En el marc del cicle ‘Els debats de RecerCaixa’ organitzat per “La Caixa” i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, el passat 27 de març va tenir lloc un debat titulat “TIC i educació: beneficis i impacte social”.
Sí, ho heu llegit bé: març de 2014. I encara debatem si les tecnologies de la informació i la comunicació representen un benefici per a l’educació? He fet la resta, m’han sortit 25 anys des que vaig fer el meu primer curs d’informàtica (llavors es deia així). Si en fa d’anys que en parlem. I encara discutim si les TIC són bones o dolentes!
Doncs per sort, el debat va per una banda i l’activitat de les aules per una altra. Per sort tot aquest temps no hem parat de treballar i un bon munt de docents hem introduït TIC a les aules, des de fa un grapat d’anys. I per què ho hem fet i ho fem així? Perquè les TIC són part de la nostra vida de cada dia i per tant, també ho són del treball a l’aula. Així de clar. Com no podria ser d’una altra manera. Però és així de simple a totes les escoles i instituts? Potser no tant com voldríem… Ni tant com la vida del dins i del fora l’escola es troben tan sovint com caldria.
Beneficis? Moltíssims. Una altra cosa és com es fa. Com es va dir en el debat, s’utilitzen les TIC per traspassar la informació, però no com a eina d’aprenentatge. I això què vol dir? Doncs que majoritàriament (excepcions al marge, que n’hi ha!) es fa servir la PDI com a pissarra digital, però no com a interactiva, perquè l’únic que utilitza la pissarra és el professorat i l’alumnat continua sent el receptor passiu.
S’aprèn diferent amb les TIC? S’aprèn més? Ha canviat el concepte d’autoritat a l’aula? Es pot parlar de bones pràctiques sense TIC? Doncs, no em sé imaginar cap seqüència didàctica, en què en algun moment no intervingui una eina anomenada TIC. Com tampoc no em sé imaginar una seqüència didàctica en què en cap moment es faci servir llapis i paper.
I és que en qüestió de mètode, els docents, encara practiquem (excepcions al marge, que també n’hi ha!) allò de l’ensenyar tal com em van ensenyar a mi. I per això encara fem servir la pissarra, digital o no, i el llibre de text, o no, com a única font d’informació, i com a única autoritat. I tots els alumnes de l’aula fan el mateix al mateix temps, tant siguin de secundària, com de primària, o fins i tot de parvulari. I això, pobres TIC no ho poden canviar. Es podria canviar amb una formació inicial diferent?
