El Diari de l’Educació ha llançat la nova revista anual en paper Mestres de la nostra vida. Homenatge al poder transformador dels docents, que recull 11 històries de persones de diferents sectors que han volgut donar les gràcies a un referent de l’escola o de l’institut, tot posant èmfasi en el vincle que a vegades es crea entre alumnat i docent, fins i tot quan ja no comparteixen aula.
Els subscriptors i les subscriptores de El Diari de l’Educació han rebut a casa un exemplar de la nova revista, ja que és un dels avantatges de fer la subscripció, que inclou també un val de compra de 30 euros per a llibres de l’editorial Octaedro i invitacions per a diferents activitats que organitza El Diari de l’Educació i la Fundació Periodisme Plural, com el cicle de cinema organitzat el 2024 amb motiu del desè aniversari del diari, en què es va projectar El mestre que va prometre el mar, Sala de profesores, Els 400 cops, Radical, El 47 i Soy Nevenka.
La subscripció, de 60 euros a l’any, ajuda també a la continuïtat de El Diari de l’Educació. Es pot fer a través d’aquesta pàgina, des d’on també es dona la possibilitat de regalar una subscripció o de realitzar una donació.
La revista Mestres de la nostra vida, la 9a que fem, amb més de 120 pàgines, vol ser una reivindicació de la figura del docent i un agraïment a mestres, professors i professores que ens han marcat la vida gràcies a la seva capacitat d’observació i a fer que l’alumnat aprengui les matèries que s’han d’impartir a l’aula, però sobretot els valors i les bases que li seran útils a l’escola de la vida.
Tal com s’explica a l’editorial, en aquest onzè aniversari de El Diari de l’Educació hem recollit 11 històries de persones de diferents sectors, com ara el periodisme, la gastronomia, la docència, la moda, l’arquitectura, l’art, el disseny, l’empresa, l’enginyeria o l’advocacia que, per un motiu o un altre, han volgut donar les gràcies a un referent de l’escola o de l’institut i han posat en valor la tasca d’educar des de la paciència, la creativitat, la fermesa i el compromís.
Són 11 experiències, però podrien ser moltes més. El Diari de l’Educació vol aportar el seu gra de sorra al reconeixement d’aquests herois i heroïnes que saben transmetre aptituds i actituds en positiu en un moment en què cal reivindicar la passió per l’ensenyament i el vincle que a vegades es crea entre alumnat i docent, fins i tot quan ja no comparteixen classe, fins i tot quan passen dècades.
Aquest recull d’històries humanes no és casual. El fem en un moment en què considerem que el debat educatiu s’ha enterbolit i que cal una reflexió serena i col·lectiva sobre cap a on ha d’anar l’educació, en un món en què les xarxes socials copen protagonisme, la informació i les fake news es malmesclen i l’esperit crític es fa especialment necessari per fer front als extremismes. Allà on sembla que tot va a pitjor, volem afegir un cert realisme i posar el focus en experiències que sí funcionen i que podrien ser extrapolables a altres aules i altres centres, tot fent costat a la dignificació de la professió i a la defensa dels drets laborals com a garanties per a un bon aprenentatge.
Els docents i les docents que apareixen en les converses que formen la part central d’aquesta revista són persones que aprecien l’alumnat, que s’actualitzen, que estan disposades a debatre i a qüestionar-se, que compten amb les famílies i amb la totalitat dels agents educatius, que assumeixen els conflictes, que busquen solucions col·lectives, que respecten les opinions diferents, que planten cara davant les línies
vermelles, que tenen vida més enllà del centre educatiu i que tenen un objectiu comú: el compromís amb els i les alumnes.
També des del periodisme que exercim a El Diari de l’Educació ens volem comprometre, amb responsabilitat i modèstia, a ser l’altaveu mediàtic de les propostes i les persones que, des dels diferents àmbits relacionats amb l’educació (educació social, pedagogia, lleure educatiu, cultura, serveis sanitaris, entitats socials, docents, universitats, famílies, alumnes…) ajuden a construir un model de societat més inclusiu, més equitatiu i més just que té en compte totes les diversitats i totes les capacitats.