Resposta inèdita de les direccions dels més de dos centenars de centres educatius públics de Barcelona en relació a la protesta sindical de la setmana vinent. El primer dia de les cinc jornades convocades, les direccions també faran vaga. Una iniciativa que possiblement no es quedi només a la ciutat de Barcelona, perquè a mesura que passen les hores va obtenint més adhesions de direccions de la resta del país.
Els directors i directores de Barcelona (d’escoles, instituts i centres d’educació especial públics) han acabat de consensuar una carta aquest matí que han adreçat al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, en la qual li transmeten el seu malestar perquè el sobreesforç que han hagut de fer durant els dos anys de pandèmia, reajustant cada vegada l’organització als protocols sanitaris de cada moment, s’ha vist ara recompensat amb un munt de canvis que consideren que han estat mal comunicats i gens dialogats, com el del nou currículum o l’avançament del calendari escolar.
Amb tot, a la carta el que se subratlla com a font principal del malestar és la falta de recursos i de formació per fer front a la creixent diversitat de les aules. La falta del desplegament del decret d’escola inclusiva és, en aquest sentit, el punt número 1 de les preocupacions de les direccions dels centres educatius públics de Barcelona.
A banda, les direccions també apunten que la programació de moltes formacions (estratègia digital de centre, pla d’impuls al català, actualització nivell C2 català, programes d’innovació i xarxes), “amb un calendari immediat i amb carácter obligatori, sense tenir en compte la situació de cada centre, porta a deixar de banda prioritats dels projectes al mateix temps que genera ofec i cansament”.
Lamenten també que estan desinformades sobre el que s’ha de fer davant de l’eventual demanda d’una família de fer el 25% de les classes en castellà i que fa falta recuperar les 23h de primària i 18h de secundària per coordinació.
“És per tot això que sol·licitem una reunió per compartir aquests neguits i obtenir respostes sobre els mateixos. Fa molt temps que les direccions estem cansades d’entomar situacions compliades sense sentir la complicitat del Departament. Ens agradaria revertir aquesta situació. Si no fos cas, no dubteu que farem sentir la nostra veu”, acaba l’escrit.
Al mateix temps, cada direcció està enviant a les famílies del seu centre una altra carta, en la qual transmet els mateixos neguits, i en la que acaba informant que “les direccions dels centres públics de primària i secundària de Barcelona hem consensuat fer vaga el dia 15 de març”. “Com a col·lectiu diem Prou, l’educació no s’improvisa”, diu aquest altre escrit: “Volem que s’escoltin les necessitats reals dels centres per construir realment una Escola Pública Inclusiva de Qualitat”.
La carta del conseller
Abans d’aquesta carta, n’hi va haver una altra. La va enviar el conseller a tots els docents dijous. En ella, Cambray repassa punt per punt tots aquells aspectes que han causat més remombori darrerament, i que són el que en bona part desencadenen la convocatòria de vaga. Per exemple, sobre el currículum escriu el conseller que “el calendari ve fixat a la LOMLOE i no és possible posposar la seva aplicació, tot i així el desplegarem progressivament i amb flexibilitat durant els propers tres cursos. Us vull agrair especialment les vostres nombroses aportacions durant el procés participatiu, que no s’havia fet mai fins ara i que sens dubte han enriquit el decret”.
I sobre el calendari, escriu: “Reduïm les vacances d’estiu tal com ha proposat fins a quatre vegades el Consell Escolar de Catalunya en els darrers anys. Aquest avançament de l’inici de curs -cinc dies a les escoles i tres als instituts- no implica cap increment d’hores lectives, però sí que comporta una millora per l’alumnat, sobretot per a l’alumnat en situació de vulnerabilitat”.
El conseller també es congratula de l’arribada de la gratuïtat a Infantil2 (que s’extendrà a la resta de cursos d’escola bressol els propers anys) i de la reducció de ràtios Infantil3 (que també s’anirà extenent al conjunt de cursos a mesura que avanci aquesta promoció). I també parla dels processos que s’estan fent per estabilitzar les plantilles, de la modificació del procés de preinscripció a l’FP perquè no es repeteixi la situació de l’estiu passat, o del fet que les substitucions passaran a ser de mitja jornada com a mínim i no d’un terç, una mesura que ve dels anys de les retallades.
Cap al final es refereix a la situació del català: “la judicialització de l’ús i l’aprenentatge de les llengües ha tensionat el normal funcionament dels centres educatius. Davant la sentència vaig respondre els Tribunals que l’òrgan al qual s’han d’adreçar és el Departament i, per tant, me’n faig responsable en primera persona. La llengua a l’escola mai no ha estat motiu de conflicte ni de segregació i la convivència en els centres educatius és excel·lent a aquests efectes. Davant les darreres dades de davallada de l’ús del català estem desplegant un pla d’impuls del català als nostres centres. Enfortirem el model d’escola catalana i ho farem comptant amb consens pedagògic, polític i social”.
El conseller es despedeix amb aquest desig: “Estic segur que compartim la mirada pedagògica, l’horitzó i el somni d’una educació transformada, millorada i amb una igualtat d’oportunitats real. Em sento orgullós de fer aquest camí amb tu, per seguir donant resposta plegats als reptes del nostre sistema educatiu i per fer que la nostra escola sigui cada dia més social, democràtica, verda, feminista i en català”.
