En un anunci emès recentment per TV3, es deia que «una de cada quatre persones té o tindrà problemes de salut mental». El pronòstic és el mateix que fa l’OMS, que assevera que «una de cada quatre persones desenvoluparà un trastorn mental en la seva vida». L’anunci tenia com a objectiu lluitar contra l’estigmatització i la discriminació de les persones amb problemes de salut mental. Aquesta actuació ha continuat amb la campanya «Cap conversa pendent».
Una bona iniciativa, si no fos … En aquest cas, si no fos pel llistat de problemes de salut mental que anaven apareixent sobre impressionats durant l’anunci: depressió, ansietat, esquizofrènia, trastorn bipolar, fòbies, TDAH, autisme, trastorns d’alimentació com l’anorèxia i la bulímia. La divulgació, si no es fa amb rigor, esdevé desinformació, en la mesura que indueix a interpretacions errònies.
La divulgació, si no es fa amb rigor, esdevé desinformació, en la mesura que indueix a interpretacions errònies
Sense entrar en el fet que, per exemple, cal diferenciar entre la depressió endògena, la depressió reactiva i la tristesa, així com entre l’ansietat adaptativa, com a senyal d’alerta que permet a la persona adoptar les mesures necessàries davant una amenaça, i l’ansietat patològica, em vull centrar en el que més em va cridar l’atenció: veure el TDAH entre els problemes de salut mental.
A Espanya, el 50 per cent de tots els infants “normals” estan classificats com a “hiperactius” pels seus pares i professors
A Espanya, el percentatge d’infants amb aquest diagnòstic se situa entre el 8 i el 10 per cent. Cada cop es diagnostica abans i es diagnostica més, i a la majoria d’afectats se’ls prescriu medicació.
Algunes apreciacions sobre el diagnòstic del TDAH:
- Generalment es fa a partir de qüestionaris adreçats a la família i al professorat. Però el DSM IV (Diagnostic and Statistical of Mental Disorders) ens adverteix que «el 50 per cent de tots els infants “normals” estan classificats com a “hiperactius” pels seus pares i professors».
- Té un biaix ideològic i cultural, que incideix en la prevalença. En el mateix manual llegim que «a Anglaterra un trastorn de conducta amb TDAH es diagnosticaria com un trastorn de conducta, i als Estats Units, com a TDAH amb trastorn de conducta associat. Aquesta diferència reflecteix el tradicional èmfasi que es posa als Estats Units en les causes biològiques i el tractament farmacològic subsegüent del TDAH, i la concepció britànica, en què es dóna molta importància a les causes socials i el tractament psicològic del trastorn de conducta.» On posem l’èmfasi a Catalunya?
Així doncs, aquests infants i joves, a l’etiqueta de TDAH, que sovint s’utilitza per a un grup heterogeni de problemes conductuals, hi afegeixen la de «problema de salut mental». Confiem en la seva resiliència.
