Autor: Redacció

Finalment, molts anys i moltes jubilacions després, i amb una quarta part de les places de mestre ocupades interinament, el Departament d’Ensenyament s’ha decidit a convocar oposicions. Ja era hora: una bona notícia. Això no treu que hàgim de dir ben alt i ben clar que aquest és un mal procediment per accedir al magisteri.

Aquests darrers temps a les escoles i instituts hi ha una tendència de vegades desenfrenada i obsessiva per buscar etiquetes que defineixin l’escola. De tant estesa gairebé no ens demanem el sentit d’aquesta tendència, i amb aquest escrit volia aportar uns elements de reflexió.

Són conscients els membres de Societat Civil Catalana que els conflictes escolars, en la seva gran majoria, es resolen parlant i no ficant pel mig els tribunals? Si el primer pas és la denúncia no anem per bon camí perquè es destrueix el principi de confiança que ha de presidir les relacions família-escola.

Podem intentar ajudar a l’educació d’infants i adolescents perquè impulsin un món diferent i millor o bé per animar-los a adaptar-se amb possibilitats d’èxit al món i a la societat actuals. Per aconseguir un canvi de debò hauríem de plantar cara al sistema econòmic neoliberal que ens domina i que està impregnant l’ensenyament de mercantilisme i de molt de màrqueting.

Altres qüestions de la vida potser poden esperar, però l’escola ja no. Nadal ja s’ha acabat i el nou adveniment trigarà, així que reclamo tenir polítiques educatives series, accions educatives, pressupost educatiu i responsables de gestionar l’educació.

Un bon sistema educatiu és aquell que no separa els infants i els joves ni per la seva llengua familiar, ni pel seu origen geogràfic o social, ni per les creences que li ha transmès la família, ni per les seves capacitats, ni pel seu gènere.

He llegit els programes electorals dels principals partits que es presenten a les eleccions del 21 de desembre per veure què hi diuen i què proposen sobre la biblioteca escolar, però, ai, las! no he trobat res aprofitable. La majoria ni en parlen i quan apareix la biblioteca escolar és per dir frases buides de contingut.

Els infants viuen en un món on no hi ha rancor, ni bàndols radicalitzats. Un món on no tot és blanc o negre, on és possible la negociació i el diàleg amb escolta; on es pot compartir i, sobretot, entendre a l’altre. Aquest és el món que vull, per mi, pels meus fills, per la meva família, pels meus amics i vull poder-ho compartir amb els qui estimo.

Durant anys hem estat molt cofois del nostre model de convivència. Però es tracta d’un model dèbil i parcial. El nostre model de convivència només és real i potent a l’escola, on no s’ha deixat de treballar per incloure grups d’origen diferent.

Acabi com acabi l’anomenat procés, la vida continuarà i els problemes quotidians, els que es viuen cada dia i a cada casa, seguiran allí. Com a educadors, com a persones, com a ciutadans hem d’estar a l’alçada del nostre paper, i exigir als polítics professionals les seves grans responsabilitats.