En l’àmbit general, aquesta crisi pot tenir com a conseqüència una pèrdua d’aprenentatges que aconsella intervenir-hi positivament per revertir-la. El retrocés escolar no es deu només a la disminució de la presencialitat durant la pandèmia (que encara és present); es deu sobretot a la greu crisi social i econòmica. Quantes criatures entren a escola sense haver esmorzat? Totes tenen el material didàctic necessari per seguir les activitats acadèmiques? Les beques de menjador arriben a tothom que ho necessita?
La situació de la humanitat ha retrocedit a nivells de 2016[1]. A Catalunya, un de cada tres infants o adolescents viu una situació de pobresa, que s’incrementarà a mesura que avanci la crisi. Ha augmentat la despesa que les famílies han d’aplicar a l’ensenyament, ha augmentat molt el preu dels serveis bàsics, especialment llum i gas, la qual cosa farà menys adequats els habitatges del 33% de les famílies… Els aliments també són i seran més cars: moltes criatures menjaran pitjor o passaran gana. Podran aprendre? Tot el sistema socioeconòmic que ens envolta trontolla. Els poderosos augmentaran els seus beneficis, però la majoria en patirem les conseqüències.
No podem deixar de banda tot allò que viuen criatures i adolescents. Sovint parlem de la motxilla que duen en arribar al centre escolar. Només cal fixar-s’hi per entendre què els passa, què i com viuen la seva relació amb el centre, amb companys i companyes, amb el professorat i, sobretot, amb ells mateixos. No és senzill amb les ràtios actuals a les aules de la majoria de centres, però és una tasca que toca fer com adults que volem ensenyar i educar. Orientació acadèmica sí, però orientació personal també.
En l’ensenyament obligatori, en l’etapa adolescent és una tasca que pertoca al professorat. Fer de mestre implica tractar les persones que tenim a l’aula com a persones que són, amb tots els seus aspectes biològics, psicològics, relacionals. Si una criatura no menja prou, cal tenir-ho en compte i ajudar a posar-hi remei. Com pot aprendre bé una criatura quan els seus pares no tenen feina? O una altra quan a casa seva estan pendent d’un desnonament? I les que no poden pagar les factures per tenir l’habitatge mínimament temperat?
Si un o una adolescent està patint bullying cal adonar-se’n i ajudar; no esperar que marxi de l’institut, que la seva família faci el canvi de centre (mentre els agressors continuen tranquil·lament al seu institut). Els patiments provocats per la greu crisi afecten el comportament i les relacions que empitjoren: no hem sortit de la Covid millors, com s’havia escrit en alguns llocs. El tutor o tutora a l’etapa adolescent és l’adult de confiança de nois i noies amb dificultats serioses. Quan un alumne té dificultats de relació dins el grup classe cal intervenir a favor de tothom; de qui li costa relacionar-se i de qui li costa acceptar nous companys o companyes. Intervenir per evita els casos de rebuig racista envers infants o adolescents nouvinguts o gitanos.
Els psicopedagogs expliquem totes aquestes recomanacions. Que ajuden tothom (al professorat també) i ajuden a millorar els aprenentatges: objectiu de la tasca de mestres i professorat. Tot tenint en compte que haurem de remar en sentit contrari; si ens deixem portar pel corrent de les aigües, l’escola, per inèrcia, manté les desigualtats i les segregacions.
Com a membres de la societat i de la comunitat educativa: el professorat també vivim i patim la crisi. La situació que dura i durarà ens afecta, pot fer augmentar cert malestar que ja es dona en una part significativa de mestres. A més, els docents, la majoria, se senten sols en fer la seva feina. Saben que no és senzilla, que cal dedicar-hi atenció, que cansa i desgasta. I se senten sols davant els problemes que puguin haver de resoldre. Les persones necessitem suports emocionals, no som éssers aïllats, som comunitaris, necessitem sentir que estem acompanyades. El professorat necessita sentir-se recolzat en allò que fa. La ingent burocràcia que demana el Departament no ajuda en aquest aspecte i no es percep el suport ni el contacte a nivell personal que tots i totes necessitem; de vegades també hi ha solitud enmig del claustre, enmig dels companys i companyes.
He escrit que es cansen i es desgasten. Una persona que treballa manualment potser podrà fer la seva feina tot escoltant música o pensant en altres coses, potser acabarà la jornada ben cansat, però després d’una bona dutxa o d’un descans podrà oblidar la feina. Una que es dedica a la docència, potser no acabarà tan cansada al final de la jornada, però a més de descansar necessitarà desconnectar. Li costarà més desconnectar de la feina, de les preocupacions del dia. De vegades li costarà dormir, les vivències del dia l’acompanyaran unes quantes hores. Perquè treballem amb persones i la relació ens afecta per dins, ens implica el cos i l’ànima que em deien de petit. Implica raó i emocions. Interessos i il·lusions; pors i satisfaccions; angoixes i alegries…
La majoria de docents se senten sols a l’hora de fer la seva feina; el que necessiten és sentir-se acompanyats i poder compartir amb els companys i companyes les angoixes, els dubtes, les satisfaccions i les alegries
Qui treballa en relació amb persones (ensenyants, treballadors sanitaris, dels anomenats serveis socials…) s’hi ha de dedicar plenament, amb les seves emocions a més dels coneixements que té, en sigui conscient o no. Per això fan falta vacances llargues i fins i tot els anys sabàtics. Per això és important l’acompanyament, no sentir-se sol o sola davant les situacions més o menys difícils, és bo poder compartir amb els companys i companyes les angúnies, els dubtes, les satisfaccions, les alegries… seria bo tenir un temps setmanal dedicat a aquesta relació explícita de suport amb tot el claustre[2]. Per poder fer bé la feina ens cal estar equilibrats emocionalment, el màxim de tranquils. Per salut mental es fa necessari repensar el que s’ha viscut, no només el que s’ha fet. Malauradament ni l’administració eductiva ni la inspecció no tenen en compte el que hem escrit o no li donen importància. No estan acomplint les seves responsabilitats.
Ha sortit als mitjans que la crisi fa augmentar els trastorns; segur que fa patir més a la majoria de la població. Tota la comunitat educativa, professorat, familiars, alumnat ho estem vivint. I a més dels aspectes més materials, pujades exorbitants dels preus, hi ha els aspectes més personals, més íntims. Per què augmenten els suïcidis? I no només per casos greus de bullying.
Per acabar: Les crisis són multifactorials; la que estem passant i suportant també. I hem de tenir en compte tots els factors que hem intentat exposar per tirar endavant. Per aconseguir que els infants aprenguin, que se sentin acompanyats si pateixen per allò que estan vivint, per allò que viuen els seus familiars. Per aconseguir que mestres i professorat continuïn ensenyant, continuïn amb una manera de viure autònoma, solidària i joiosa[3]. Amb salut mental per poder continuar fent la nostra feina, si pot ser una mica millor i amb una mica més de felicitat.
[1] https://elpais.com/planeta-futuro/2022-09-08/el-desarrollo-humano-retrocede-a-los-niveles-de-2016.html
[2] http://diarieducacio.cat/formacio-claustre-contencio-emocional/
[3] Definició de salut, Congrés de Metges i biòlegs de parla catalana, (1976)
