Browsing: Diagnòstics organitzatius

No podem dir que les notícies que ens han arribat al llarg de les darreres setmanes siguin gaire encoratjadores, de manera que podríem començar el text dient: «La gota que fa vessar el got».

Potser hem de pensar en l’avaluació feta des del criteri, que permeti realitzar l’itinerari d’aprenentatge personalitzat de tots i cadascun dels infants, i poder-ne valorar el recorregut.

La qüestió és com el professorat pot ser més creatiu en la seva tasca professional al marge de la relació didàctica directa amb l’alumnat. La creativitat del professorat repercuteix lògicament en l’alumnat i en el funcionament del centre, una influència que es pressuposa com a positiva…

Avui, us oferim algunes pautes per tal de gestionar millor una situació de conflicte tot potenciant una bona comunicació: el diàleg constructiu.

Aprendre a viure amb la resta de la gent no solament constitueix una finalitat de l’educació, sinó també un dels reptes principals de la pedagogia contemporània. Són moltes les raons que fan que aquest aprenentatge, a més de considerar-se valuós per si mateix, sigui també imprescindible per anar configurant una societat més justa, més pacífica, més solidària i més democràtica.

No tota la comunicació informal a la feina és «sana», sinó que, a les organitzacions, també hi circula comunicació «insana» que actua com un virus i que pot ser molt nociva per als objectius (en el nostre cas, els educatius) i per a les persones que treballenen aquestes organitzacions, les quals poden acabar amb malalties cròniques o amb baixes molt freqüents.

L’estructura del sistema educatiu espanyol presenta una situació que agreuja l’índex d’abandonament prematur pel fet d’oferir un ensenyament comprensiu fins als 16 anys amb una sola titulació final.