Deixem un any ple d’incerteses que ha obert les portes als patis de moltes escoles, per encetar un 2021 on poder anar descobrint les moltes oportunitats que aquests espais ens poden oferir. Moltes recerques i estudis recents estan posant de manifest la necessitat de canvis profunds en el concepte d’espai educatiu, cridant l’atenció sobre la importància per als infants de l’aire lliure i del seu contacte amb la natura. Plantejant la importància dels espais exteriors de l’escola i la seva articulació com a espais de vida, de joc i d’aprenentatge. Doncs ara és un bon moment per connectar i valorar aquest bé comú, construint i deconstruint els espais que ara ens empresonen.
El futur del planeta i la defensa del medi ambient es troben entre els temes d’emergència del món real i entre els més necessaris per la salut física i psicològica de les persones. Com el creixement de les desigualtats socials i l’aparició de grans bosses de pobresa a la nostra societat són cada cop més accelerats, caldrà centrar l’atenció a repensar moltes coses. En aquest sentit, ens cal retornar la connexió amb la naturalesa i recuperar unes relacions de respecte i estima amb el planeta que ens acull. Ponts que uneixen sensibilitats i necessitats: conscienciació col·lectiva, compromís, corresponsabilització.
Vivim temps fràgils d’incertesa, moments que ens han posat a prova per continuar el que estàvem fent en la recerca dels canvis necessaris a l’escola, defensant els drets i les necessitats dels infants, els nostres espais i la nostra salut. Un present per continuar en la recerca de noves propostes en la manera d’educar i fer l’escola, creant les condicions per assegurar una educació de qualitat per a tots els infants.
Pensar els patis de les escoles és una necessitat
Els espais exteriors de l’escola (els quals són, majoritàriament, cimentats, monòtons i conflictius, amb molt poques opcions de vida i allunyats d’un paisatge natural) poden esdevenir espais de vida, d’experiències, on poder realitzar activitats diversificades; interaccionar amb altres persones; afavorir la creativitat i el joc; la resolució de problemes; recuperant el contacte i la interacció amb la natura.
Recuperem alguns referents en la historia i la recerca en pedagogia. Ens ho deia la mestra Rosa Sensat, amb paraules de J.J. Rousseau: “La millor escola és l’ombra d’un arbre”. Posteriorment el seu deixeble Pestalozzi i també Fröebel, el Krausisme i la Institución Libre de Enseñanza, entre altres, ja es van plantejar a nivell pedagògic la importància del contacte dels infants amb la natura, que queda recollida en el tercer principi de l’Escola Nova. Recents estudis mèdics confirmen que el contacte amb la natura estimula el sistema immunològic de les criatures i els protegeix de les malalties autoimmunes i, des d’una altra disciplina científica, la neurociència, s’està observant la relació que existeix entre l’activitat en entorns naturals i els beneficis en el desenvolupament de les connexions cerebrals dels infants. La recerca en psicologia ambiental, que estudia la interrelació entre les persones i el seu entorn, fa temps que també ho està demostrant.
Molts arguments que en temps d’incertesa ens fan retrobar coherència amb la teoria i la pràctica educativa. Formular-nos aspectes essencials del projecte educatiu. Moments on l’espai exterior i el seu entorn tenen vells i nous significants. La pandèmia ha accelerat una recerca en la qual moltes comunitats educatives ja hi estaven treballant. Pensar els patis de les escoles pot semblar una novetat, una moda, però la pandèmia ens ha recordat que és una necessitat. Estem veient com una nova visió de l’organització dels espais interiors i exteriors de l’escola comença a fer possible una organització que deixa enrere programes i currículums per a tots iguals. Veient i utilitzant l’espai exterior com un espai que suma i invita a experiències en diferents disciplines, art, ciència, esport, etc. Reptes per una educació integral, transversal, flexible per aprendre tots, grans i petits. Pensant els espais per ser explorats i viscuts amb tots els sentits per promoure experiències col·lectives, socials, culturals.
Per una escola renovada
L’escola pública, la seva qualitat d’experiències per a tots, ens iguala i ens fa avançar. Compartim les investigacions que defensen la connexió amb la natura i la seva cura per crear contextos de vida i salut. Ens cal obrir portes i associar-nos per construir, dins i fora, espais de qualitat, inclusius i accessibles a l’escola i a l’espai públic dels nuclis urbans, amb propostes que facilitin el joc i l’activitat a l’aire lliure. Ens cal treballar conjuntament amb els districtes escolars per crear patis escolars plens de natura per aprendre, jugar i relacionar-nos en una construcció vital i social. Tenim un deure, un compromís que no podem eludir en la defensa de crear contextos que facilitin l’equilibri entre les escletxes de desigualtats que emergeixen dia a dia. Infants que viuen i creixen en entorns que els tanquen les portes del seu futur més immediat. Promoure la connexió equitativa amb la naturalesa i la justícia social i ambiental.
Les persones creen els espais, i els espais conformen les persones
Convé reaprendre com pensem i com percebem els espais [1]. Hem fet un procés que ens ha allunyat del que hi ha a fora per tancar-nos a l’interior de les llars, i fins i tot a dins dels aparells. Cal revertir el sentit d’aquest trajecte per anar de dins cap a fora. Històricament les escoles han estat construïdes sobre el criteri del control: passadissos des d’on controlar tot el que passa a l’interior de les aules… Hi ha hagut moments màgics, com l’arquitectura escolar de la República, en què s’han tingut en compte les escales, les proporcions saludables en els edificis escolars, projectant la llum, el volum i les circulacions de les persones i de l’aire. Ara és important comptar amb el trajecte de les cases a les escoles, a les ciutats i als pobles més petits, per construir un ecosistema i un entorn que cuidi i que protegeixi.
En aquest moment la tradició higienista de principis del segle XX representa una font d’inspiracions i d’idees que avui són de plena vigència per readaptar els edificis escolars: la importància dels espais intermedis, que no són només espais de trànsit sinó espais amb una versatilitat imprescindible per ajudar a diluir les concentracions dels grups d’infants, els volums i les superfícies…
És a dins de les escoles on es forja la idea de ciutat, però és en els entorns exteriors on és més fàcil prendre consciència dels altres, perquè veiem tots els elements de cada ecosistema en relació entre ells. D’alguna manera, la natura i l’entorn ens demanen que recuperem el vincle.
En aquest sentit, necessitem un compromís global per crear veritables xarxes d’educació compartida, si cal, sense esperar l’arribada de lleis que ho facin possible. Cal conèixer les normatives per poder fer, si escau, dissidència i per aprendre a esquivar-les. Podem fer percolar aquest compromís de baix cap a dalt, flexibilitzant i facilitant les col·laboracions de tota la ciutadania.
Tota escola, tot poble i tot barri té un ecosistema i un entorn. Sense idealitzar la natura, el que hem de pretendre és fer-la permeable als entorns escolars, fent els espais viables per a l’educació, a dins i a fora de les escoles. Les trobades amb els espais exteriors han de ser molt més quotidianes i fins i tot convé educar a utilitzar els espais.
Des de la humilitat, construïm el coneixement amb la curiositat dels qui aprenem, siguem infants o adults. En aquesta reconquesta dels espais exteriors, que es fa amb petits passos, les persones hi redescobrim la importància de tenir cura de nosaltres perquè la salut és un sistema. Hem de perdre la por, que molt sovint neix del desconeixement, i hem de donar més la veu als infants i als joves sobre quina relació volen tenir amb els seus entorns.
En l’esforç de recuperació dels nostres vincles amb els espais exteriors hi trobem un gran potencial regenerador de les relacions, un motor extraordinari per consolidar equips i una oportunitat per construir ecosistemes i identitats més saludables.
Experiències que conformen el context de vida
Antigament, els infants tenien l’oportunitat de jugar a la natura o al carrer i desenvolupar moltes habilitats psicomotrius i socials. Però en algunes dècades, l’aglomeració en grans àrees metropolitanes, la por als perills de la vida al carrer, el sedentarisme i l’aparició de les pantalles, estan provocant síndromes i patologies preocupants que ens demanen investigar i donar respostes per poder compaginar el món tecnològic, com a eina que ens allibera temps per al nostre benestar, amb una major interacció amb la terra que ens acull.
Per crear un context, què entenem per experiència?[2]
“L’experiència és viure en un context, conformat per persones, rituals, regles de vida en comú, que representen recursos concrets per al diàleg i referència a una complexitat de la vida social, en el qual cada nen pot col·locar-se com a protagonista amb la seva història i seva identitat.
L’experiència és disposar d’espais, materials i objectes que adquireixen una significació educativa, perquè estan disposats dins d’un projecte pedagògic orgànic, que escolta les necessitats i interessos dels nens acollits a l’escola.
L’experiència és commoure, explorar, investigar en ambients externs, que l’exterior i el seu entorn pot oferir activant mirades curioses, de vegades encantades, però sempre interrogants.
L’experiència és construir relacions estables amb adults competents, professionalment disponibles per a la innovació, en constant diàleg amb les teories i reflexions de la investigació científica i en continu perfeccionament de les seves habilitats i energies educatives.”
L’experiència educativa és un procés dinàmic. La dimensió de l’aprenentatge, amb intencionalitat educativa conscient, construïda dia a dia pels equips de mestres. En un procés de formació permanent, pensant i actuant des de la reflexió compartida amb observacions internes i externes. Pensant i actuant per fer possible una organització adequada per provocar experiències col·lectives. Unint sensibilitats i coneixements, com a ponts de sabers individuals i col·lectius.
Crear i fer realitat aquest imaginari de vida, convivència, d’utilització d’uns espais per ser habitats, amb bellesa, salut, benestar, convivència, joc, aprenentatge. Obrir l’escola al fora obrint murs físics i mentals. Reconstruir la història i la nostra relació amb la natura i les persones.
Els estudis i la recerca en diferents àmbits i disciplines confirmen els beneficis del contacte amb la natura per a la infància. Hem de compartir aquests plantejaments amb la comunitat educativa, acollint la implicació dels infants com a protagonistes del projecte. Trobant els nuclis de necessitats i motivacions que ens uneixen: eines, recursos, assistència tècnica, capacitació per a l’aprenentatge entre iguals en contextos rics de vida i relacions socials. Un intercanvi intens, entre l’arquitectura, el nostre paisatge i el projecte pedagògic que defensem.
El canvi de visió dels patis de les escoles ha d’anar molt més enllà: contribuir a una transformació cultural en el sistema educatiu, que permeti pensar en les necessitats dels infants i transitar a una educació centrada en cultivar una consciència ecològica en el fer quotidià. Experiències que ens vinculen i ens recorden que som natura.
Aquestes consideracions ens poden ajudar a donar respostes al perquè. La reflexió pedagògica. Ara ens cal pensar el què i el com. Construir la pròpia identitat en un projecte educatiu emmarcat al territori, a la seva gent, el seu entorn natural, vivencial i comunitari.
Carme Cols i Josep (Pitu) Fernàndez són mestres i autors del projecte ‘El Safareig’ sobre infància i naturalesa, centrant la mirada en el canvi de paradigma sobre els patis escolars. #elnousafareig
Documentació
Conclusions del Tema General de la 55 Escola d’Estiu de l’AM Rosa Sensat
https://www.rosasensat.org/una-escola-compromesa-per-una-educacio-en-temps-dincertesa-conclusions-del-tema-general-de-la-55a-escola-destiu-de-rosa-sensat/
Gonzàlez-Agàpito, Josep (1989) Rosa Sensat i Vila, fer de la vida escola. Barcelona. Edicions 62. p. 66
Serra, A. [captura: 04.02.2019] «Per què és tan necessari transformar els espais de joc?» El Diari de l’Educació (Barcelona, Fundació Periodisme Plural) Disponible a: http://diarieducacio.cat/per-que-es-tan-necessari-transformar-els-espais-de-joc/
Cols, C. i Fernàndez, J. (2021) Una nova visió dels patis escolars. Article a la revista Temps d’Educació de la UB, núm. 60. (en procés de publicació)
Cols, C. i Fernàndez, J. (2016) Els espais exteriors com a contextos d’aprenentatge i desenvolupament. Currículum i orientacions educació infantil segon cicle. Pp 63-66
Cols Clotet, C. i Fernàndez Quiles, J. (Pitu). (2019). Patios inclusivos. Tarbiya, Revista de Investigación e Innovación Educativa de la UAM, (47), 107 – 115. Madrid https://doi.org/10.15366/tarbiya2019.47.008
Adolphe Ferrière. Els 30 punts de l’escola nova. [captura: 04.08.2012] El Guaita. Fòrum Cívic. http://forumcivic.cat/2012/08/04/adolphe-ferriere-els-30-punts-de-lescola-nova-en-el-seu-centenari/
Bueno, D. [captura: 15.12.2020] Los seis sentidos se activan cuando conectamos con la naturaleza Entrevista a la revista Naturaliza. Aprendizaje Ambiental Activo
https://www.naturalizaeducacion.org/evento/entrevista-david-bueno/
Collado, S. i Corraliza, J.A. (2016) Conciencia ecológica y bienestar en la infancia. Madrid, Editorial CCS. p. 43
[1] Apartat 4 del document Per una escola renovada de les Conclusions del tema general de l’escola d’estiu de Rosa Sensat 2020
[2] Extret del Manifest L’ESCOLA ÉS ESSENCIAL del col·lectiu italià Giunti Scuola (https://www.giuntiscuola.it/articoli/il-nido-e-esperienza-e-autonomia)
