Observo de quina manera la demanda de canvis, el treball de futur i les aliances troben encaix en un món cada vegada més individualista i menys corporatiu.
Aquesta tendència ja es feia evident l’any 2016, expressada i recollida al document redactat i lliurat al conseller durant el tema general debatut el 8 de juliol, a la 51a Escola d’Estiu de Rosa Sensat:
«Hem de passar de l’individualisme a la cooperació, del jo al nosaltres, assumint la solidaritat i la cooperació com a motor imprescindible per assolir els compromisos que vinculen la vida social de les persones. Assumir la responsabilitat individual vol dir implicar-nos en el fet comú per responsabilitzar-nos de l’altre i d’un mateix, perquè aspirem a una vida digna i sabem que l’única possibilitat d’obtenir-la és col·laborant entre tots.
»És per això que no hi ha més opció que l’ètica. I això s’aprèn practicant-ho des de la infantesa: la interiorització dels valors de coherència, responsabilitat, respecte a la dignitat pròpia i aliena, que no deriven mai de la imposició legislativa ni de cap codi revelat, sinó de la pràctica basada en l’aprenentatge quotidià.
»Des de l’escola, hem de fer viure a les noves generacions la importància de la implicació per fer un món millor i més sostenible.»
Aviat farà un any que l’Associació de Mestres Rosa Sensat feia visible una crisi en molts aspectes, principalment econòmica i sobretot ideològica; és per això que va caldre una revisió i una anàlisi profunda de la inèrcia i els valors profunds que s’estaven construint.
Mantenir l’esperit revolucionari i enèrgic per revisar, renovar i contenir un mapa educatiu constantment canviant, amb polítiques diverses i mitjans de comunicació sensacionalistes, sindicats que polaritzen i mestres ofegats per pressions i crítiques socials, no és fàcil. Podríem afegir a la complexitat actual aquesta tendència individualista en què associar-se suposa la demanda d’uns beneficis personals i no d’unes conquestes col·lectives.
Cal fer-ne reflexió. Si som capaços d’arribar a unes conclusions com les redactades durant l’any 2016, on es fa èmfasi en els beneficis del col·lectiu per sobre dels drets individuals, també hem de ser capaços d’adonar-nos que el valor d’una associació és precisament saber-se al costat d’algú, i que el gran guany és l’aportació individual que suma dins d’un gran grup amb un objectiu comú.
El valor d’una associació és saber-se al costat d’algú, i que el gran guany és l’aportació individual que suma dins d’un gran grup amb un objectiu comú.
Iniciat i finalitzat, el procés participatiu «Repensem Rosa Sensat» ens ha portat més reflexions. En destaquem la necessitat de fer aliances, créixer en xarxa i incorporar una mirada més jove que prengui compromisos de lideratge i de defensa d’una educació on l’escola pública sigui un exemple a seguir.
Les associacions representen una riquesa de persones amb múltiples experiències que cal aprofitar. Els més joves necessiten espai, ho sabem, i és per aquest motiu que l’associació busca llenguatges comuns, acostar-nos per obrir un diàleg amb la ment oberta a possibles canvis, però amb la cura de no perdre de vista el camí traçat per altres generacions, que llavors ja parlaven d’una educació que no és tan llunyana de la que lideren alguns grups emergents. Aquí estem, treballant per acostar-nos, obrir possibilitats i trobar el lloc de confluència.
Tenir un compromís ferm amb l’educació no és suficient perquè una associació pugui esdevenir referent i estigui present en tots els processos educatius del país; requereix acostar-se a la seva política, discrepant d’un discurs populista i defensant tot un col·lectiu, sempre més enllà dels seus drets laborals.
Al llarg de tots aquests mesos s’ha fet un esforç per acostar posicions, sent inflexible amb algunes decisions de govern i expressant el nostre malestar algunes vegades i d’altres col·laborant-hi per posar a disposició del govern la nostra experiència. Hem fet política. Una associació ha de prendre decisions importants que només poden influir si és capaç de posicionar-se políticament. A l’escola es fa política, i Rosa Sensat és l’escola que vol acollir els i les mestres; en cap moment ha deixat de banda el seu lloc reivindicatiu, compromès i valent.
Continuem treballant des d’una experiència d’aula que ens situa en un dia a dia emocionant i alhora ple de dificultats i imprevistos, allunyats de teories que persegueixen un somni idealista. Sabem el que es cou i sabem quina repercussió té.
Vull fer arribar el missatge que l’associacionisme pot recuperar el que havia estat. Tenim la infraestructura del que ha de ser, tenim l’experiència, i necessitem la professionalitat de diversos agents relacionats amb l’educació per dibuixar un col·lectiu que construeix amb la suma de moltes individualitats de gran valor per una infància i una educació que assoleixi els seus drets i no tan sols cobreixi les seves necessitats.
