El proper mes de setembre es comença a aplicar la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE), la denominada llei Wert, i malgrat que la Generalitat de Catalunya sempre ha expressat que faria el possible per sortejar-la, hi ha alguns aspectes de la normativa que inevitablement s’acabaran incorporant. A partir del proper curs, 2014-2015, els centres educatius catalans ja oferiran com a assignatura avaluable la Religió -que serà optativa, amb l’alternativa d’Educació en Valors Socials i Cívics-. Per altra banda, també d’acord amb la reforma del PP, els consells escolars dels centres, òrgan en què participen les famílies, deixaran de tenir un paper decisori, i passaran a ser consultius, en contra del que diu la pròpia Llei d’Educació de Catalunya (LEC).
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va comparèixer ahir a la comissió del Parlament de Catalunya per avançar algunes novetats per al curs vinent, entre les quals ja va destacar el caràcter preceptiu que passarien a tenir les decisions dels consells escolars. Però aquest divendres ha quedat confirmat, amb l’enviament de les instruccions als centres pel que fa a la seva organització i gestió a partir del setembre, uns documents als quals ha tingut accés El Diari de l’Educació. En aquestes orientacions hi destaquen tant la retirada de poder decisori als consells escolars com la incorporació de la religió com a assignatura avaluable -fins ara no ho era-. En aquesta línia han avançat també comunitats contràries a la llei Wert com Andalusia, amb la intenció -igual que a Catalunya- de minimitzar els efectes de la nova normativa.
En aquest aspecte, per contra, la consellera Rigau sí que compleix la seva promesa de mantenir l’educació visual i plàstica, l’educació musical i la dansa, una matèria que la LOMCE deixava a disposició de les Comunitats Autònomes i que Ensenyament ja va dir que preservaria. En les instruccions trameses als centres consta que la mantindrà amb un mínim de 525 hores anuals.
La participació familiar, més enrere que amb la LEC
A més de les associacions de pares i mares, el consell escolar era l’organisme que permetia a les famílies -i a la resta de la comunitat educativa, com els agents de l’entorn- de prendre part en les decisions del centre. I fer-ho d’una manera vinculant, no només consultiva. Doncs bé, amb l’aplicació de la LOMCE aquest òrgan passa a tenir veu però no vot decisori.
Aquest pas enrere en la participació familiar no ha estat aturat pel departament d’Ensenyament, tot i que en ocasions anteriors la consellera Rigau havia assegurat que faria el possible per mantenir les competències dels consells. Tot el contrari: en les instruccions per al proper curs consta com el director podrà aprovar els projectes de centre, per exemple, sense el recolzament del consell.
“Correspon al director del centre la competència d’aprovar la proposta del projecte educatiu, prèvia consulta preceptiva al consell escolar”, exposa el document de la Generalitat, que afegeix que “haurà de constar en acta si el projecte té suport del consell escolar”. I si no el té, el director ho haurà de justificar. Aquest rol consultiu xoca fins i tot amb la Llei d’Educació de Catalunya, aprovada per la majoria de l’arc parlamentari l’any 2009, que estableix clarament que “l’aprovació del projecte educatiu correspon al consell escolar”.
Una cosa similar passarà amb altres aspectes que també havia d’aprovar el consell escolar, i que ara ja no caldrà: és el cas de la programació general anual, el projecte de gestió o les normes d’organització del centre.
Així i tot, ahir la consellera va assegurar en seu parlamentària que mantindrà “la participació” dels consells escolars. “Hi ha una tradició a Catalunya […] participativa i compartida per tots els agents del centre que afavorim que pugui continuar”, proclamava Rigau, sense subratllar massa el fet que aquesta participació deixarà de ser vinculant i decisòria.
El canvi en les assignatures: entra la religió avaluable
En el cas del currículum, les novetats del qual queden plasmades al document Concreció i desenvolupament del currículum de l’educació infantil i primària, la Generalitat fa tot el possible, segons consta, per esquivar els preceptes de la LOMCE. “L’escàs marge de temps entre la publicació de la normativa estatal i l’inici del proper curs resulta del tot insuficient”, segons el departament d’Ensenyament, per poder desplegar el reglament necessari que cal per adaptar-se a la LOMCE. Per això, Rigau opta per ordenar als centres que mantinguin “l’ordenació curricular concretada en els seus projectes educatius”, que ha de servir per preservar el treball per competències, bandera pedagògica de la conselleria que queda en entredit amb l’aplicació de la reforma de José Ignacio Wert.
Però malgrat els intents d’esquivar la llei, en el cas de les assignatures la conselleria acaba acceptant el fet que s’incloguin les novetats de la reforma. A partir del curs vinent s’ofereix a Primària la matèria de Religió en qualitat d’avaluable -fins ara no comptava per a l’expedient-. Seguirà sent, això sí, optativa, juntament amb Educació en Valors Socials i Cívics, en detriment definitivament de la menyspreada pels populars Educació per la Ciutadania.
Les orientacions d’Ensenyament en l’aspecte curricular fan referència a tot l’horari lectiu, i estableix una distribució horària mínima i una de recomanable perquè, en aquest últim cas, els centres puguin mantenir una organització similar a l’actual. En l’opció recomanada, destina les hores de lliure disposició a incrementar les matèries lingüístiques (1260 hores entre català, castellà i anglès) i les matemàtiques (1050 hores). Les de Religió -o Valors Socials i Cívics- queden en el mínim: 315 hores, una i mitja setmanal.
