La literatura ens permet identificar-nos, emocionar-nos; descobrir mons que van més enllà dels nostres confins; imaginar més i millor perquè alimenta el nostre intel·lecte; crear i negociar significats.
Les primeres experiències literàries constitueixen un veritable acte comunicatiu i cultural entre adult i infant
L’experiència literària (oïdora, cantadora, visual i/o lectora) ens pot abduir, transportant-nos a l’altra banda del mirall, amb l’empatia i l’emoció per tot equipatge. Les primeres experiències literàries constitueixen un veritable acte comunicatiu i cultural entre adult i infant. És ara que el menut aprèn a reconèixer olorant, escoltant, mirant, tocant, gatejant; aprèn a expressar-se, a emetre sons, a caminar; s’afanya perquè sonin les primeres tires fòniques; malda per fer-se entendre, plorant, parlant, rient, somrient, marranejant; s’embadoca davant l’ampli món; imita, inventa, experimenta; vol créixer! I l’adult no pot renunciar a ser-hi oferint-li tot el seu aixopluc i la seva llengua!
Quan l’infant creix, arriba el temps de la co-descoberta, de les literatures col·legiades (adults i nois/noies), dels (llargs o breus) passeigs per les pàgines dels llibres i altres suports en companyia. De seguir oferint-los contes dits o llegits, de continuar mirant i gaudint de les imatges, de descodificar l’escrit, de les lectures en veu alta i compartida, de continuar creant el vincle amb les literatures. De sortir a la percaça d’obres a la biblioteca, a la llibreria, de definir gustos literaris, de construir la pròpia col·lecció de llibres. Passos imprescindibles per a l’adquisició de l’autonomia lectora i l’accés a la complexitat lectora i literària.
La literatura ha de fer-se un espai entre les múltiples ocupacions que s’ofereixen als joves
I passen els anys i els joves es fan amos d’un cert gust lector autònom, defugint, a poc a poc, la tutela dels adults. Tot i així, no és moment d’abandonar-los; cal seguir oferint cultura i llengua amb la certesa que, fent-ho, alimentarem i alimentaran millor la seva gana literària (molta o poca). A l’INS, a la biblioteca, a la llibreria, a casa; per obligació o per devoció, la literatura ha de fer-se un espai entre les múltiples ocupacions que s’ofereixen als joves.
El contacte amb les literatures (noves, velles, llargues, curtes, visuals, textuals, orals, cantades, d’aquí o d’allà, etc.) ens produeix uns determinats impactes que ens fan estimar o no personatges, arguments, estils; tot això ens ajuda a ordenar els nostres sentiments, a sentir-nos part del col·lectiu que ens acull i ens empara i ens fa ser part de la cultura.
Perquè la cultura és un compendi de coneixements i formes de vida fruit de la llengua, l’estudi, de lectures, de viatges, d’experiències, etc. Consta de patrimoni immaterial (llengua, símbols, valors, normes) i material (objectes, edificis, llibres, arts plàstiques, escultura, etc.). És tan necessària per viure com ho és l’aire que respirem. Tots tenim el dret i l’obligació de dotar-nos d’estructures, mitjans i ocasions col·lectives que ens permetin crear, recrear, renovar, somiar, imaginar els símbols, els valors, les normes, els models d’organització, el coneixement, els objectes que volem que ens caracteritzin com a poble. És a dir, hem de poder dissenyar el nostre futur, partint del present i dialogant amb el passat.
