S’acaba el 2016, un any que sembla que l’educació ha estat molt present en els debats públics, en els mitjans de comunicació, a les xarxes socials, pensant i repensant com ha de ser l’educació en aquest segle.
Sembla que finalment els mitjans parlen en positiu de l’educació i, des de molts àmbits, a les famílies, entre els mestres i a tota la societat, s’empeny perquè canviïn les coses i l’educació dels infants tingui la qualitat que es mereix.
S’està posant a la llum un discurs i un debat que, tant des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat com des de les pàgines de la revista Infància i de les altres revistes de l’Associació s’està fent des dels inicis, amb la voluntat de transformar l’escola perquè l’infant sigui el centre de l’aprenentatge, amb uns mestres compromesos amb aquest objectiu, treballant per una escola pública, catalana, de la màxima qualitat possible i que aculli tots els infants siguin com siguin i vinguin d’on vinguin.
«Tots els nens i les nenes del món necessiten una bona educació, i hi tenen dret, com les plantes necessiten l’aigua»
Per altra banda, estem patint els efectes de les dures retallades dels últims anys. S’han publicat estudis que evidencien el que les escoles vivim en primera persona: el pressupost que el país dedica a l’educació és inadmissible, el 2,8 % del PIB. Amb uns recursos tan escassos, parlar de canvis i d’innovació pot semblar una broma. Si l’educació no és una prioritat de país, com és evident, es fa molt difícil avançar i millorar-ne la qualitat.
Però no defallim, i tant des d’Infància com des de Rosa Sensat, com a mestres que som, continuem treballant des del compromís, amb el propòsit d’empènyer perquè les polítiques educatives avancin en l’enfortiment dels drets dels infants i en l’educació pública de qualitat.
Avui, com sempre, subscrivim de ple les paraules que una de les nostres fundadores, la Maria Antònia Canals, té escrites en un mural penjat en el GAMAR, un espai dedicat a la formació dels mestres: «Tots els nens i les nenes del món necessiten una bona educació, i hi tenen dret, com les plantes necessiten l’aigua. Però són infants i encara no tenen poder per defensar aquest dret. Si no ho fem per ells, qui els defensarà?»
(Editorial de la revista Infància 213)
