Actualitat

La inestabilitat de les plantilles penalitza els centres de màxima complexitat

Un 53% del claustre dels centres de màxima complexitat de Catalunya han estat substituïts en cinc anys, entre el període 2018-2023, una rotació que penalitza l’estabilitat de la plantilla i de les polítiques educatives.

Aquesta és una de les conclusions d’una enquesta realitzada a 852 docents i 68 entrevistes en profunditat presentada aquests dimarts per la Fundació Bofill. L’estudi posa de manifest que la manca de temps, l’estabilitat i instruments útils d’avaluació són necessaris per millorar l’aprenentatge i el benestar de l’alumnat dels centres de màxima complexitat.

El 85% dels enquestats demana plena autonomia per decidir mètodes d’ensenyament i criteris d’avaluació per tal d’innovar i personalitzar l’ensenyament, però aquesta petició topa amb l’elevada inestabilitat dels claustres.

Aquesta excessiva mobilitat, indica l’estudi, perjudica particularment l’alumnat dels centres vulnerables, els professionals de referència i els suports estables, i el vincle amb l’escola i els estudis. A més, és en aquests centres on acostuma a haver-hi més alumnat nou un cop a començat el curs, el que es coneix com a matrícula viva.

Justícia social

El catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un dels autors de les recerques, Toni Verger, ha indicat que “prioritzar aquests centres és una qüestió d’eficàcia, però també de justícia social”. Verger ha destacat que el professorat dels centres de més complexitat perceben tres vegades més de suport i col·laboració entre companys que en la resta de centres, “un valor positiu que també fa pensar en tot el que estan suplint aquests professionals”.

Per part seva, el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, ha subratllat que “ni la pobresa, ni la matrícula viva, ni les complexitats són un problema ‘dels altres’”, ja que els centres de màxima complexitat suposen un 24% a Catalunya, per la qual cosa “no són una excepció i mereixen una prioritat”. “Sense una política pública compromesa, difícilment aquests centres podran sortir de la situació d’aïllament i no millorarem els indicadors del conjunt del sistema educatiu”.

En aquest sentit, l’estudi constata l’aposta dels centres més complexos per millorar aprenentatges però, alhora, demostra els “límits” que pateixen per fer-ho en condicions. Com a exemple, remarca que volen utilitzar les proves de competències per millorar resultats, però disposen de menys temps i menys instruments que la resta de centres: un 60% del professorat dels centres complexos veu difícil aprofitar-les, mentre que a la resta el percentatge cau fins al 37,5%.

L’informe detecta que els centres d’elevada complexitat acaben prioritzant i centrant-se en quatre estratègiques: escoles “orientades a l’eficàcia” per obtenir bons resultats, “hiperactives”, que aposten pel benestar emocional; “voluntaristes”, preocupades sobretot per la inclusió, i “resignades”, que perceben moltes limitacions i posen el focus en les competències més bàsiques.

Propostes

A partir de la recerca, l’informe planteja un decàleg de propostes per consolidar els centres professionalment i educativament

1. Formació i reconeixement: Incentius de formació, reconeixement, acompanyament i desenvolupament professional, reduint la càrrega d’hores lectives.

2. Menys hores de docència: Reducció d’una hora de la càrrega lectiva del professorat en centres públics de molt alta complexitat, que es pot dedicar a la preparació d’activitats d’aula i individualitzades i a la coordinació amb professionals docents i no docents.

3. Facilitar l’intercanvi d’experiències i el treball des del territori: Promoure la participació activa dels centres més vulnerables en xarxes d’intercanvi d’experiències i millorar la coordinació amb altres escoles i agents educatius de la zona educativa per donar una resposta comunitària als reptes educatius.

4. Més suport de la inspecció educativa: Que cada centre d’alta i molt alta complexitat compti el doble que la resta a l’hora d’establir ràtios d’inspecció. Un programa de formació per la inspecció educativa sobre el suport als centres.

5. Finançament per fórmula: Incrementar els recursos i els professionals docents i no docents dels centres més vulnerables. Disposar de mecanismes de diagnòstic més precisos amb els quals assignar-los en funció de les necessitats educatives dels centres.

6. Incrementar el suport administratiu: Dotar els centres d’alta i molt alta complexitat amb mitja dotació més de suport administratiu per tal d’alliberar els equips directius i docents de tasques de gestió.

7. Instruments qualitatius d’avaluació: Fomentar instruments qualitatius amb feedback docent per part de la inspecció i altres agents educatius, com l’observació d’aula, l’avaluació entre iguals, la co-docència, el seguiment de portafolis o l’autoavaluació.

8. Consolidar les proves diagnòstiques anuals a tot l’alumnat de 4t de primària i 2n d’ESO: Per identificar l’alumnat amb mancances i facilitar una avaluació útil i formativa als centres.

9. Proves de competències bàsiques cada dos anys, a finals d’etapa i a una mostra representativa: Per reforçar el seu valor de monitorització del sistema i de recollida d’informació rellevant per a la millora de les polítiques educatives, minimitzant la pressió sobre els centres i l’alumnat.

10. Permetre que les proves internacionals puguin detectar les necessitats dels centres d’elevada complexitat: En el cas de PISA, comportaria doblar la mostra actual de centres participants, passant de 51 a 100 centres en l’edició 2025.