Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    El professorat comunitari: cap a una nova cultura docent i de compromís social

    Francesc Imbernon

    Eduardo Núñez: “L’educació té un infrafinançament crònic”

    Ana Basanta

    Reminiscència i complicitat passiva

    Guille de las Heras

    Pacte nacional per la llengua i educació

    Xavier Besalú

    La mentoria a secundària com a eina per lluitar contra l’abandonament escolar

    Ana Basanta
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Opinió
    On són les nenes a la sèrie ‘Adolescència’?

    Júlia Rípodasabril 1, 20254 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    L’exitosa sèrie “Adolescència”, recentment estrenada, sembla haver donat visibilitat a l’educació que estan rebent noies i nois en l’actualitat en el més ampli sentit del terme.

    Hi ha una regla estricta del patriarcat universal que podria formular-se així: les dones tindran una vida pitjor. Aquesta condició invariable s’aplica també a totes les nenes del món. Hi ha, d’altra banda, una pregunta clàssica d’on partir per a analitzar amb criteri feminista qualsevol situació: on són les dones? On són les nenes?, podríem afegir. Formulem la pregunta críticament per pensar en la famosa sèrie: on són les
    dones en “Adolescència”? On són les nenes?

    El primer que trobem és que la sèrie no supera el test de Bechdel, una ràpida comprovació de la presència i representació de dones en productes cinematogràfics: tot i que hi ha diversos personatges femenins, no apareixen en cap moment dues dones parlant entre elles d’alguna cosa que no sigui un home. La mare del protagonista apareix secundàriament al personatge del pare, sembla ser aquí per a fer-li la vida fàcil i agradable (com deia Rousseau) al turmentat progenitor del nen acusat d’assassinat. La dona policia acompanya el policia protagonista (home). En tres dels quatre plans-seqüència que constitueixen la sèrie, la cambra segueix principalment aquestes dues figures masculines. En el pla restant, el focus està en la psicòloga, que adquireix el seu protagonisme per la llarga conversa que manté amb el nen. I què hi ha de les nenes? La germana del protagonista acompanya a la mare compartint el seu secundari lloc. Una amiga de Katie, la nena assassinada, apareix fugaçment, rabiosa. I Katie és morta; no sabem res més d’ella ni de la seva família.

    Tot i que hi ha diversos personatges femenins, no apareixen en cap moment dues dones parlant entre elles d’alguna cosa que no sigui un home

    La sèrie impacta perquè mostra alguns dels problemes sobre els quals les docents feministes fa temps que anem alertant: la misogínia creixent entre els nois adolescents, els discursos negacionistes de la violència masclista que repeteixen i interioritzen i l’aprenentatge pervers de la violència sexual fruit del seu accés massiu a les xarxes socials i a la pornografia. Les professores tenim tots els dies a les aules nens com Jamie i nenes com Katie. Sí, la sèrie reflecteix de manera eloqüent aquesta realitat que estem vivint, també compleix una altra de les normes infal·libles del patriarcat: l’androcentrisme. La història que ens explica és versemblant, es correspon amb l’actualitat, però només parcialment – i de manera distorsionada – perquè eludeix o tracta de passada la situació de les dones i les nenes. Ens explica la història d’un nen acusat d’assassinat, del seu pare i del policia encarregat del cas. La sèrie és, no obstant això, cega a la vida de les dones i les nenes, inclosa la nena assassinada.

    Les professores coeducadores – les que volem educar per a la igualtat – ens preguntem: com porten les nenes la seva convivència amb nens com Jamie i els seus amics, que sens dubte les menyspreen? Com afronten les professionals de serveis socials i de les forces de seguretat el tracte amb aquests nois que les miren a través del masclisme que han assimilat? Com haurem d’actuar les professores que hem d’educar-los en igualtat quan la socialització en la qual creixen és cada vegada més extremadament diferenciada, fet que ens col·loca en la posició d’ “autoritat sense autoritat”?

    La mateixa sèrie de la qual parla tothom, quin efecte produirà en les ments adolescents condicionades per l’exposició intensiva a una cultura misògina? Els farà reflexionar? S’identificaran els nois amb Jamie? Potser tindrà la mateixa influència en nenes i en nens? Què pensaran les nenes? Ells, si reflexionen, potser aconsegueixen entendre que qualsevol company seu, fins i tot ells mateixos, podrien, per influència de les xarxes, arribar a cometre un delicte. Però, i elles? Quina reflexió els és permesa? Tal vegada la trista constatació que tant és el que facin, que estan en perill. Elles aprendran la regla d’or del patriarcat: que la vida de les nenes serà pitjor. Tant, que no mereix ni formar part del relat.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    adolescència adolescents feminismes Netflix opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat
    Així funciona l’”estratificació horitzontal” a la universitat segons l’origen social
    Next Article
    Actualitat
    Autisme, el difícil encaix de la diferència
    Júlia Rípodas

    Professora de Filosofia i membre de Docents Feministes per la Coeducació

    Related Posts

    Opinió
    Pensar en veu pròpia en un món que crida massa

    maig 29, 2025

    Opinió
    El greuge de no ser tinguts en compte

    maig 28, 2025

    Opinió
    Els adolescents ens estan demanant ajuda, i el silenci els fa mal

    maig 28, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}