Cristina Gallach ha viscut en primera línia l’evolució del món al llarg de mig segle, primer com a periodista i després en l’exercici d’altes responsabilitats en l’àmbit internacional. La seva mirada és una de les més clarividents a l’hora d’analitzar els riscos que afronten les democràcies i els drets humans davant les polítiques reaccionàries que impulsen Donald Trump i les extremes dretes europees. Gallach va ser secretària general adjunta de les Nacions Unides, el que li aporta una visió global de ‘el món que ens espera’.
La conversa amb la catalana que ha tingut més projecció internacional obre el cicle ‘Converses úniques’ de la Fundació Periodisme Plural. L’acte se celebrarà el pròxim 5 de març a les 18.30 a l’Espai de la Fundació, al carrer Bailèn 5. El cicle està destinat als subscriptors de Catalunya Plural, El Diari de l’Educació i El Diari de la Sanitat. Les places són limitades i cal inscriure’s a subscripcions@periodismeplural.cat.
Del desembre de 2014 a l’agost de 2017, Cristina Gallach va ser secretària general adjunta de les Nacions Unides per la Comunicació i la Informació Pública. Abans va exercir durant una dècada com a portaveu de Javier Solana quan va ser secretari general de l’OTAN i Alt Representant de Política Exterior i Seguretat de la Unió Europea.
Des del maig de 1996 fins a octubre de 1999, Gallach va viure un període molt intens des de l’OTAN, amb la postguerra i el desplegament de l’OTAN a Bòsnia, la guerra de Kosovo i l’ampliació de l’Aliança Atlàntica. Després, Javier Solana va ser anomenat l’Alt representant de la Unió Europea per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat i Gallach va ser cap de divisió, portaveu i directora de Comunicació fins a novembre del 2009.
Del gener del 2010 al juny del 2010, Gallach va ser portaveu del Govern Espanyol per a la Presidència del Consell de la Unió Europea i responsable de la coordinació informativa i la divulgació de les activitats de la Presidència Espanyola a Brussel·les. El juliol del 2010 es va incorporar a la Direcció d’Informació i Comunicació del Consell de la Unió Europea.
El govern de Pedro Sánchez va nomenar el juliol del 2018 Cristina Gallach pel càrrec d’Alta comissionada per l’Agenda 2030. L’Agenda 2030 recull els 17 grans objectius que es planteja la Humanitat per erradicar la pobresa i la fam al món i afavorir un desenvolupament igualitari i sostenible de la societat i la preservació del Planeta. Cristina Gallach en parla en aquesta entrevista. L’any 2020 va exercir de secretaria d’Estat d’Assumptes Exteriors per a Iberoamèrica i el Carib. Fins que va ser nomenada comissionada especial per a l’Aliança per la Nova Economia.
De Vic a Moscou
Com a periodista, Gallach es va iniciar a El 9 Nou de Vic, bisetmanari del qual va ser cofundadora, redactora i directora adjunta. Del setembre del 1982 al febrer del 1983 va treballar com a reportera de la secció política del diari El Noticiero Universal de Barcelona. El març del 1983 s’incorpora als serveis informatius de TVE a Catalunya fins a l’agost del 1984 quan es desplaça als Estats Units en guanyar una beca Fulbright per realitzar els estudis de postgrau a la Universitat de Columbia. Des dels Estats Units va col·laborar com a freelance amb Avui, Catalunya Ràdio i el setmanari El Món.
Del 1986 al 1990, va treballar com a redactora d’El Periódico de Catalunya, per al qual va cobrir com a enviada especial diversos esdeveniments internacionals, especialment a Europa central i de l’Est. Entre ells van estar els darrers dies de Ceausescu a Romania i la caiguda del Mur de Berlín (1989-1990). L’abril de 1990 va ser nomenada corresponsal a Moscou de l’Agència EFE, un període que va incloure el final de la perestroika, la dissolució de la Unió Soviètica i el cop d’estat del 1991. L’octubre del 1992 es va traslladar a Brussel·les, on va ocupar la corresponsalia europea de l’Agència EFE.
Cicle de ‘Converses úniques’
La Fundació Periodisme Plural va néixer amb la voluntat de ‘fer comunitat’. En una carta als subscriptors, els seus responsables expliquen que “fins ara ho hem intentat especialment en l’àmbit digital. Ara volem posar l’accent també en la trobada, en veure’ns i parlar. Amb el reinici del programa de cine fòrum, i amb la posada en marxa d’un cicle de ‘converses úniques’ amb referents amb els qui compartim els valors del diàleg, l’equitat, la convivència, la democràcia, els drets humans… Valors pels quals hem de lluitar cada dia”.
“Tots els mitjans creats per la Fundació Periodisme Plural – continua la carta- volen constituir refugis per a la informació veraç, i, també, àgores, places públiques, on trobar-se les comunitats que estan en primera línia en la defensa dels drets essencials. On parlar, reflexionar i debatre amb esperit constructiu i crític, amb profunditat, enfront dels discursos simples i destructius que donen titulars d’impacte, però cap solució de present i futur”.
La Fundació compleix enguany catorze anys de “periodisme independent, lliure i compromès amb els drets essencials”. Catalunya Plural és el primer mitjà creat per la Fundació Periodisme Plural. Després vindrien El Diari de l’Educació (2014), El Diari del Treball (2015), El Diario de la Educación (2016), El Diari de la Sanitat (2016), la Revista XQ (2017). I Cultures.cat (2025) I la Fundació també participa de Catalunya Metropolitana (2023), conjuntament amb tretze diaris de proximitat del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental.
Per què és vital el teu suport
En la informació on s’explica la nova oferta als subscriptors es recorda que “la trajectòria de la Fundació Periodisme Plural demostra la necessitat explorar noves fórmules editorials que garanteixin espais independents i lliures per al periodisme. Nosaltres optem per una Fundació perquè, ben entesa, permet proclamar des del primer moment i amb total transparència que el periodisme no hauria de tenir ‘ànim de lucre’, sinó ànim de servei als ciutadans. De servei a comunitats de lectors. Amb credibilitat i amb un horitzó ètic. Amb la implicació dels ciutadans. Amb una aliança entre el periodisme i una societat activa, i fórmules econòmiques que garanteixin la independència professional”.
“Considerem que un dels grans factors de segregació social estarà cada vegada més entre aquells que tinguin accés a una informació de qualitat i els qui no. Per això – es conclou- reivindiquem les entitats sense ànim de lucre com una bona fórmula per garantir un periodisme que expliqui els fets i el seu context al conjunt de la ciutadania. Que converteixi el periodisme en coneixement i en una potent eina transformadora. Però tot això no ho podem fer sols, necessitem el teu suport”.
El Diari de l’Educació, 2026