Anàlisi

La meva experiència a la selectivitat

El camí cap a la selectivitat comença molt abans del dia dels exàmens. El veritable treball es desenvolupa durant el darrer any de batxillerat, on els alumnes ens enfrontem a una càrrega acadèmica considerable, a més de la pressió d’obtenir bones qualificacions per assegurar una plaça a la universitat desitjada. Les llargues hores d’estudi durant les tardes i els caps de setmana s’acumulaven, culminant en tres dies molt intensos però necessaris per determinar el nostre futur. El més important és treballar durant tot el curs, ser constant i intentar donar el millor d’un mateix. Al final, no caldrà estudiar gaire per a alguns exàmens, perquè ja saps el contingut.

Quan finalment va arribar el dia dels exàmens, hi havia nerviosisme a l’ambient. Sentia que, igual que jo, molts altres estudiants se sentien amb el suport de les seves famílies i emocionats per acabar una etapa de les nostres vides com és el batxillerat. La imatge dels estudiants i les ganes de marxar eren inevitables mentre esperava que ens permetessin entrar a les aules assignades. No obstant això, és important ser conscient que els nervis poden ser terribles per fer un examen d’aquest tipus, per la qual cosa és millor relaxar-se i intentar distreure’s fent una altra cosa que no sigui repassar el temari.

Durant els exàmens, la concentració va ser la meva aliada més gran. Intentava bloquejar qualsevol pensament negatiu i enfocar-me només en les preguntes davant meu. Cadascú pot utilitzar el mètode que trobi adequat, però jo vaig optar per respirar profundament, mantenir una actitud realista i, sobretot, anar amb molta calma i repassar-ho tot al final, cosa que sempre solem oblidar. La gestió del temps era crucial, i vaig haver d’equilibrar la rapidesa amb la precisió per assegurar-me completar totes les preguntes a temps. Cada matèria representava un desafiament diferent, i vaig tractar d’abordar cadascuna amb la màxima calma possible. És essencial triar bé quina opció d’examen tries i quines preguntes contestar, per la qual cosa vaig dedicar els primers cinc minuts de cada examen a prendre aquestes decisions sense penedir-me’n després.

També cal ser conscient que no tots els exàmens poden sortir tal com esperaves. A mi, personalment, no tots em van anar bé, però vaig aprendre a afrontar-ho i a saber que el següent havia d’anar molt millor que l’anterior.

Quan finalment vaig acabar el darrer examen, una onada d’alleujament em va recórrer. La pressió acumulada durant dies es va començar a dissipar, i encara que persistia una certa ansietat pels resultats, la sensació predominant era d’alliberament. Aquest període postexamen va ser un moment de reflexió. Vaig pensar en el que podria haver fet de manera diferent, però també em vaig permetre gaudir del descans merescut després de tant d’esforç. L’espera pels resultats va ser tensa, però estava plena d’expectatives i somnis sobre el futur.

Finalment, els resultats de la selectivitat van ser publicats. L’espera d’aquests va ser tensa, però recordo l’eufòria en veure que havia aconseguit les qualificacions necessàries per ingressar a la carrera que volia. Va ser un moment de celebració, de veure recompensat tot l’esforç i el sacrifici.

Per altres, els resultats no van ser el que esperaven, i vaig veure com s’enfrontaven a aquesta realitat amb valentia. Tot i que va ser un recordatori que de vegades les coses no surten com s’espera, també va ser una lliçó sobre la perseverança i la importància de seguir endavant.

L’experiència de la selectivitat va ser estressant a l’inici, però al final els exàmens eren un recopilatori de què ja havíem fet durant tot un any; per tant, no hi havia cap raó per estar nerviós. No només vaig aprendre contingut acadèmic, sinó també valuoses lliçons de vida sobre la perseverança, la gestió de l’estrès i la importància de la preparació. Tot i que la selectivitat va ser intensa, la recompensa de superar-la va ser un pas crucial cap a la realització dels meus somnis acadèmics i professionals.