Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Fa unes setmanes, l’Executiu del socialista Salvador Illa donava la sorpresa amb l’anunci d’un acord amb l’OCDE amb què es pretén fer un diagnòstic del sistema educatiu català, així com la implementació d’una sèrie de millores, si més no, durant quatre anys.
Però, no hi ha prou diagnòstics sobre la realitat educativa catalana? «Sí que n’hi ha», assegura per correu electrònic Pepín Beltran Bertomeu, secretària de Millora Educativa de la Generalitat. Però, com explica, «el conveni amb l’OCDE ens permetrà aprofundir aquests diagnòstics i disposar de la comparativa amb tots els països» de l’organització.
Els resultats del darrer informe PISA han estat el detonant d’aquesta situació. Catalunya, com a bona part de la resta dels països i economies que hi participen, ha baixat, sense descans, des de fa diverses edicions. Però la caiguda catalana ha estat molt important.
Tant ha remogut aquesta decisió, malgrat les paraules de la secretària de Millora Educativa, que el Parlament va aprovar divendres demanar-li al Govern català que descarti el conveni, segons informava Europa Press. La moció, presentada per la CUP, va tirar endavant amb els vots a favor de Junts, ERC, Comuns i les mateixes CUP, el vot contra PSC-Units i Vox i l’abstenció de PP i Aliança Catalana (AC).
Motius
Per a docents com Andreu Navarra, avui portaveu adjunt del sindicat de Professors de Secundària (Aspepc – sps) el problema fonamental, clarament, és el paradigma de les competències bàsiques amb què es treballa des de fa anys tant des de la UE com en les proves estandarditzades internacionals com a PISA. «S’han d’abandonar les competències», comenta per telèfon.
«No exagero si dic que el 99% dels instituts no treballen de manera competencial. A les escoles de primària de fa més anys», assegura Mar Hurtado, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. En això concorda Mònica Nadal, directora de recerca de la Fundació Bofill, quan sentencia que «el sistema educatiu català és molt poc competencial».
En qualsevol cas, Beltran assegura que l’OCDE «compta amb una gran experiència en haver posat en marxa moltes millores a països diferents i saber quins han funcionat i en quins entorns». «Ens ajudaran a tenir una abstracció amb la seva visió mundial i contrastada de quins factors ajuden i com ens portaran a la millora educativa».
Per a Hurtado, així com per a molta altra gent, la notícia del conveni, no li va caure bé. Va deixar la sensació que es busca fora una solució que ha de sortir del sistema mateix. Creu que se’ls ha tractat malament des de l’Administració educativa.
Mar Hurtado, una clàssica de la renovació pedagògica catalana, creu que la decisió es relaciona amb l’anunci de la consellera d’enfrontar les dades de PISA. «Em va semblar que tindria conseqüències ràpides», assegura, encara que, afegeix, «si poses el focus només a PISA, t’equivoques de camí»
Mónica Nadal creu que respon a una recerca per part de la Generalitat d’una legitimitat més gran de les seves polítiques, sobretot, en el «context català de molta crispació» en què «es fa difícil posar proposta sobre la taula que no siguin contestades» .
“El diagnòstic està fet”, sentencia Nadal. A PISA «ens vam veure vells, deformes, però no eren coses que no sabéssim. Les dades no paraven d’arribar, però no s’ha fet res».
Infrafinançament i desigualtat
Mentre que alguns col·lectius atribueixen la situació de l’educació catalana, en certa mesura, a les competències o a determinades metodologies, tant Hurtado com Nadal miren un sistema infrafinançat i amb reptes enormes.
Des de la Funcació Bofill, Nadal assegura que només ara s’estan recuperant determinats indicadors després de les retallades del 2008. «El pressupost ha augmentat un 37% els últims anys, però està en nivells del 2009», recorda.
A aquesta manca d’inversió s’hi afegeix el repte de la diversitat a les aules. Hurtado explica que encara que l’arribada de grans quantitats de joves migrants a les aules es rep com una riquesa, no deixa de suposar una complexitat a l’acollida. També per continuar adquirint coneixements per les diferències d’origen, idioma o nivell educatiu previ.
“Coincideix amb un creixement de la complexitat social a Catalunya”, explica Nadal. La investigadora insisteix que hi ha un nivell important de desigualtat, molta diversitat cultural i d’origen ètnic, a causa d’una migració «intensa i més heterogènia que en altres llocs», comenta.
També assenyala cert assenyalament per part de sectors més conservadors de la comunitat catalana que han criticat amb duresa la situació del sistema, fruit de la forta polarització social que es viu.
Unes crítiques que han ajudat a crear un cert desprestigi cap al professorat i a algunes metodologies. «S’ataca part del professorat que segueix al peu del canó i que es posa a la defensiva», assegura.
A la manca de recursos s’hi suma l’escassa formació. «El govern ha cuidat poc la formació del professorat», diu Hurtado qui continua: «Les escoles estan sobrevivint com poden. Cansades i poc reconegudes», afirma.
Una idea que subscriu Nadal quan explica que a l’anuari que van publicar el 2015 ja avisaven que el sistema estava aguantant, malgrat les retallades i gràcies «al sobreesforç dels docents i els centres. No era sostenible». I d’aquells fangs, aquests fangs.
A això, explica la responsable de la Fundació Bofill, se suma que el model de finançament de centres no hi ajuda. Es tracta d’«un model lineal, tots reben el mateix segons la mida del centre. Sobre aquest finançament es fan pedaços relacionats amb l’alumnat migrant, les aules d’acolliment, etc. No és una política d’atenció a la diversitat» sinó que és una situació que cal lluitar any rere any, amb molta burocràcia i amb uns «recursos que no sempre estan disponibles».
Per Nadal, s’identifica massa tard on són els problemes, on hi ha alumnat que necessita més recursos. «Fem una autòpsia», assegura.
Fa un any es va presentar un document elaborat per docents i altre personal del sistema educatiu català. Prop de 80 mesures de millora per poder abordar la situació que s’està vivint a la Comunitat. «Es va invertir temps i talent», defensa Hurtado.
Nadal explica que hi van treballar 20 persones: professionals, docents, directors, pedagogs, gent d’aula… I el resultat de la seva feina, «apuntava al mateix: atenció preferent als centres de mals resultats amb mesures de xoc i intensives -tenim 400 centres amb uns nivells d’AET molt elevats, de fracàs, de baixos resultats; més docents i altres perfils que alleugereixin la càrrega de professorat perquè pugui concentrar-se en garantir aprenentatges. Millora de les didàctiques, amb grups reduïts en esmaixades o llengua».
Des d’Educació asseguren que ja s’han implementat algunes mesures del document esmentat. Beltrán afirma que “les millores implementades el curs 2024-2025, abans apuntades, estan fonamentades en les propostes d’aquest grup d’experts, que ha ajudat molt, però pensem que la visió global que aporta OCDE ens pot ajudar encara més”.
Document de mesures
Un dels problemes més preocupants del sistema és l’alt índex d’abandó escolar prematur, situat al 17%. Per combatre’l, el document Mesures per millorar l’educació a Catalunya plantejava estratègies com l’ampliació de les Aules d’Acollida, que permetran millorar la integració de l’alumnat nouvingut. També la implementació de xarxes de treball entre centres educatius i serveis socials per detectar i donar suport als estudiants en risc d’exclusió. A més, apostava per un reforç del personal docent i no docent, amb un increment del nombre de professors per reduir les ràtios a les aules i fomentar la codocència, especialment en aquells centres situats en entorns de més complexitat social.
Donat el paper del professorat, el document advocava per la millora de la seva formació inicial i contínua, per assegurar que comptin amb eines eficaces per a l’ensenyament de competències fonamentals com ara la lectura, l’escriptura i les matemàtiques. També es defensava la baixada de la càrrega burocràtica dels equips directius i docents, perquè es concentressin en la tasca pedagògica. En aquest sentit, es planteja una reorganització horària a secundària per facilitar la coordinació entre els professionals sense augmentar la jornada laboral.
L´estabilitat dels equips és un altre dels eixos prioritaris. L’alta rotació a centres d’alta i màxima complexitat dificulta la consolidació de projectes educatius efectius. Per pal·liar aquesta situació, es proposava la creació d’incentius que fomentin la permanència, així com la implementació d’un percentatge màxim de renovació de plantilla per garantir una continuïtat més gran en l’ensenyament. Complementàriament, es buscava avançar cap a un model d’educació a temps complet que garantís l’accés de l’alumnat a activitats dins i fora de l’horari lectiu, i s’assegurés que els estudiants més vulnerables no quedessin exclosos per raons econòmiques.
Una altra de les mesures era l’augment de la inversió fins a un 6% del PIB abans del 2029, en compliment del que estableix la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). També es parlava de l’accés universal al servei de menjador escolar per a tot l’alumnat en situació de vulnerabilitat. Es plantejaven noves línies de beques per a estudis postobligatoris: una adreçada a estudiants que necessitin suport financer per continuar la seva formació i una altra destinada a cobrir despeses de desplaçament a zones on l’oferta educativa és limitada.
L’informe subratllava que la millora de l’educació a Catalunya passa per un esforç coordinat que combini mesures immediates amb reformes estructurals a llarg termini. L’aposta per la inclusió, l’estabilitat docent, el reforçament d’aprenentatges essencials i una inversió adequada en el sistema educatiu són elements clau per garantir que cap estudiant no quedi enrere i que l’educació a Catalunya avanci cap a un model més equitatiu i de qualitat.
