Opinió

Mares, pares: no us preocupeu per les notes de les vostres filles o fills!

Encara us diria més: les “notes” ni tan sols són la part més important de l’avaluació. No és una broma ni ho dic per dir; ho dic perquè sé que volem el millor per ells i per elles.

Venim d’un model d’escola (segurament el vostre) que sense notes ni exàmens, res no tenia sentit.

Una escola on memoritzar coneixements de forma acrítica era el més valuós i aprovar un examen amb bona nota era la clau de volta de tot el que s’hi feia. L’oblit posterior no era important si ja s’havia superat el tràmit.

L’escola avui, per ser útil, ha de donar resposta a una realitat diferent i el model avaluatiu no pot ser el mateix.

Avaluar és molt més important que posar una nota. Avaluar té sentit en la mesura que serveix per aprendre, per millorar… Equivocant-nos, reflexionant a partir de l’error per fer-ho millor la següent vegada, seguir un procés de millora continuada és el millor camí per aprendre. L’error ajuda a aprendre i l’avaluació ha d’ajudar a fer-se conscients del que sabem fer bé i en què i com podem millorar.

Com heu après a fer anar l’ordinador i el mòbil molts de vosaltres, si no és havent-ne perdut la por, a partir de l’assaig/error, l’autoavaluació, la constància i l’ajuda d’una companya o un company?

Més important que fixar-se en la nota, observeu, amb l’ajuda dels mestres, si els vostres fills i filles són conscients dels seus progressos i les seves dificultats, si estan disposats/des i motivats/des per seguir endavant i a fer-ho cada vegada millor, sabent que no tots parteixen d’allà mateix, que no tots van al mateix ritme, ni cal que en tots arribin al mateix lloc. Avaluar és donar valor.

Mares, pares: l’escola no és una cursa d’obstacles, l’escola és un camí, un camí que té sentit per ell mateix i el més important no és voler anar de pressa, ni arribar primer. No us deixeu enganyar, els vostres fills o filles no són objectes de consum, ni sacs buits que cal omplir de continguts i coneixements. Si voleu ajudar-los, escolteu-los, parleu de què fan a l’escola, acompanyeu-los, engresqueu-los, valoreu-los…

No us preocupeu si a l’escola no hi ha notes o si no redueix l’aprenentatge a un número.  Mireu si aprenen, si progressen, escolteu-los i confieu en les seves mestres i els seus mestres. Observeu si arriben a casa contents, motivats, si es fan preguntes que els ajuden a pensar, si s’hi senten a gust, com es relacionen o tenen amics, si cooperen, si l’escola (infantil, primària o ESO) els emociona!

Malfieu-vos de l’escola que converteix l’aprenentatge en una competició, l’avaluació en exàmens o controls i els seus alumnes en números.