Fa un parell de mesos vaig assistir a una conferència d’en Richard Gerver, un dels referents en innovació educativa i autor de dos assaigs prou interessants (“Crear hoy la escuela del mañana” i “El Cambio: aprende a quererlo, aprende a liderarlo” ). Va ser una xerrada molt amena i on va deixar anar algunes píndoles sobre el futur de l’educació i de la societat en general, tot ben amanit amb nombroses situacions familiars i personals. Una de les anècdotes es referia a un encontre que va tenir amb l’Steve Wozniak, el cofundador d’Apple, on aquest li recordava com, al mític garatge, quan l’empresa començava a fer-se gran, van dubtar sobre quin perfil havien de tenir les persones que necessitaven contractar… Quina va ser la seva decisió?
Si penseu en tècnics informàtics, enginyers electrònics, matemàtics, etc. us equivoqueu perquè Wozniak i Jobs van entendre, finalment, que el que els calia era un perfil de persona que fos capaç de treballar sense ningú que els manés, sense director, sense gerent, sense cap de personal; volien persones que tinguessin iniciativa per donar resposta als problemes que poguessin trobar (en aquell moment, encara desconeguts).
Els alumnes han estudiat matemàtiques però ¿serien capaços de calcular i entendre el que els costaria un préstec bancari?
El fet anterior, extrapolat a l’escola, ens fa reflexionar sobre si l’escola afavoreix la formació d’aquest tipus de ciutadà autònom i pensador capaç d’aplicar en el seu dia a dia el que ha aprés a l’aula. O, dit duna altra manera, si els coneixements i habilitats útils a la vida són els mateixos que s’utilitzen per a l’èxit acadèmic. Els alumnes que als setze anys acaben els estudis obligatoris tenen coneixements de química però ¿saben llegir l’etiqueta dels productes que trobem al supermercat?; els alumnes han estudiat matemàtiques però ¿serien capaços de calcular i entendre el que els costaria un préstec bancari?; han practicat llengua i llegit literatura però ¿poden expressar amb coherència els seus sentiments en un full, negre sobre blanc?, etc.
Actualment, el perfil de persones que cerquen les empreses que fan entrevistes de treball no té a veure només amb els estudis que han realitzat i amb els màsters que acaparen. Les empreses volen persones que siguin “multcultis”, és a dir, que es puguin relacionar i entendre amb d’altres de diferent cultura, religió, raça, etc. A més a més, volen que tinguin coneixements d’informàtica (que sàpiguen moure’s per les xarxes socials, que coneguin com fer una videoconferència, que puguin trobar fàcilment la informació rellevant a la xarxa, etc.). Els coneixements de diversos idiomes també és ben valorat i apreciat. I sobretot, sobretot, busquen persones que siguin capaces de treballar en equip perquè està demostrat que el resultat dels grups que es coordinen i on tots aporten i sumen, obtenen uns resultats laborals i humans, exponencialment molt superiors.
Aquestes aspectes formen part del perfil de persona competent que busquen les empreses, ara mateix: Capacitat de resoldre problemes autònomament, multiculturalitat, capacitat de treball en equip, coneixements informàtics i d’idiomes. La pregunta és si són antagòniques aquestes visions del que s’hauria d’aprendre a l’escola, a l’institut, amb el que s’ensenya. Crec que no, però potser caldria mirar una mica cap a l’interior de cadascú de nosaltres i pensar quina mena de ciutadans volem que siguin, realment, els nostres alumnes.
