La seu central de la Universitat de Barcelona va ser l’escenari ahir de la presentació en societat de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per elaborar una nova llei educativa. Una norma que garanteixi una escola pública, laica, popular, coeducadora i inclusiva, aspectes tots ells que, segons els col·lectius i docents que la impulsen, no es donen plenament en en marc de l’actual llei d’educació, del 2009.
Amb un grapat de les 50.000 signatures ja recollides, necessàries perquè el Parlament de Catalunya admeti almenys debatre sobre la proposta, i amb un termini encara de més de dos mesos per aconseguir totes les firmes, els promotors de la ILP van organitzar una presentació oberta a la UB per explicar el projecte, que va néixer el juny del 2013 en una assemblea groga del Maresme. “Vam entendre que calia passar de la protesta a la proposta”, recorda Empar Navarro -professora d’un Institut de Nou Barris i una de les ponents ahir-, fent referència al cicle de reivindicacions de més de dos anys contra les retallades pressupostàries en educació.
“Hem de treure l’educació de mans privades”
La presentació va comptar amb la intervenció de diversos docents, inclús d’algunes famílies d’escoles afectades per barracots i per amenaces de tancaments. Entre tots van anar desgranant els diferents aspectes de la proposta de llei, però als inicis l’acte es va centrar sobretot en la vessant econòmica i en la reivindicació d’una educació pública allunyada dels interessos d’empreses privades i de les dinàmiques de retallades fruit de la crisi actual. Els culpables en van ser el periodista Antonio Baños i el pastisser i economista Josep Manel Busqueta, que van elaborar un discurs alertant que l’educació s’ha convertit en “un nou mercat per al capital financer”.
“El capitalisme ha fet de la vida un mercat: la mort, el cos, la vellesa, la intimtat, l’oci, el coneixment… i també l’educació”, assenyalava Baños. Aquesta voluntat de fer negoci, segons el periodista, a més del propi lucre, comporta també conseqüències perilloses per una societat com és “la reproducció de les elits, que accedeixen als millors centres” i “un formateig”, que segons Baños consisteix en fer pensar des de ben petits que allò privat preval per sobre d’allò públic. “Hem de treure l’educació de les mans privades”, sentenciava.
De fet, la ILP és trencadora en aquest aspecte, ja que aposta per una xarxa de centres educatius, des de l’escola bressol fins la universitat, que siguin de titularitat pública. El que proposa és un procés de “desconcertació” de les escoles concertades, que en un termini d’uns anys haurien d’escollir entre convertir-se en privades -amb diners únicament privats- o públiques.
“Som probablement l’única generació que, sent filla de classe treballadora, hem tingut accés a la universitat”, constatava Busqueta, que va emmarcar la seva intervenció en l’actual cicle de crisi. “La gestió d’una societat endeutada, entregada al rescat dels poderosos, ens ha conduït a un escenari de retallades, de despossessions en forma de privatitzacions i d’autoritarisme”, assenyalava. La reducció de més d’un 20% del pressupost en Ensenyament n’és un exemple, segons Busqueta, que considera la ILP com una acció de “resistència per demanar allò obvi: una educació pública, universal i de qualitat”.
Més inversió, més democràcia
La ILP concreta demandes que no consten a l’actual Llei d’Educació de Catalunya, i en reitera d’altres que, segons els seus promotors, no es compleixen malgrat constar al text. Una de les novetats de la iniciativa legislativa és que fixa un finançament mínim per al sistema educatiu “d’acord amb la importància que té l’educació”: el 5,4% del PIB, en consonància amb la mitjana europea -a Catalunya és del 4%.
També recupera conceptes com la “recuperació de la democràcia” als centres educatius o el reforç de l’autonomia de centres, que segons els promotors fins ara ha significat poc més que donar més poder als directors d’escoles i instituts a través del decret de plantilles.
