Quan un centre educatiu es planteja la necessitat de disposar d’espais de calma cal formular-se algunes preguntes. I encara més si aquesta possibilitat es planteja de manera generalitzada per a diversos centres. Potser, la primera d’aquestes preguntes seria: per què tenim la necessitat de disposar d’un espai de la calma? La resposta a aquesta pregunta segurament que no és simple, ni es pot respondre apel·lant a un sol motiu. Però convé fer l’exercici de plantejar-se diverses possibles respostes a aquesta pregunta, ja que ens poden oferir claus sobre com implementar la proposta.
→ Necessitar un espai de calma a l’escola pot significar que l’escola és un espai sense calma, un espai d’intranquil·litat o, almenys, un espai que no genera la calma que alguns membres de la comunitat educativa poden requerir.
Si aquesta és una de les respostes possibles a la nostra pregunta haurem de pensar com convertir el nostre centre i el nostre sistema educatiu en un espai calmat.
Plantejar la necessitat d’un espai de calma a l’escola pot significar que l’escola és un espai sense calma, de manera que haurem de pensar com convertir el nostre centre en un espai calmat
→ La segona resposta possible podria ser que la nostra escola o sistema educatiu inclou persones amb dificultats per mantenir la calma.
En cas que aquesta sigui la nostra resposta haurem de pensar com i qui identificarà aquestes persones, quines són les seves necessitats i quines mesures i suports són els adequats per ajudar-les a mantenir o recuperar la clama.
→ La tercera resposta possible és que totes les persones passem per moments de calma i per moments d’intranquil·litat. Per això, tots podem identificar elements de suport útils per a diferents persones que ens ajuden a recuperar la calma.
Per tant, caldrà veure com podem dotar-nos d’estratègies i espais perquè tots els membres de la comunitat educativa puguin disposar dels recursos i suports que requereixen per tornar a la calma.
Malestars, intranquil·litat i gestió emocional
Però totes aquestes respostes parteixen de l’apriorisme que la calma és un estat desitjable. Però… Realment la calma és desitjable? I, encara més, estem segurs que tots entenem de la mateixa manera què significa la calma? I si fos així, què entenem per absència de calma? És possible que una persona sempre estigui en calma? És desitjable?
Segurament la nostra experiència personal és prou àmplia per adonar-nos que la calma no és un lloc on un resideixi, sinó simplement un paisatge que es transita de tant en tant. El malestar emocional no és evitable, però la seva gestió sempre es pot millorar.
En el món real passen coses contràries a les nostres expectatives i desitjos, situacions imprevistes que fan que les coses no siguin com desitjaríem, limitacions als nostres somnis, patiments, frustracions i desencantaments… El benestar emocional no és un estat que es pugui assolir, sinó que és més un equilibri inestable fruit de la gestió que puguem fer dels nostres malestars.
La calma en les persones s’assembla més a un equilibrista quan transita la corda fluixa amb ajuda de la seva perxa que a la suposada immobilitat d’una roca a terra. Vista així, la calma sembla un bé desitjable que ens permetria esquivar les dificultats del dia a dia.
El benestar emocional no és un estat que es pugui assolir, sinó que és més un equilibri inestable fruit de la gestió que puguem fer dels nostres malestars
Però la intranquil·litat és l’emoció que sentim davant una amenaça, davant la situació de trobar-nos en un espai o situació no desitjada… La intranquil·litat ens informa que alguna cosa de dins o fora nostre no està funcionant com nosaltres esperaríem.
No hi ha dubte que, com el dolor físic, és una sensació difícil de sostenir, que és incòmoda i que, moltes vegades, voldríem evitar… Però el dolor ens dona informació que alguna cosa va malament i estimula conductes d’autoprotecció. Igual que la por és una emoció que ens informa del perill i ens prepara per afrontar-lo, o que el dolor ens indica que hi ha algun problema físic a resoldre, potser la falta de calma ens podria estar indicant que hi ha un malestar a afrontar.
La intranquil·litat en un membre de la comunitat educativa ens pot estar informant que aquesta persona es troba malament, o que està passant per un mal moment amb la seva família, o que pateix una situació de maltractament o discriminació… Des d’aquest punt de vista, la falta de calma d’una persona és un fet desitjable que ens empeny a intervenir per ajudar-la a resoldre o afrontar una situació adversa, amenaçadora o perillosa que viu. En aquestes circumstàncies, que la persona estigués calmada, podria amagar el seu malestar i dificultar les intervencions necessàries per fer-hi front.
La calma no pot ser sinònim d’una espècie d’anestèsia emocional ni d’un vel que impedeixi que uns altres percebin els nostres malestars
Tornant a l’inici de la nostra reflexió, si els centres educatius fossin espais de calma que permetessin expressar el malestar, tots els membres de la comunitat educativa trobarien llocs i suports per gestionar-lo d’una manera enriquidora i protectora. Així, adquiririen habilitats per enfrontar-se a futures situacions de malestar de la manera més autònoma, assertiva, justa i eficaç possible. Si els espais de calma poguessin contribuir a avançar en aquesta direcció, convindria implementar-los.
Fem del centre educatiu un espai amb calma
El centre educatiu hauria de ser un espai propi, confortable i segur per a tots els membres de la comunitat educativa, un lloc on trobar-nos per treballar pel progrés comú. Aquesta idea es pot concretar en tres dimensions.
- Un espai propi és aquell en el qual cada persona se sent part activa de la comunitat i de la vida del centre. L’alumnat no solament forma part del centre perquè hi assisteix, sinó també perquè participa en els processos de decisió, tant mitjançant propostes com a través de queixes que són escoltades i tingudes en compte. De la mateixa manera, el personal docent no només treballa a la institució, sinó que s’hi sent implicat i compromès amb l’acolliment i el benestar de tots. Un espai de calma és, per tant, un espai on tothom pot participar.
- Un espai confortable és aquell que reconeix el valor de cada persona dins de la comunitat. Això implica que el centre identifiqui de manera activa les necessitats individuals dels seus membres i posi en marxa les accions necessàries per atendre-les i assumir-les com una responsabilitat compartida per tota la institució. Es tracta d’atendre tothom a través de l’atenció individualitzada. En aquest sentit, l’organització dels espais, dels temps i de les tasques es converteix en una eina per afavorir el benestar de l’alumnat. Un espai en calma és sensible a les necessitats de tothom i està pensat perquè s’hi pugui treballar amb comoditat.
- Un espai segur és aquell en el qual cada persona pot ser ella mateixa sense por. Per això, ha d’oferir un entorn previsible, amb normes clares, explícites i compartides per tota la comunitat, tot i que alguns dels seus membres tinguin una responsabilitat especial a l’hora de garantir el seu compliment. També ha de ser un lloc on qualsevol forma de violència, sigui relacional, verbal o física, s’afronti com un problema que concerneix a tota la institució. Per tant, la resposta ha de ser col·lectiva i orientada a revertir la situació d’una manera coherent, que busqui el bé comú i la protecció de cadascun dels seus membres. Un espai de calma és, en definitiva, un espai sense por.
Si els centres educatius fossin espais de calma que permetessin expressar el malestar, tots els membres de la comunitat educativa trobarien llocs i suports per gestionar-lo d’una manera enriquidora i protectora
Un centre educatiu en calma és un lloc on les persones poden trobar, establir vincles significatius, comunicar i expressar les seves emocions de manera assertiva, amb la seguretat que seran acollides des de l’empatia.
Les institucions educatives han d’oferir aquest espai de trobada entre les persones. Per això, un espai en calma no es limita a ser un entorn segur: també ha de ser un lloc emocionalment significatiu, que afavoreixi la creació de vincles entre tots els qui formen part de la comunitat.
Dissenyar un espai de la calma al centre educatiu
L’espai de la calma és un lloc de seguretat i confiança on tots els membres de la comunitat educativa poden acudir de manera voluntària i autònoma quan necessiten recuperar l’equilibri emocional. La seva finalitat última és afavorir l’adquisició d’estratègies i competències d’autogestió emocional que permetin identificar i regular les pròpies emocions. Incorporar-lo al centre educatiu exigeix una reflexió compartida sobre com convertir la institució en un entorn que afavoreixi realment la calma i, a partir d’aquí, decidir la creació d’aquest espai com un recurs al servei d’aquest objectiu.
La finalitat de l’espai de calma és afavorir l’adquisició d’estratègies i competències per a l’autogestió emocional
Es tracta d’un lloc delimitat dins del centre, obert a tothom, però regit per normes conegudes i respectades per als qui l’utilitzin. És un espai cuidat perquè la seva funció és cuidar les persones. Per això, convé parar esment en el seu disseny: parets en tons càlids, una decoració agradable, mobiliari còmode i materials amb diferents textures, ja que no totes les persones necessiten els mateixos recursos per calmar-se.
També pot comptar amb materials per fer petites activitats, com ara llibres, encaixos o peces manipulatives, perquè estar en calma no implica necessàriament romandre inactiu. La il·luminació hauria de ser suau i càlida, i l’espai hauria de situar-se en una zona on el silenci sigui possible, ja que recuperar la calma sovint requereix recolliment i una reducció d’estímuls.
A més, pot ser útil incorporar-hi suports visuals, com ara infografies o autoinstruccions per a la gestió emocional, així com objectes que afavoreixin la concentració. També cal definir com s’acompanyarà els qui l’utilitzin, perquè, si hi accedeixen alumnes menors, hauran d’estar sempre sota la supervisió d’un adult responsable.
Així mateix, caldrà concretar alguns aspectes organitzatius: si serà un espai d’ús individual o compartit, com se sol·licitarà la seva utilització, quant temps s’hi podrà romandre, com es garantirà l’ordre i de quina manera es cuidaran els materials.
Un cop creat, serà important pensar com es donarà a conèixer a la comunitat educativa. Pot ser convenient començar convidant els seus membres a utilitzar-lo, tant per facilitar la seva incorporació progressiva com per valorar si el disseny de l’espai respon realment als objectius previstos o si cal fer-hi ajustaments. També convé recordar que l’alumnat ha d’aprendre a fer servir aquest recurs. Per això, caldrà preveure accions per presentar-lo, acompanyar els seus primers usos i ajudar al fet que se’l facin seu, ja que només així l’espai de calma podrà complir de debò la seva funció.
Els riscos dels espais de la calma als centres educatius
Igual que l’únic fàrmac que no té contraindicacions és el placebo, tota intervenció educativa que dissenyem i que pretengui tenir algun efecte necessàriament generarà perills i contraindicacions.
→ L’espai de calma no és un espai de sanció. Fer-lo servir sempre ha de ser una decisió individual i preventiva, tot i que aquesta decisió pugui ser fruit del suggeriment d’una altra persona. No pot ser una gran «cadira de pensar» on els membres de la comunitat educativa que han transgredit una norma vagin a reflexionar, ni es pot indicar a conseqüència de cap acció. L’espai de la calma no es pot identificar com un espai on es va després de transgredir la norma.
→ L’espai de la calma sempre és una elecció lliure, mai es podrà forçar ningú a utilitzar-lo. Per això, hem de considerar com a contraindicació l’ús l’aula o de l’espai de la calma en l’alumnat que presenta una situació de desregulació conductual aguda. Quan un alumne es troba en aquesta situació, difícilment podrà decidir i desitjar anar a l’aula de la calma, ja que requereix una altra tipologia d’espai. L’alumnat en aquesta situació requereix suport per poder contenir les seves emocions i pensaments i, fins i tot, algunes vegades per contenir la seva conducta. En aquestes situacions, ens trobem tan lluny de la calma que l’espai de la calma és contraproduent i el material que hi ha en un espai de calma no s’ajusta a les necessitats de l’alumnat.
Considerant que l’espai de la calma és un espai obert i disponible per a tota la comunitat educativa, que ha de ser utilitzat per diferents persones simultàniament, és obvi que no pot acollir un infant greument desregulat. Un espai de la calma és radicalment diferent del que entendríem per una sala o espai de contenció.
→ L’espai de la calma tampoc és un espai on amagar-se. Algunes persones es poden trobar especialment còmodes en l’espai de la calma, perquè és un espai on hi ha menys exposició i menys risc d’haver d’afrontar dificultats. En cas que algun membre de la comunitat educativa faci un ús més gran de l’esperat d’aquest recurs, caldrà preguntar-se per aquesta situació. Haurem de generar hipòtesis sobre el perquè per intervenir i buscar altres recursos per fer costat a aquesta persona, ja que l’abús de la sala de la calma pot convertir aquest recurs en un problema per a alguns membres de la comunitat.
→ També hem d’evitar que l’espai de la calma sigui un espai d’oci o de trobada, és a dir, una manera d’evitar afrontar la tasca acadèmica buscant tenir un temps de lliure disposició a partir d’anar a l’espai de la calma només o amb l’esperança de trobar-hi altres persones amb qui se senti còmode. Caldrà preveure mesures per evitar aquesta situació.
Cap a un centre en calma
Quan un centre educatiu es planteja la creació d’un espai de la calma, convé que abans dugui a terme un procés de reflexió. L’aspiració de fons hauria de ser que tot el centre arribi a ser, en si mateix, un espai en calma. No es tracta d’una calma passiva, sinó d’una calma activa, capaç d’acollir i gestionar tant el malestar individual com el conflicte col·lectiu. En realitat, la calma no depèn de l’absència de malestar —quelcom que és poc realista—, sinó de la capacitat per afrontar-lo d’una manera adequada.
Com passa amb qualsevol recurs educatiu, els espais de calma tenen possibilitats, límits i també certes contraindicacions en el seu ús. Per això, requereixen un procés d’aprenentatge, seguiment i avaluació continu que permeti valorar si realment s’estan complint els objectius per als quals van ser creats. No són un fi en si mateixos, sinó un mitjà al servei d’una finalitat més àmplia.
Generar un espai de calma pot ser un pas per fer del centre un centre en calma, però difícilment s’aconseguirà per si mateix.
Bibliografia
Grup de Consultoria Autista (2024) Cómo crear un espacio de la calma. Disponible a: https://autismo.org.es/wp-content/uploads/2024/07/2024_Informe_EspacioCalma_Rumbo_AutismoEspana.pdf
Hernández, Y. (2022) Mi rincón de la calma. Jameos Digital. Revista de Contenidos Educativos del CEP de Lanzarote 10, 30-33. Govern de Canàries. Disponible a https://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoescuela/jameosdigital/2022/05/31/mi-rincon-de-la-calma/
