Arran de participar en el I Foro de expertos en comprensión lectora a Granada plantejo una reflexió sobre actituds i prejudicis detectats al voltant de la formació del professorat. El Foro oferia l’oportunitat d’observar l’estat de la qüestió sobre l’ensenyament i aprenentatge de la comprensió lectora i sobre la promoció de la lectura, i plantejava estratègies d’intervenció per a la formació del professorat per tal de contribuir a fixar els programes de lectura en aquella comunitat. El format establia ponts entre el treball i la reflexió dels especialistes que han desenvolupat i publicat recerques des d’òptiques diferents amb professionals implicats en els plans de lectura (inspectors, gestors de programes de lectura i docents coordinadors de projectes lectors en els centres). Esdevenia un espai òptim on establir diàleg i transferència de coneixement i experiències.
Em va sorprendre la rellevància atorgada als convocats com els experts per bastir línies de formació del professorat actualitzades. La vertebració del format obeïa i s’orientava cap a aquesta voluntat, i promovia espais de discussió en petit comitè que permetien establir conclusions concretes i obertes al seu desenvolupament. Un binomi perfecte que vinculava el marc de discussió teòric i la pràctica d’aula.
I la meva sorpresa es manifesta en observar com aquesta fusió, per a mi natural i imprescindible, és encara avui una assignatura pendent en l’àmbit educatiu. No em són aliens comentaris com: “teoria no, només estratègies per fer a l’aula”; “els professors d’universitat estan lluny de la realitat”, o bé prejudicis sobre la utilitat dels articles teòrics “escrits per professionals que no són a la trinxera cada dia”.
Per què donar l’esquena a la recerca i la innovació que en disciplines com la cirurgia o la biomedicina s’entenen com a imprescindibles? Ens hem de plantejar com resoldre aquest fals divorci entre teoria i pràctica en l’àmbit educatiu perquè són cares d’una mateixa moneda. Encara recordo quan vaig descobrir que un dels factors determinants en la comprensió de textos és el lector (les experiències prèvies de lectura, els seus objectius i el seu coneixement del món), una descoberta provinent de la recerca i de la “teoria” que m’obria un univers d’estratègies d’aula ben fonamentades i efectives.
Cal, per tant, superar la dicotomia teoria-pràctica amb estratègies que les posin en relació i amb l’exercitació, en les formacions dels docents, que permeti la concreció dels resultats de la recerca en objectius didàctics i el trasllat d’aquests a les pràctiques d’aula. Fàcil? No, però sí apassionant. No és sobrer si aspirem a formar un professorat autònom i crític. Les receptes universals estan força bé… per als llibres de cuina.
