Browsing: General

Si ho aconseguim, l’any 2016 podreu veure la pel·lícula acabada i treballar-la amb la guia didàctica. Us asseguro que us agradarà! Ens ajudeu a aconseguir-ho?

Els centres educatius haurien de representar molt més la vida real, l’actualitat de la societat, i plantejar treballs i projectes vius que reflecteixin la complexitat de la realitat.

Benvinguda sigui la innovació, l’esforç per canviar i millorar l’ensenyament i l’educació. Cal, però, avaluar el que fem, el que inventem, per assegurar que estem educant correctament, amb tot el que això representa.

Les noves tecnologies ens han aportat beneficis impensables fa només dues dècades, però resulta depriment observar com acceptem els seus perjudicis, amb un conformisme i una submissió, com si penséssim que és el peatge que hempagar, com si fos unales plagues d’Egipte.

Què és més important viure feliç o guanyar molts diners? Tenir una vida tranquil·la d’acord amb les pròpies necessitats o tenir més que altres persones? Són qüestions que afecten a la vida i que no es tenen massa en compte; pensar-les o preveure-les ajudarien, més endavant, a evitar frustracions…

L’educador hauria d’examinar-se, amb naturalitat, sobre la seva vocació. La vocació sovint és un do, però es pot afavorir. I si un s’hi reconeix jo diria que hi ha de respondre. Hi ha els grans noms que tots tenim al cap i que que admirem i fan respecte; i d’altra banda hi ha, sobretot, l’estol anònim de mestres que fan el país i que els nostres infants recordaran.

Cada cop més, donar veu i escoltar els infants i joves, els ciutadans fins a divuit anys, es veu com una font d’inspiració per trobar solucions a temes o problemes. Ells, com nosaltres els adults, també viuen en els pobles, en els barris i en les ciutats, i per tant es plantegen qüestions que moltes vegades als adults ens poden passar desapercebudes o ni se’ns acudeixen.

La pública és l’escola de tothom. Les innovacions s’han de fer als centres que estiguin a l’abast de totes les famílies, siguin de la condició econòmica, social o ètnica que siguin. Si els canvis positius no poden beneficiar totes les persones seran uns canvis insuficients, uns canvis per a unes elits que deixaran de banda les famílies en situacions més desafavorides.