Actualitat

L’assignatura de Religió inclou pregàries a classe i suprimeix referències a altres confessions

Aquest és un article publicat a eldiario.es

Habemus currículum de Religió Catòlica. El Govern acaba de publicar en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) els nous textos bàsics de l’assignatura per Primària, Secundària i Batxillerat per a l’adaptació de la matèria a la LOMCE. Com és habitual, els continguts no els ha desenvolupat l’Executiu sinó la Conferència Episcopal Espanyola en virtut dels acords signats amb la Santa Seu en 1979. Entre les majors novetats detectades respecte als anteriors textos hi ha la inclusió de resos a primària i la supressió de referències a altres creences en Secundària, segons destaca El BOE nuestro de cada dia.

Els nous continguts inclouen les pregàries com a estàndards d’aprenentatge avaluables per als alumnes. En concret, a 1r de Primària (sis anys) es valorarà si el nen “memoritza i reprodueix fórmules senzilles de petició i agraïment”. A 2n se cita com a objectiu: “Expressa, oral i gestualment, de forma senzilla, la gratitud a Déu per la seva amistat”.

Malgrat aquests criteris, el text general destaca que “lluny d’una finalitat catequètica o d’adoctrinament, l’ensenyament de la religió catòlica il·lustra els estudiants sobre la identitat del cristianisme i la vida cristiana”. És cert que part dels continguts tenen a veure amb la història de la religió, però no tots. “És religió confessional, catecisme”, rebat Paco Delgado, portaveu de l’associació Europa Laica, que propugna una educació sense religió a classe. “Fan el mateix que quan portes al teu fill a catequesi”, sosté després d’haver estudiat els currículums curs rere curs.

En el currículum de Secundària s’han suprimit les referències a altres creences religioses que sí figuraven en l’anterior currículum. Segons destaca el BOE, el currículum vigent fins ahir incloïa en primer de l’ESO un punt sobre “la moralitat dels actes en el Cristianisme, i la seva relació amb la proposta moral del Budisme (sentit de la felicitat) i de l’Islam (valor moral de les obres)”. En els nous textos no s’esmenten expressament aquestes altres creences, però sí apareix, ja en Batxillerat, un estàndard que avaluarà si l’estudiant “qualifica les respostes de sentit que ofereix l’ateisme, agnosticisme o laïcisme i les contrasta amb la proposta de salvació que ofereixen les religions”.

Una cosa semblant passa en el tercer curs. Fins ara estava destinat en la seva totalitat a comparar “el projecte de Déu sobre l’home segons el Judaisme, el Cristianisme i l’Islam”. També incloïa matèries polèmiques de debat sobre l’avortament i l’eutanàsia. Tots aquests continguts ja no apareixen al nou currículum.

En opinió de Delgado, els canvis més notables que pateixen els currículums d’un temps ençà és que incideixen cada vegada més en “el creacionisme”. Entre altres referències més ambigües, el currículum publicat ahir valora que l’estudiant de Batxillerat “reconeix amb sorpresa i s’esforça per comprendre l’origen diví del cosmos”.

Amb la modificació inclosa en la LOMCE, l’assignatura de Religió seguirà sent optativa en els sis cursos de Primària i els quatre de Secundària. La novetat és que passa a computar com una assignatura més a l’hora d’establir la nota mitjana a final de curs, el que no succeïa fins ara. El mateix passarà amb la seva alternativa, Valors Cívics (la substituta d’Educació per a la Ciutadania). Al Batxillerat va estar a punt de ser d’oferta obligatòria també, però en l’últim moment el PP va tombar l’esmena i ara queda a la discreció dels instituts la seva inclusió o no, ja que és una de les 11 assignatures de lliure designació entre les que han de triar dos.

Caiguda constant d’estudiants

El fet que l’assignatura computi com a obligatòria no és la norma en la resta d’Europa, encara que tampoc l’excepció. Més o menys en la meitat dels països computa per a la nota final, encara que en la immensa majoria, com a Espanya, és optativa. El cas més extrem és França, on la religió està exclosa de les escoles excepte en tres departaments del nord-est que pertanyien a Alemanya.

Una de les principals queixes de les associacions pro laïcisme és que aquesta assignatura resta hores en el currículum a altres amb més pes. Amb la llibertat que atorga la LOMCE, les comunitats autònomes decidiran si imparteixen una o dues sessions de 45 minuts, explica Delgado, “que no es dediquen a altres matèries”. Al País Basc, per exemple, es va arribar a calcular que impartir Religió restaria 70 hores de matèries troncals o optatives.

El nombre d’alumnes que tria l’assignatura de Religió Catòlica a l’Estat espanyol està en continu descens. El 1996, primer any del qual té dades la Conferència Episcopal, un 75% triava aquesta assignatura a les escoles públiques enfront del 25% que acudia a les classes d’Ètica, l’alternativa per aquell temps. Per al curs 2013-2014 el percentatge havia caigut fins a un 56%, segons aquestes mateixes dades. Encara que a Europa Laica matisen: aquesta dada correspon a la primera etapa i cau amb estrèpit segons creixen els nois. En Secundària prou feines són el 22% i a batxillerat, el 15%.