Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
De vegades són responsables d’empreses públiques o privades, d’institucions diverses, de biblioteques, d’ajuntaments i fins i tot d’escoles. I així ens trobem amb una gran quantitat de concursos destinats als infants. Els més nombrosos són els de dibuix: dibuixa la teva mare, dibuixa els teus somnis, dibuixa la teva mascota, fes una postal de Nadal… Tot això segons la festa que s’acosta o segons els interessos de l’entitat organitzadora.
També trobem molts concursos d’escriptura per triar el millor conte, el millor micro-relat o la millor poesia. També hi ha els concursos de lectura en veu alta, de recitació i declamació. També els destinats a petits cuiners on se’ls demana fer un pastís o una amanida o un entrepà “divertit”.
A més a més de tot això hi ha els concursos de pintura, de pintura ràpida, de punts de llibre, de fotografia, de teatre, de tocar instruments, de cançons, de vídeos, de playback, de cartells, de fer objectes amb material per reciclar…
Qui organitza aquests concursos suposo que hi posa bones intencions i ganes de fer participar els infants. De vegades les exposicions prèvies o posteriors als concursos són ben interessants perquè s’hi poden veure treballs bells i atractius. Però, ens hem aturat a pensar què suposa per als infants participar en un concurs, per al qui guanya i per al qui no guanya? Tant per als uns com per als altres hi ha conseqüències relatives a l’autoestima, a l’autoimatge, a la valoració de l’esforç, al sentit de la justícia… que poden tenir un llarg recorregut. Molta de gent pensa que així és la vida i que està bé que els petits s’hi avesin com més aviat millor però, de veritat que els volem educar per a un món competitiu? No seria millor educar per a la col·laboració i la cooperació? No seria millor idear activitats participatives que promoguin el treball en equip i el joc en comú?
A una de les escoles públiques de Mallorca on he treballat, el claustre havia pres un acord per unanimitat que deia: “Aquesta escola no participa en concursos”. Així, quan arribava l’anunci de qualsevol concurs, se n’anava directament a la paperera. Amb aquesta mesura tan senzilla varen crear una consciència crítica entre les famílies, l’ajuntament i les associacions del poble i els concursos varen deixar de tenir presència en aquell entorn. Varen esser substituïts per activitats sense guanyadors ni perdedors, per exposicions sense premis i per jocs no competitius. Crec que és un exemple a imitar.
