Opinió

On són les nenes a la sèrie ‘Adolescència’?

L’exitosa sèrie “Adolescència”, recentment estrenada, sembla haver donat visibilitat a l’educació que estan rebent noies i nois en l’actualitat en el més ampli sentit del terme.

Hi ha una regla estricta del patriarcat universal que podria formular-se així: les dones tindran una vida pitjor. Aquesta condició invariable s’aplica també a totes les nenes del món. Hi ha, d’altra banda, una pregunta clàssica d’on partir per a analitzar amb criteri feminista qualsevol situació: on són les dones? On són les nenes?, podríem afegir. Formulem la pregunta críticament per pensar en la famosa sèrie: on són les
dones en “Adolescència”? On són les nenes?

El primer que trobem és que la sèrie no supera el test de Bechdel, una ràpida comprovació de la presència i representació de dones en productes cinematogràfics: tot i que hi ha diversos personatges femenins, no apareixen en cap moment dues dones parlant entre elles d’alguna cosa que no sigui un home. La mare del protagonista apareix secundàriament al personatge del pare, sembla ser aquí per a fer-li la vida fàcil i agradable (com deia Rousseau) al turmentat progenitor del nen acusat d’assassinat. La dona policia acompanya el policia protagonista (home). En tres dels quatre plans-seqüència que constitueixen la sèrie, la cambra segueix principalment aquestes dues figures masculines. En el pla restant, el focus està en la psicòloga, que adquireix el seu protagonisme per la llarga conversa que manté amb el nen. I què hi ha de les nenes? La germana del protagonista acompanya a la mare compartint el seu secundari lloc. Una amiga de Katie, la nena assassinada, apareix fugaçment, rabiosa. I Katie és morta; no sabem res més d’ella ni de la seva família.

Tot i que hi ha diversos personatges femenins, no apareixen en cap moment dues dones parlant entre elles d’alguna cosa que no sigui un home

La sèrie impacta perquè mostra alguns dels problemes sobre els quals les docents feministes fa temps que anem alertant: la misogínia creixent entre els nois adolescents, els discursos negacionistes de la violència masclista que repeteixen i interioritzen i l’aprenentatge pervers de la violència sexual fruit del seu accés massiu a les xarxes socials i a la pornografia. Les professores tenim tots els dies a les aules nens com Jamie i nenes com Katie. Sí, la sèrie reflecteix de manera eloqüent aquesta realitat que estem vivint, també compleix una altra de les normes infal·libles del patriarcat: l’androcentrisme. La història que ens explica és versemblant, es correspon amb l’actualitat, però només parcialment – i de manera distorsionada – perquè eludeix o tracta de passada la situació de les dones i les nenes. Ens explica la història d’un nen acusat d’assassinat, del seu pare i del policia encarregat del cas. La sèrie és, no obstant això, cega a la vida de les dones i les nenes, inclosa la nena assassinada.

Les professores coeducadores – les que volem educar per a la igualtat – ens preguntem: com porten les nenes la seva convivència amb nens com Jamie i els seus amics, que sens dubte les menyspreen? Com afronten les professionals de serveis socials i de les forces de seguretat el tracte amb aquests nois que les miren a través del masclisme que han assimilat? Com haurem d’actuar les professores que hem d’educar-los en igualtat quan la socialització en la qual creixen és cada vegada més extremadament diferenciada, fet que ens col·loca en la posició d’ “autoritat sense autoritat”?

La mateixa sèrie de la qual parla tothom, quin efecte produirà en les ments adolescents condicionades per l’exposició intensiva a una cultura misògina? Els farà reflexionar? S’identificaran els nois amb Jamie? Potser tindrà la mateixa influència en nenes i en nens? Què pensaran les nenes? Ells, si reflexionen, potser aconsegueixen entendre que qualsevol company seu, fins i tot ells mateixos, podrien, per influència de les xarxes, arribar a cometre un delicte. Però, i elles? Quina reflexió els és permesa? Tal vegada la trista constatació que tant és el que facin, que estan en perill. Elles aprendran la regla d’or del patriarcat: que la vida de les nenes serà pitjor. Tant, que no mereix ni formar part del relat.