Por a una “generació perduda” siriana: la guerra dispara el treball infantil

Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!

Aquest és un article publicat a Desalambre

Agenollat a terra, esponja a la mà, l’Omar (11 anys) recull la major quantitat de gasolina possible que troba escampada en el terreny d’Iddleb, al nord de Síria. L’acumula en una galleda per vendre-la. Les seves mans, que escorren el líquid negre a diari, ja no s’assemblen a les de l’estudiant que un dia va ser. “Era molt bo en poesia”, recorda el nen sirià quatre anys després de l’inici de la guerra al seu país.

És un dels menors que apareix en un recent informe de Save The Children i Unicef sobre l’augment del treball infantil entre els nens sirians des que va esclatar la guerra civil que colpeja el país. A Síria i als països veïns: “A Jordània, el 47% de les famílies de refugiats sirians afirma que part o tots els seus ingressos són generats per un nen”, recull l’estudi.

Save the Children i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef, per les sigles en anglès) indiquen que, tot i la manca d’estadístiques sobre treball infantil, l’increment del nombre de menors que han deixat les aules per una ocupació es deixa notar en algunes xifres. Si a Jordània el 47% de les famílies reconeixia que els seus fills porta diners a casa, “a l’Iraq, prop del 77% dels nens sirians refugiats treballen per donar suport a les seves famílies”.

A més, abans de la guerra, “gairebé tots els nens a Síria anaven a l’escola i els índexs d’alfabetització superaven el 90%”. Ara, segons Unicef el conflicte ha expulsat de les aules 2,7 milions de nens sirians dels nou milions que habita el país. A les regions veïnes -on l’ONU estima que hi ha dos milions de menors refugiats en situació de vulnerabilitat- les xifres d’inserció educativa es redueixen molt més: “Aproximadament el 57% dels nens sirians refugiats estaven fora de l’escola al març de 2015”.

I quan no poden assistir al col·legi i la necessitat apreta, l’ocupació dels fills és la solució a la fam per a moltes llars. Segons les dades de l’ONU, “el 64,7% de la població siriana vivia en extrema pobresa el 2014, incapaços de satisfer les necessitats bàsiques”.

Nen treballant en el camp de refugiats de Za'atari, Jordània, cavant sorra per vendre a la construcció. / Rosie Thompson / Save the Children. — Nen treballant en el camp de refugiats de Za’atari, Jordània, cavant sorra per vendre a la construcció. / Rosie Thompson / Save the Children.

La pobresa també els retira de les aules, tot i que tenen opció d’assistir-hi, el que preocupa encara més les organitzacions socials: el treball va ser la causa més esmentada per no anar al col·legi pel 78% dels menors no escolaritzats de Hama (Síria) i pel 75% de la zona rural de Damasc, segons les dades de l’Organització Internacional del Treball que cita l’estudi.

Treballs precaris i perillosos

Omar és un d’aquests nens. Després de la mort del seu pare i que el seu germà gran s’unís a un grup armat, ell va assumir la responsabilitat de mantenir la seva mare i germans petits. “A vegades quan el mercat està molt ple de nens, treballar es converteix gairebé en una guerra en la qual els nens lluiten per aconseguir la gasolina del terra”, diu. Si avui, el mercat, és “negre i pudent”, Omar recorda el passat, la seva escola, com “acolorida i càlida”.

Hussein, de 10 anys, viu al camp de refugiats de Za’atari a Jordània i l’última vegada que va anar a l’escola “va ser a Síria, fa dos anys”. Li agradava, però “he oblidat tot el que vaig aprendre, no puc ni tan sols escriure el meu nom”, explica. En el seu cas, les seves dues germanes estudien, però els tres nens de la seva família col·laboren per portar una mica de diners a casa.

Hussein, de 10 anys, anava al col·legi a Síria però ara a Jordània treballa, igual que els seus altres germans. / Rosie Thompson / Save the Children.

L’informe assenyala que el treball infantil és més freqüent entre els nens que entre les menors. Segons l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (Acnur), ells “suposen el 94% del treball infantil en el camp de refugiats de Za’atari”. El treball infantil se centra sobretot en l’agricultura, en la venda ambulant i la mendicitat als carrers, i en comerços i altres activitats en les zones urbanes. Els ocupadors, indica l’informe, busquen sovint nens en les seves contractacions, als quals paguen menys.

No obstant això, les organitzacions responsables de l’estudi adverteixen certa infrarepresentació del treball exercit per les nenes, ja que solen estar empleades en “tasques menys visibles”, com el treball domèstic i l’agricultura. Quan treballen com a empleades domèstiques internes, se “les exposa a perills com l’abús i l’explotació sexual”.

Els riscos laborals també arriben en forma de pesticides, càrregues massa elevades per al cos dels menors i abusos físics dels ocupadors. Omar explica a Save the Children que el treball en el mercat de combustible “és perillós, un incendi pot començar en qualsevol moment i, quan comença, porta hores i molts homes apagar-lo. Molta gent ha mort pel foc”. Però no són només els incendis: “La gasolina et crema la pell” i durant la nit el pit li crema quan intenta agafar el son.

Omar mostra les taques a la pell que li han sortit des que treballa recollint gasolina. / Ahmad Baroudi / Save the Children.

Prop del 75% dels nens empleats al camp de refugiats de Za’atari assegura patir problemes de salut a la feina. Salem, de 13 anys, treballa en molt males condicions en els camps de la vall de beca (Líban), però a casa no es poden permetre que vagi a l’escola. Així que aguanta.

Les organitzacions socials demanen millorar les ajudes als refugiats sirians i eradicar les pitjors formes de treball infantil perquè aquests menors, que han deixat de formar-se i creixen aguantant condicions que no són les adequades per a la seva edat, no es converteixin en la “generació perduda de Síria”. Aquesta a la qual la guerra ja ha arrabassat el present.

Salem, de 13 anys, treballa en els camps de la vall de beca (Líban). El seu pare, malalt i sense recursos per pagar-se els medicaments, va haver d'admetre a contracor que la seva dona i els seus fills treballessin per pagar el lloguer. / Ahmad Baroudi / Save the Children. — Salem, de 13 anys, treballa en els camps de la vall de beca (Líban). El seu pare, malalt i sense recursos per pagar-se els medicaments, va haver d’admetre a contracor que la seva dona i els seus fills treballessin per pagar el lloguer. / Ahmad Baroudi / Save the Children.

Dels 5.500 milions de dòlars que segons l’ONU es necessiten per a ajuda humanitària i la reconstrucció de Síria en 2015, a meitat d’any només se n’ha rebut una quarta part.

L’Omar no es resigna. No li agrada la feina, que li ha deixat la seva roba impregnada d’una olor intensa a gasolina però somia que sigui el trampolí per guanyar diners i poder tornar a estudiar, “convertir-me en el que vull ser”: arquitecte.