En els darrers mesos hem viscut diferents polèmiques al voltant d’actuacions de l’exèrcit espanyol en la vida civil i educativa. Des de la presència d’un estand de l’exèrcit al Saló de l’Ensenyament contestada per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, fins a marxes d’entrenament de tropes a la part alta de la ciutat; passant per situacions com les que van viure recentment els habitants de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), quan un grup de militars van realitzar maniobres pels carrers del poble en posició d’atac i amb armes llargues.
Un altre episodi es va produir a finals del passat mes de maig, quan es van publicar fotografies de menors empunyant armes i vestits amb roba de camuflatge durant la celebració del dia de les Forces Armades a Figueres, fet que va provocar la protesta de l’equip de govern de la ciutat.
En relació a aquest fet, el ministre de Defensa en funcions, Pedro Morenés, va propugnar, justament a Barcelona, la necessitat de que els nens i nenes coneguin de primera mà i des de ben petits el que l’exèrcit espanyol i els militars que el composen fan, és a dir “defensar els nostres drets i llibertats” amb la “seva pròpia vida, donant exemple de valors i patriotisme”. I va afegir que “els nostres nens han de saber la veritat i també que la llibertat i la democràcia tenen un preu i que, de vegades, cal defensar-les amb la pròpia vida”.
No sé si els inspectors d’hisenda, els jutges del Tribunal Constitucional o altres funcionaris de l’estat també els agradaria explicar les seves activitats als nostres nens i nenes
No sé si els inspectors d’hisenda, els jutges del Tribunal Constitucional o altres funcionaris de l’estat també els agradaria explicar les seves activitats als nostres nens i nenes. La cua es podria fer immensa i potser els professorat podríem aprofitar per realitzar un any sabàtic de formació.
En qualsevol cas, he de confessar que em van impressionar les contundents paraules del ministre de Defensa, especialment quan va fer referència a que els escolars “han de saber la veritat” i que “la llibertat i la democràcia tenen un preu”.
D’una banda, em vaig irritar una mica perquè vaig pensar que els que cada dia ens posem davant de l’alumnat intentem sempre que és possible dir la veritat de les coses i del món. De l’altra, em va fer un salt al cor al sentir que un ministre espanyol parli del “preu de la llibertat i de la democràcia”, encara que sigui tan tard, el 2016.
¿Això vol dir que, finalment, l’estat espanyol farà un esforç per dignificar les víctimes republicanes de la Guerra Civil, és a dir del bàndol de la democràcia, els cossos de les quals se situen en llocs tan lamentables com a les fosses comunes, al fons de barrancs o al Valle de los Caídos? ¿Això vol dir que s’homenatjarà, i se’ls posarà com a exemple, als homes i les dones que van sacrificar la salut, molts anys de la seva vida o la vida sencera a la lluita en favor d’un país lliure i democràtic? ¿Significa això que, entre d’altres veritats, l’estat explicarà la instrumentalització que secularment s’ha fet de les forces armades a Espanya, posant-les al servei de solucions autoritàries i per defensar els privilegis de minories reaccionàries i sinistres?
