Si no tinguéssim escoles infantils, els més petits es pensarien que solament existeix el que es veu des del seu portal.
Si no tinguéssim escoles infantils, molts pares i mares solament tindrien les seves idees sobre com cal educar. Quan algú es pensa que solament hi ha una manera de fer les coses, esdevé un fanàtic i no actua correctament.
Si no tinguéssim escoles infantils, hi hauria qui no sabria que existeix la infància, perquè no coneixeria més criatures petites.
Si no tinguéssim escoles infantils, moltes famílies no entendrien el seu fill, perquè, per entendre’n un, n’has de conèixer molts.
Si no tinguéssim escoles infantils, molts nens i nenes no sabrien què és un pare ni què és una mare, perquè, per saber-ho, t’has de relacionar amb uns progenitors que no siguin ni el teu pare ni la teva mare. Tampoc no sabrien que tenen una família, perquè, per ser-ne conscient, necessites veure-la des de fora.
Si no existissin escoles infantils, molts nens i nenes no sabrien que després del plor ve la rialla. Quan ploren, molts no recorden que abans reien i, quan riuen, es pensen que no tornaran a plorar. Veure unes altres criatures plorar quan ells riuen els descobreix com habitem les emocions.
Si no tinguéssim escoles infantils, les criatures creixerien embolcallades en un sol relat i en una sola manera d’explicar-lo. Si no tinguéssim escoletes, no sabrien que la vida té un tou de camins i que hi ha moltes maneres d’avançar.
Si no tinguéssim escoles infantils, molts nens i nenes no sabrien que tenen una història ni sabrien que hi ha moltes històries, perquè no podrien escoltar uns altres explicar la seva ni mai podrien narrar la pròpia.
Si no tinguéssim escoles infantils, no sabríem reparar el patiment dels infants, perquè no sabríem si el que pateixen és evitable o no.
Si no tinguéssim escoles infantils, potser no sabríem que el futur és possible, perquè les persones adultes sovint ens obcequem en el passat. Són les criatures qui ens exigeixen parlar en futur, tant se val que sigui perfet com imperfet.
Si no tinguéssim escoles infantils, seríem menys humans, perquè les problemàtiques dels més petits serien més invisibles i gairebé sempre hi arribaríem massa tard.
Si no tinguéssim escoles infantils, moltes criatures es pensarien que solament es pot jugar d’una manera. Es pensarien que sempre han d’escoltar i que parlar és cosa de les persones grans. Es pensarien que ser feliç és propi d’infants i que, per fer-se gran, s’ha de riure menys, enfadar-se més i donar moltes ordres.
Si les escoles infantils no fossin per a tothom, hi hauria més criatures que no s’alimentarien de manera adequada, més famílies que haurien d’explicar que el dret a l’educació de moment és una mentida i tots patiríem les conseqüències de crear dues infàncies: la dels rics i la dels pobres.
Si no tinguéssim escoles infantils, seríem menys humans, perquè moltes criatures no coneixerien les cent maneres de parlar que tenen les mans, ni les cent maneres possibles de plorar i de riure.
Es creurien que solament hi ha una manera de pensar.
Moltes criatures no sabrien que elles també poden ajudar i solament aprendrien a obeir. N’hi hauria poques que sabrien consolar.
Moltes criatures no aprendrien a somiar, ni coneixerien les diferències que hi ha entre somni i raó. Pitjor encara: potser es pensarien que solament es pot descobrir amb la raó. Potser es pensarien que solament existeix un món i que aquest món ja està fet.
Molts infants creurien que cantar junts no canvia res.
Si no tinguéssim escoles infantils, ens estimaríem menys, perquè molts solament coneixeríem una manera de fer-ho.
Si no tinguéssim escoles infantils, ens les tornaríem a inventar.
FONT: Revista GUIX d’Infantil, n.77. Clic aquí.
