Browsing: Desenvolupament Personal

Aprendre a viure amb la resta de la gent no solament constitueix una finalitat de l’educació, sinó també un dels reptes principals de la pedagogia contemporània. Són moltes les raons que fan que aquest aprenentatge, a més de considerar-se valuós per si mateix, sigui també imprescindible per anar configurant una societat més justa, més pacífica, més solidària i més democràtica.

El coaching és una poderosa eina d’acompanyament que ajuda a canviar i que es fonamenta en l’art de la pregunta i la comunicació. A partir d’aquestes accions, produeix resultats benèfics derivats de les nostres accions i de les nostres intencions. Avui en dia, molts mestres i educadors en fan ús com a complement i acompanyament de la seva feina.

L´assertivitat és una habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a acceptar els pensaments i les crítiques dels altres i no sentir-se culpable per això.

Hi ha moltes maneres, sense fer demagògia, de ser alegres, optimistes, positius, entusiastes, d´anar engrescats per la vida. S’ha de començar per aturar-se a pensar de tant en tant. Un para i repara, pensa i endreça.

FONT: Revista Guix d’Infantil núm.56 (Educació Lenta). Clic aquí.

En aquest article d’opinió, Karmele Baelo ens planteja un repte clau per a l’escola: com aconseguir la confiança de les famílies. S’hi destaca la importància d’unir esforços entre docents i famílies en benefici de l’aprenentatge dels més petits, incidint també en les variables que poden influir en aquest fet, com ara la motivació o la transmissió de determinats valors.

L’alegria i l’optimisme, igual que la tristor i el desànim, es respiren, s’encomanen. El bon humor tenyeix els sentiments de les persones amb qui vivim i estimula els millors recursos personals possibles, activa energies pròpies, predisposa a tenir una actitud millor amb un mateix i amb l’entorn, ens fa més serens i amables, més positius davant la vida.

15 de setembre. Inici de curs. Un dia molt especial. Per a la majoria, un retrobament amb els companys i les companyes després del llarg parèntesi estiuenc.

Imposar un càstig fa sorgir en la persona adulta emocions i sentiments més o menys intensos, però, en tot cas, gens agradables i que solen comportar males conseqüències per a la criatura i les relacions que estableix amb el pare i la mare.

En els temps convulsos en què intentem navegar sense naufragar gaire, conversem amb Naranjo sobre el sentit de la nostra pràctica i sobre les necessitats que planteja l’educació actual.