Browsing: General

Posem tots els esforços per educar per la pau, per fer persones lliures i amb criteri, i perquè tots plegats siguem transmissors de models de pau, amb la música com a altaveu.

Si ho aconseguim, l’any 2016 podreu veure la pel·lícula acabada i treballar-la amb la guia didàctica. Us asseguro que us agradarà! Ens ajudeu a aconseguir-ho?

Els centres educatius haurien de representar molt més la vida real, l’actualitat de la societat, i plantejar treballs i projectes vius que reflecteixin la complexitat de la realitat.

Benvinguda sigui la innovació, l’esforç per canviar i millorar l’ensenyament i l’educació. Cal, però, avaluar el que fem, el que inventem, per assegurar que estem educant correctament, amb tot el que això representa.

A Rosa Sensat som compromís, som participació, creativitat, xarxa, recerca, utopia, diversitat, som formació, som acció i emoció, som història, present i futur. Som mestres.

Les noves tecnologies ens han aportat beneficis impensables fa només dues dècades, però resulta depriment observar com acceptem els seus perjudicis, amb un conformisme i una submissió, com si penséssim que és el peatge que hempagar, com si fos unales plagues d’Egipte.

Què és més important viure feliç o guanyar molts diners? Tenir una vida tranquil·la d’acord amb les pròpies necessitats o tenir més que altres persones? Són qüestions que afecten a la vida i que no es tenen massa en compte; pensar-les o preveure-les ajudarien, més endavant, a evitar frustracions…

L’educador hauria d’examinar-se, amb naturalitat, sobre la seva vocació. La vocació sovint és un do, però es pot afavorir. I si un s’hi reconeix jo diria que hi ha de respondre. Hi ha els grans noms que tots tenim al cap i que que admirem i fan respecte; i d’altra banda hi ha, sobretot, l’estol anònim de mestres que fan el país i que els nostres infants recordaran.

Cada cop més, donar veu i escoltar els infants i joves, els ciutadans fins a divuit anys, es veu com una font d’inspiració per trobar solucions a temes o problemes. Ells, com nosaltres els adults, també viuen en els pobles, en els barris i en les ciutats, i per tant es plantegen qüestions que moltes vegades als adults ens poden passar desapercebudes o ni se’ns acudeixen.

La pública és l’escola de tothom. Les innovacions s’han de fer als centres que estiguin a l’abast de totes les famílies, siguin de la condició econòmica, social o ètnica que siguin. Si els canvis positius no poden beneficiar totes les persones seran uns canvis insuficients, uns canvis per a unes elits que deixaran de banda les famílies en situacions més desafavorides.