem sentir-nos necessaris i valorats individualment a través de l’assoliment dels objectius col·lectius que ens generen benestar i que ens milloren professionalment.
VOLEM, ara més que mai, una distribució saludable de les responsabilitats. Però aquesta distribució només es veu possible des de l’horitzontalitat que comprometi persones, capacitats, habilitats, sabers i enfocaments complementaris amb un objectiu clar i compartit que motivi l’acció.
PODEM aconseguir-ho encaixant els interessos individuals en l’assoliment eficaç del projecte compartit, trenant una xarxa capaç de suportar les tensions del funcionament.
PODEM fer un pas enrere per adquirir una perspectiva més àmplia que ens permeti tenir una visió millor i més completa de la tasca de cadascú en el si d’una organització que empodera les persones vinguin d’on vinguin.
Font: Revista Guix d’Infantil n.86 (clic aquí).
