Browsing: Escola pública

Observo de quina manera la demanda de canvis, el treball de futur i les aliances troben encaix en un món…

Ara fa noranta anys de l’exili del Borbó i la proclamació pacífica de la República, que amb alts i baixos…

Entrevista a Ramon Breu, professor de secundària i autor del llibre “Desconstruint els mèdia a l’aula”, una proposta per treballar des de l’educació mediàtica com a eina per ensenyar als infants i joves (i als adults que els acompanyen) a fer un ús crític dels mitjans de comunicació i de les pantalles.

Entrevista a Salomó Marquès, autor del llibre ‘1939: l’exili del magisteri a Catalunya’, una investigació que va començar fa més de vint anys i la qual recull el nom de gairebé 600 de mestres que van haver de marxar després de la guerra, “i que en realitat són molts més, perquè hi ha una part que s’ha perdut perquè fins i tot han mort els alumnes que van tenir”.

En la catalanització de l’escola hi ha tingut un paper de primera magnitud el professorat, que ha liderat il·lusionadament durant molts anys aquest projecte i que ha estat el model de llengua per a molts dels nois i noies que vivien en entorns no catalanoparlants. Aquells moments d’engrescament, per molts motius, s’han tornat en desencís i resignació diu el professor Xavier Besalú en aquest article.

Sempre he pensat que hi hauria d’haver més permeabilitat entre les diferents etapes educatives quant a metodologies docents i a reflexió pedagògica. Per exemple en el meu camp, em sembla interessant que els professors de secundària coneguin com aprenen a llegir i a escriure els infants a primària per configurar una reflexió global sobre l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

Aquests darrers temps a les escoles i instituts hi ha una tendència de vegades desenfrenada i obsessiva per buscar etiquetes que defineixin l’escola. De tant estesa gairebé no ens demanem el sentit d’aquesta tendència, i amb aquest escrit volia aportar uns elements de reflexió.

Són conscients els membres de Societat Civil Catalana que els conflictes escolars, en la seva gran majoria, es resolen parlant i no ficant pel mig els tribunals? Si el primer pas és la denúncia no anem per bon camí perquè es destrueix el principi de confiança que ha de presidir les relacions família-escola.

Podem intentar ajudar a l’educació d’infants i adolescents perquè impulsin un món diferent i millor o bé per animar-los a adaptar-se amb possibilitats d’èxit al món i a la societat actuals. Per aconseguir un canvi de debò hauríem de plantar cara al sistema econòmic neoliberal que ens domina i que està impregnant l’ensenyament de mercantilisme i de molt de màrqueting.

Altres qüestions de la vida potser poden esperar, però l’escola ja no. Nadal ja s’ha acabat i el nou adveniment trigarà, així que reclamo tenir polítiques educatives series, accions educatives, pressupost educatiu i responsables de gestionar l’educació.