Per la primera part de la revista hem buscat deu punts de vista, vinculats cadascun d’ells a una etapa educativa concreta, o a un àmbit educatiu que sobrepassa l’acadèmic. Hem buscat deu veus que no són les habituals, persones de dilatada trajectòria i visió panoràmica perquè ens expliquin com veuen el seu dia a dia, i cap a on hauríem de caminar durant els propers anys. Radiografia, anàlisi i diagnòstic. Provisional, per descomptat. No són els reptes dels mestres ni de l’escola. No posem deures o en tot cas ens els posem a tots. Són els reptes de totes i tots, de tota la comunitat, vistos des de la docència.
No hi ha compartiments estancs; les fronteres són difuses i els reptes, comuns. Carme Ortoll i Montserrat Payés ens parlen de la necessitat d’avançar cap a la personalització de l’aprenentatge, cap a una escola per a tothom sense exclusions. “La inclusió implica un canvi en les expectatives d’aprenentatge de tots els alumnes, un reconeixement de les possibilitats d’aprendre els uns dels altres”, escriu Payés. I avançar en la igualtat d’oportunitats a dins però sobretot a fora de l’escola, idea que trobem també en els articles de Maria Rosa Monreal, Elena Zamora i Carles Barba. Els aprenentatges significatius passen per les emocions, ens recorda Barba, i on afloren aquestes sinó en el lleure?
I evidentment el repte de posar fi a la segregació, sigui del tipus que sigui. Belén Tascón ens diu que la lluita contra la segregació passa per aconseguir que l’escola pública sigui la millor opció per a tothom, i per això reclama posar els mitjans per lluitar contra la doble xarxa pública, un fenomen del qual poques vegades se’n parla. Posem fi a la competència, entre escoles i famílies, i posem fi a la competència entre universitats, apunta al seu torn Vera Sacristán, per a la qual estem encara lluny d’un accés socialment equitatiu a l’educació superior.
Però no tot és plena harmonia. També hi ha alguna dissonància. Susanna Soler reclama que el currículum competencial s’estengui al batxillerat, del qual diu que cal reduir el nombre de matèries que cursa cada alumne “per poder donar profunditat i forma al que s’aprèn”. Vera Sacristán, en canvi, entén que s’està fent un gra massa amb la formació per competències, i alerta de les conseqüències negatives de rebaixar l’abast de les matèries específiques en l’educació superior.
A cada article descobrim inquietuds i dubtes. Anem molt desorientats, adverteix Jaume Francesch, que advoca per un model d’orientació més participativa i lligada a metodologies col·laboratives. La idea de la necessitat de reorganitzar els centres apareix en els escrits de Montserrat Payés i Susanna Soler. Cal que la formació professional avanci a la mateixa velocitat que porta el mercat laboral, senyalen Paco Miranda i Emilio Palacios. Les dones es segueixen distribuint entre els diversos estudis universitaris de manera molt irregular, constata Vera Sacristán, per a la qual “el biaix per sexes és encara molt rellevant”. I l’educació al llarg de la vida, apunta Elena Zamora, passa per construir un moviment social que la visibilitzi i la reivindiqui com un dret de ciutadania.
I per finalitzar aquest apartat d’anàlisi recuperem l’entrevista que li vam fer al conseller Josep Bargalló a començaments de curs.
El quadernet central està dedicat a Barcelona en tant que ciutat educadora i bressol de moltes experiències innovadores al llarg dels darrers cent anys. L’article d’obertura el firma Jaume Carbonell, autor de la idea de les tres primaveres pedagògiques, que és especialment aplicable a la capital catalana. Recuperem la història, parlem d’algunes de les iniciatives que més han quallat, algunes que fins i tot hem exportat, iniciatives que persegueixen la participació, la inclusió, la convivència i la cohesió social.
I en la part final tornem als reptes de futur, però des d’una altra vessant. Hem fet una selecció d’alguns articles apareguts al nostre diari digital sobre aquesta triada d’elements que formen els recursos, les experiències i els valors, articles que per la seva temàtica segueixen plenament vigents i que hem cregut que valia la pena recuperar i tenir-los a mà. Hi entra una mica de tot: des de recursos tecnològics, bones pràctiques amb els mòbils, alguns recursos audiovisuals, patis, alimentació, joguines, llibres, etc.
“Hem d’aconseguir que els alumnes entenguin que el veritable plaer de les coses no es troba en el consum, sinó en la capacitat de compartir la cultura. Som capaços de mostra-los que hi ha més plaer en compartir que en comprar el darrer gadget electrònic?”, es preguntava el pedagog francès Philippe Meirieu en la seva recent visita a Barcelona. “Si busquem el consum constant ens carregarem el món –afegia –, si sabem trobar el plaer en la creació i la reflexió col·lectiva salvarem el mon”.
Fes-te subscriptor ara: el teu suport és molt important!
La revista Ed es publica un cop l’any com a obsequi per als subscriptors del diari. La primera revista va tenir la coeducació com a eix central, la segona va ser la inclusió, en la tercera vam recuperar 20 de les millors entrevistes que havíem publicat fins aleshores, i ara parlem de futur.
Si no sou subscriptors i voleu rebre la revista us demaneu que us en feu. Ara és un bon moment! Són només 5 euros al mes, i per als que formem part d’aquesta aventura el vostre suport és molt important. Més encara, és cabdal. Des d’ara i durant tot el mes de gener qualsevol nou subscriptor rebrà també la revista, però és que a més estem preparant novetats per als subscriptors que anunciarem ben aviat, amb motiu dels cinquè aniversari d’El Diari de l’Educació, que es compleix d’aquí unes setmanes.
