Cada tres anys puntualment arriben els resultats de l’informe PISA. S’acaben de fer públics els corresponents a 2015. Ja han aparegut als mitjans informacions i comentaris de tot tipus. Hem pujat respecte a l’anterior, ens mantenim, els resultats de mates són millors que els de llengua, hi ha menys alumnes del sector més baix , el nostre país ha superat a d’altres, Finlàndia ha baixat en el rànquing…
S’estableixen taules comparatives entre països i entre comunitats autònomes; s’afirma que els resultats són deguts a les lleis educatives, fins i tot algú dirà que la implantació de la LOMCE (o la promesa de fer-ho) ha influït en les millores de resultats. Hom podrà dir, fins i tot, que ha millorat o no la cohesió social de l’alumnat.
Un autèntic circ mediàtic que durarà unes quantes setmanes. També hi haurà, per sort, anàlisis més serioses que intentaran extreure’n conseqüències que ajudin a entendre com està la situació de l’ensenyament i de l’educació al nostre país i comparar-ho amb d’altres països i amb la successió de resultats dels anys anteriors.
PISA mesura les competències dels nois i noies de 15 anys; unes competències que depenen molt poc (és impossible saber quant) dels sistemes d’ensenyament implantats a cada país
Per valorar si val la pena emprar tantes energies i tantes tertúlies, aniria bé preguntar-nos amb tranquil·litat què mesura PISA. Què no mesura i per a què s’utilitzen els seus resultats.
PISA mesura les competències dels nois i noies de 15 anys; unes competències que depenen molt poc (és impossible saber quant) dels sistemes d’ensenyament implantats a cada país. Les competències que han assolit els nois i noies depenen de molts altres factors i s’han començat a aconseguir des del dia del seu naixement.
Les proves PISA tenen la mateixa fiabilitat que totes les proves externes i iguals per a tothom; no permeten treure’n conclusions vàlides al cent per cent, sempre quedarà un marge d’incertesa. Les diferències de puntuació que s’estableixen entre països són minses. Són inapreciables si no arriben a 50 punts, són poc significatives. Si l’escala salarial tingués semblants diferències entre directius i treballadors, cobrarien pràcticament el mateix, per tant uns punts del rànquing amunt o avall no avala les consideracions que s’hi fan. L’alumnat repetidor fa baixar els resultats, els països on es repeteix molt, cas de Catalunya per exemple, aquest és un element que distorsiona els resultats globals.
PISA valora les competències que tenen rendibilitat, que serveixen per fer anar endavant el sistema econòmic que patim
PISA valora les competències que tenen rendibilitat, que serveixen per fer anar endavant el sistema econòmic que patim, tot allò que ajuda a adaptar-se a la situació que vivim, a augmentar la producció de beneficis econòmics, a ser mes competitius.
No valora les competències que serveixen per transformar la realitat, les habilitats per ser persones amb capacitat crítica, cooperatives, capaces de treballar en equip amb les altres, de ser competents emocionalment, de tenir empatia, de saber ajudar.
Per a què s’utilitza PISA? Per allò pel que no serveix, malgrat que el mateix informe ho explica. No es mesuren els sistemes d’ensenyament; els canvis de lleis educatives pràcticament no tenen incidència en els resultats. L’informe, avalat per la mateixa OCDE, ho exposa així.
PISA només servirà per intentar amagar els problemes educatius que tenim tota la societat
Si s’avaluen les competències adquirides al llarg de la vida, aquestes poden canviar si canvien les condicions de vida, de treball, d’habitatge, de xarxes socials que ajuden a l’educació (esplais, esport, centres cívics, biblioteques…), si milloren les situacions familiars, si disminueix l’atur, si augmenten els llocs de treball digne… etcètera.
I per acabar. Si estem davant un futur incert, si no sabem què faran el dia de demà els nois i noies que han fet les proves. Si nois i noies amb situació socioeconòmica baixa tenen un futur més incert que altres amb una situació social millor malgrat treguin els mateixos o millors resultats a nivell individual. PISA només servirà per intentar amagar els problemes educatius que tenim tota la societat; per argumentar políticament a favor o en contra de les lleis, però no ajudarà a millorar la situació real dels joves que viuen en la incertesa. Hem vist que els canvis legislatius no afecten gaire o gens els resultats i el mateix podríem pensar de les inversions però les retallades en educació sí afecten el benestar de la població, el benestar de la comunitat educativa, el benestar de l’alumnat, de les seves famílies i del seu professorat.
Seria bo aprofitar el debat sobre els resultats PISA per plantejar la situació real del sistema d’ensenyament a casa nostra, de les condicions de feina de mestres i professorat, de la participació de les famílies i de l’aprofitament de l’alumnat, del nivell d’assoliment de totes les competències, sobre tot de les que els faran persones solidàries i capaces de transformar la societat del futur.
