Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    El Consell d’Educació enviarà una queixa a TV3 pel ’30 minuts’ sobre l’escola inclusiva

    Redacció

    Allau de crítiques al reportatge de TV3 sobre l’escola inclusiva

    Redacció

    Prohibició total del mòbil a l’educació obligatòria a Catalunya

    Ana Basanta

    La Teoria de l’Embut Educatiu

    Joan Subirats Berengué

    Defensar l’escola concertada és defensar Catalunya

    Joan de Santiago Bayona
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    Inici » La síndrome de l’espectre diferenciador

    Opinió
    La síndrome de l’espectre diferenciador

    Josep Maria Jarquejuny 17, 20145 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Un dia, anant de camí per la carretera de Fonteta, em vaig aturar davant d’un mas gegantí, com ho són molts del que hi ha per l’Empordà. Aquest mas tenia quatre contraforts que es mantenien amb tota la solidesa contra unes parets mig enderrocades, sense cap teulada per aguantar.

    Aquesta és la fotografia que avui ens ofereix el nostre sistema educatiu, on els recursos són els contraforts i els docents són les parets mestres mig derruïdes. Entre uns i altres sostenen l’estructura de l’escola inclusiva. Com a professionals de l’educació, el professorat és el responsable de respondre al dret a l’educació que tenen tots els ciutadans i a correspondre a l’obligatorietat de l’ensenyament general bàsic que estipula la Llei. Però si les parets mestres no són tant o més sòlides que els contraforts, les teulades cauen.

    I com tenim els contraforts, és a dir, els recursos? El Decret 117/84 del Govern de Catalunya els defineix com “tots aquells mitjans d’ordre personal, tècnic i material [entre aquests, els centres d’educació especial], posats a disposició dels diferents nivells educatius del sistema escolar ordinari perquè aquest doni ple acompliment al dret constitucional d’aquests ciutadans a l’educació”. Però aquests recursos, aquests contraforts, de poc serviran si les parets mestres no estan prou ben assentades en els fonaments d’una escola inclusiva.

    Constato aquesta situació d’extrema fragilitat a partir de les dades presentades pel Departament d’Ensenyament en resposta a la moció sobre l’escola inclusiva aprovada pel Parlament el 5 de desembre dels 2013 i publicades al Butlletí Oficial del Parlament el 22 abril de 2014: a Catalunya es disposa de més 4.437 professionals dedicats a donar suport a les escoles i instituts, per l’escolarització dels 10.986 alumnes amb n.e.e. inclosos o integrats en centres ordinaris:

    Personal especialista en centres ordinaris (Dades dels anexes B.O.P. de 22 ABRIL 2014)
    Educadors d’educació especial (sic)

    413

    Auxiliars d’educació especial

    141

    Logopedes

    359

    Mestres d’audició i llenguatge

    485

    Mestres, psicolegs per discapacitats visuals (sic)

    91

    Psicolegs i pedagogs  Eaps

    545

    Audioprotesistes

    10

    Treballadors Socials

    109

    Fisioterapeutes

    75

    Mestres d’educació especial *

    1.867

    Psicòlegs i pedagogs  Instituts *

    342

    TOTAL

    4.437

    * dades estimades pendents de confirmació, a l’alça.

    Total alumnes inclosos en centres ordinaris

    10.986   (61%)

    Ratio alumnes/ personal *

    2,48

    * sense comptar vetlladores i zeladores

    Ves per on, el Departament no hi afegeix els 3.554 professionals dels centres d’educació especial.

    TOTALS
     Total alumnes en centres ed. especial

    6.927

     17.913

    Personal  en centres d’educació especial

    3.454

     7.891

    Ratio alumnes/ personal

    2,01

     2,27

    Tot plegat fa pensar, més aviat, en una malbaratament dels recursos creats per a l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials, de manera que aquests recursos humans i tècnics en comptes de ser agents del canvi, acaben fent de contraforts d’un edifici en mal estat.

    I finalment fa pensar també, en una voluntat política d’afavorir les escoles diferenciades. És a dir, aquells centres que es diferencien en raó dels alumnes que seleccionen o aquells que els hi encolomen a causa d’una mena de síndrome de l’espectre diferenciador que sembla patir el Departament d’Ensenyament: centres d’atenció educativa preferent (CAEP); centres educatius de complexitat màxima (CECM); centres només per a nens o nois; centres només per a nenes o noies; centres per només alumnes de famílies C.C. alt [cc vol dir compte corrent]; centres només per alumnes amb un Q.I. alt; centres només per alumnes amb famílies en risc social; centres només per alumnes amb discapacitats; etc.

    L’escola inclusiva exigeix un canvi total del sistema escolar. No és de cap manera una escola només pensada perquè els alumnes amb discapacitats hi puguin simplement “cabre-hi”. No és pas una escola que inclou o integra als alumnes amb discapacitats sinó que els escolaritza i ho fa d’acord amb les seves capacitats, com ho fa amb la resta dels seus alumnes i junt amb ells. És una escola què en definitiva trenca amb l’actual sistema educatiu.

    Com diu Roger Slee, “l’educació inclusiva, no és una mena de nova educació especial. Sinó una forma de lluitar contra el fracàs i l’exclusió i una clara denúncia de la pobresa i de les condicions d’inferioritat de bona part de la població, així com de la indiferència col·lectiva, que els que no sofreixen mostren davant del sofriment aliè”. L’escola inclusiva és doncs, abans que res i sobretot, una posició política, un projecte ètic.

    I sobretot, el que no és l’escola inclusiva és “inclusió escolar”, artefacte semàntic que apareix a l’articulat de la LEC, i que molts experts de bona fe malauradament utilitzen, però que no deixa de ser una mala traducció de inclusive schooling (ben traduït: escolarització inclusiva). A l’escola inclusiva, l’escola, la comunitat educativa, és el nucli del sintagma, i inclusiva el complement del nucli. Per contra, quan es parla d’inclusió escolar, el complement es converteix en nucli. Aquesta inofensiva transmutació comporta no obstant un canvi de visió radical. En el primer cas és l’escola s’adapta a l’alumne. En el segon és l’alumne qui s’ha d’adaptar a l’escola, és l’alumne qui s’ha d’incloure, sense que l’escola canviï ni el més mínim.

    Mentre “inclusió escolar” esdevé sinònim del que, en els anys setanta i vuitanta del segle XX, s’anomenava “integració”, l’escola inclusiva és la que no tan sols trenca barreres arquitectòniques sinó que obre les parets de les aules; la que posa fi a la segmentació del coneixement per assignatures; és en la que treballen en equip, tant els mestres, professors i especialistes, com els alumnes i els pares; és la que es desfà de la cotilla dels grups d’edat, perquè les competències s’assoleixen de manera transversal, a través de l’ensenyament actiu i cooperatiu.

    Vindrà un dia que la paraula “escola” tindrà un significat universal i no caldrà que l’acompanyem de cap adjectiu. Mentrestant, com diu Miquel Àngel Essomba, caldrà continuar nedant contra corrent.

    Extracte de la presentació de la revista Perspectiva Escolar: “L’escola sense adjectius” . 

     

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Escola inclusiva Inclusió opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat
    Set raons per les quals la universitat espanyola és de les més cares d’Europa
    Next Article
    Opinió
    Les famílies gitanes a l’escola paia
    Josep Maria Jarque

    Related Posts

    Opinió
    L’educació en temps de pobresa

    juny 16, 2025

    Opinió
    Adolescence: lleure educatiu per combatre l’alienació juvenil

    juny 13, 2025

    Opinió
    El que la IA em va ensenyar

    juny 12, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}