Cohesió o els vincles per ensenyar i aprendre

El Diari de l’Educació: deu anys en defensa de la COHESIÓ. Article d’Aina Tarabini, publicat a la revista “un viatge compartit”. AMB LA TEVA SUBSCRIPCIÓ faràs possible deu anys més de periodisme al servei de la comunitat educativa

Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana el concepte de “cohesió” fa referència a “l’acció i efecte d’adherir-se o d’unir-se les coses entre elles”. En totes les seves accepcions (des de la física i química, la lingüística, la sociologia, etc.), les paraules que apareixen per definir aquest terme tenen a veure amb aspectes com unitat, lligam, vinculació i col·lectivitat. I és que aquesta és la qüestió: la dels vincles.

La recerca ha demostrat àmpliament que la vinculació escolar i la confiança són dos aspectes clau per a l’èxit educatiu. El vincle del professorat amb l’alumnat i les altes expectatives en vers el seu aprenentatge són, de fet, elements cabdals d’una pràctica pedagògica socialment justa. Perquè el lligam entre professorat i alumnat no es genera en el buit sinó en el marc de pràctiques de respecte mutu i suport social, orientades a garantir un aprenentatge profund i amb sentit per a tots els i les estudiants. El vincle es genera en i a través de l’aprenentatge. De fet, hi ha una relació circular entre ambdós processos: s’aprèn a través del vincle i el vincle genera aprenentatge.

Aquest vincle, per tant, no s’ha d’entendre de forma naïf i/o individualista, sinó com un element clau per avançar cap a la justícia relacional a l’escola i a la societat. I és que sense justícia relacional no hi ha justícia social, i això implica posar les cures al centre de l’acció educativa. El feminisme fa anys que ens ensenya que els éssers humans som inherentment interdependents i que els afectes tenen una significació pública i política que va molt més enllà de les accions individuals. La importància de la dimensió emocional de l’escola, de fet, és, àmpliament reconeguda i és sabut que  aquesta cobra un paper especialment rellevant en contextos de major vulnerabilitat social on, a vegades, l’escola és l’únic espai de protecció i esperança per a infants i joves.

La recerca també demostra que la percepció de relacions de suport, respecte, cura i confiança amb el professorat és una dimensió clau per entendre l’experiència escolar de l’alumnat. És més, la qualitat de les relacions humanes, no només amb el professorat, sinó també amb les companyes i companys afavoreix el benestar de l’alumnat i, en conseqüència, la seva motivació, autoestima i rendiment escolar. No només això, sinó que un bon clima escolar millora el benestar del professorat i, alhora, la seva eficàcia, apoderament i motivació en vers l’exercici de la seva professió. De fet, el benestar d’alumnat i professorat són dues cares de la mateixa moneda. Per ensenyar i per aprendre cal estar bé i sentir-se bé, i per això calen unes condicions -materials, organitzatives, temporals- que ho facin possible.

La segregació escolar tensiona fortament el sistema educatiu català i limita el benestar d’alumnat i professorat, en particular, d’aquells centres que concentren més problemàtiques socials. Als centres socialment més desafavorits és on l’alumnat presenta més necessitats de suport educatiu vinculades a situacions de pobresa i exclusió social. És per això que és precisament en aquests centres on més necessaris són els espais de reflexió, treball en equip, formació i col·laboració del professorat amb altres professionals i agents de l’entorn. És en aquests centres, com dèiem, on sostenir els vincles és més necessari que en cap altre lloc. No obstant això, la recerca demostra que és en els centres de major complexitat social on hi ha menys estabilitat del professorat i menys percepció de recursos, suport i reconeixement per part de l’Administració. És, doncs, urgent lluitar contra la segregació escolar en base a un marc de justícia social que posi el benestar de professorat i alumnat al centre de l’acció política. Això implica desplegar polítiques sòlides de  redistribució, reconeixement, representació i cures. Sí, de cures també, perquè tornant a l’inici, sense cura no hi ha justícia, benestar ni cohesió possible.