Autor: Redacció

Molts dels que ens hem jubilat darrerament hem vist reconegut, en aquest acte, el nostre esforç i dedicació per construir una escola pública democràtica i de qualitat. Treballant per la renovació pedagògica i fent un tomb radical al model d’escola que nosaltres vàrem viure com alumnes en plena dictadura franquista. Recuperar l’escola catalana, els principis innovadors de la pedagogia catalana de principis del segle XX, de la República i participar activament a les Escoles d’Estiu de Rosa Sensat, acollint el gruix dels alumnes nouvinguts que han anat arribant al nostre sistema educatiu i  afrontant el repte de la escola  inclusiva…

Fa molts anys vaig ser tutora d’un sisè amb relacions entre nenes i nens molt tenses; alguns d’ells em retreien el meu feminisme i que això em portava a defensar les postures de les nenes i a treballar massa sobre dones (en literatura, en art…); algunes nenes portaven sistemàticament al consell de classe els menyspreus i bromes que no agradaven que patien per part dels nens: mirar agendes, petites agressions a les estones de pati, voler marginar-les en els equips de futbol… I així va arribar finals de febrer. I vaig fer una proposta de treball que globalitzava llengua castellana…

La laïcitat de l’Estat i de les seves institucions, entre les quals l’escola, és un principi de concòrdia de tots els éssers humans fonamentat en allò que els uneix i no sobre allò que els separa. Pot definir-se la laïcitat com un règim social de convivència, on les institucions polítiques estan legitimades per la sobirania popular i no per elements religiosos o conviccions particulars.[1] Això suposa la separació d’esglésies i Estat i la instauració d’un Estat modern. El primer intent seriós d’abordar aquesta qüestió el fa la II República. La seva curta durada pel cop d’Estat feixista i el resultat…

Tinc la sensació d’assistir a la banalització de les lleis, com si els redactors les omplissin com qui omple el carret del supermercat, de productes agafats d’aquí i d’allà, perquè sí, perquè han entrat pels ulls, productes que acaben morint sense encetar en un racó d’armari. Un exemple: la redacció originària de la LOE conté un article que diu que les Administracions educatives podran considerar centre educatiu, als efectes d’organització, gestió i administració, l’agrupació de centres públics ubicats en un àmbit territorial determinat. No cal ser un linx per adonar-se de les potencialitats d’aquesta previsió, que obre camins més enllà…

Molt abans que el MMACA s’ instal·lés a Cornellà, es va constituir, el 2006, l’Associació per Promoure i Crear un Museu de Matemàtiques a Catalunya.  L’entitat estava formada per un grup de professors que des de feia anys utilitzava a les aules materials manipulatius i explicaven les matemàtiques de forma més directe, basant-se en el contacte personal i el descobriment. En aquesta associació es van unir més tard, i amb el temps, altres docents pertanyents a diferents associacions de professors de matemàtiques de Catalunya amb la finalitat d’intercanviar experiències i materials. D’aquí va sorgir la necessitat de tenir un espai per poder posar-los…

En aquesta situació que ens toca viure. Tots ens hem d’adaptar i fer canvis per poder oferir els mateixos serveis, creant noves maneres d’enfocar les nostres feines i activitats. Us expliquem com hem convertit les nostres trobades i activitats de voluntariat educatiu en activitats virtuals per fer possible que es puguin seguir fent.

Dijous 29 d’octubre es va inaugurar a la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet, en el marc del seu 20è aniversari, l’exposició sobre Lluís López del Castillo, fill del barri de la Torrassa, on està ubicada la biblioteca, i nascut en una família d’origen murcià.

En aquest temps complex que ens toca viure hem d’adaptar la nostra activitat quotidiana a la realitat que l’administració ens va anunciant i reprogramant cada dos per tres. Per a molts dels docents jubilats que fem moltes activitats aquesta és una situació inèdita i hem de saber reconvertir les rutines que teníem interioritzades i que ara s’han trencat.

He treballat quaranta anys en el món educatiu, i ara en fa sis que estic jubilada. Mai m’hauria pensat que hagués de començar un curs amb aquestes condicions (com tampoc tancar escoles al març i no obrir-les fins setembre), però el món educatiu no és aliè al que passa a la societat.

Fa temps que es parla de la necessitat de revisar com la societat tracta a la generació de persones a partir del moment que entren a la jubilació i quin lloc han de poder ocupar per tal de fer d’aquest període de 20-40 anys de durada, segons la salut, una etapa que es pugui viure de forma satisfactòria d’acord amb els interessos personals.