Conseqüències de l’acceleració del temps educatiu

Hargreaves (2008) diu que «los resultados alcanzan un tope cuando la rapidez importa más que la sustancia». No és l’únic autor que analitza com el ritme ràpid, els objectius a curt termini, la pressió sobre els resultats o el currículum basat en programes i en proves estàndard amb un èmfasi sobredimensionat pel que respecta a les àrees lingüístiques i matemàtiques, etc. produeixen situacions insostenibles, pèrdua de creativitat, estrès en alumnes i en professorat, resultats pobres a mitjà i a llarg termini, com també més desigualtat, ja que els ritmes més intensos únicament obtenen resposta en una part de l’alumnat, crisi en el professorat més compromès i en els equips directius, etc.

Des d’un punt de vista complementari, Honoré (2008) qüestiona les pressions que les famílies exerceixen sobre els seus fills i filles quan intenten controlar-ne tot el temps. Encara que es mostra prudent en els resultats de les análisis que fa, posa al descobert els efectes secundaris que té omplir l’espai i les hores dels infants d’activitats programades fins al mínim detall, i com aquesta pressió constant de famílies, escola i societat té més efectes secundaris contraris a les intencions primeres del que aparentment ens pensem. Sobretot perquè, de vegades, els resultats a curt termini poden ser bons i poden provocar la percepció que és aquest el camí per aconseguir una bona educació.

L’educació és un aspecte clau del procés d’humanització de la societat.

Fer un elogi de l’educació lenta té sentit avui i aquí en tant que representa l’elogi d’un model educatiu entès com la peça clau en el procés d’humanització de la societat. Donar importància a l’educació com una eina important que pugui contribuir a assolir una societat més justa comporta moltes conseqüències. Però, amb aquesta intenció, cal reivindicar un recorregut que faci en cada moment allò que és important i no es deixi portar per presses ni acceleracions.

Seguir un bon procés educatiu és un antídot no solament contra la ignorància, sinó també contra la desigualtat, la violència, la submissió, l’alienació… En la societat actual del coneixement, amb les amenaces i les oportunitats que provoca, el paper de l’educació i dels educadors és clau: els educadors són agents fonamentals en aquesta societat. Sense una acció docent decidida, la societat del coneixement esdevindrà una societat més desigual, més desinformada i més excloent. I per intervenir en aquest procés, cal reduir-ne la velocitat, tal com intentarem argumentar. Fer un elogi de l’educació lenta també suposa fer una aposta per una educación que tingui en compte els elements més dèbils del sistema.

Estem convençuts que els ritmes no adequats els perjudiquen i, per tant, afavoreixen la desigualtat i l’exclusió.

En la perifèria del sistema, tenim els exemples més evidents d’aquesta afirmació. L’educació dels nois i les noies amb necessitats educatives específiques o disminucions greus representa el paradigma de l’adaptació dels ritmes d’aprenentatge a cada situació individual. Els canvis en l’educació especial en els darrers cinquanta anys ens indiquen que el principi que tothom pot ser ensenyat és universal i que pot fer-se realitat si es brinda una atenció específica als ritmes individuals i col·lectius dels aprenentatges. Però aquesta disminució de la velocitat no només ha d’aportar beneficis als esglaons més dèbils del sistema. També ha de ser útil per als més forts, els més adaptats, ja que aquests no s’escapen d’haver de respondre a requeriments obsolets, poc pràctics i desenfocats. Si disminuïm el ritme i la velocitat desmesurada de l’educació, aquesta millorarà per a tothom.

La colonització del temps docent i l’acceleració constant que pateix porta a la desaparició d’àmbits educatius clau per al desenvolupament global de la persona. Els infants que tenen, ja en les primeres edats, agendes plenes d’activitats, reglades o no, pensades i dirigides; les escoles que ocupen absolutament el temps de la infància; les etapes secundàries, en les quals predomina una pressió absoluta sobre l’horari escolar i no escolar…; tots aquests fenòmens formen part d’una societat que no valora el temps necessari per educar-se i comprendre els coneixements imprescindibles a fons.

Font: Elogi a l’educació lenta, Graó, 2009. Col·lecció Micro Macro Referències, 9.