Possiblement serà una de les frases que escoltarem més aquests dies de campanyes electorals. Encara que els polítics ho embelleixin parlant de «prioritat», «primer que…» i altres, la realitat és que després tot queda relegat a l’ensenyament, als continguts, als canvis de llei… I l’educació, com a procés vital i enriquiment d’experiències, és tan escassa que només es té en compte en alguns articles de la llei que en poques ocasions es desenvolupen.
Avui, que gairebé tot ho podem saber i conèixer pitjant una tecla de l’ordinador, del telèfon…, ens entestem a tenir una escola de memorització, de repetició, de deures i exàmens, amb uns continguts dividits i atomitzats resultat de la ciència dels adults i que no tenen res a veure amb l’experiència de l’infant.
Segurament hauríem de conèixer més el pensament de pedagogs clàssics, com John Dewey (1859-1952), que resumeix la seva proposta pedagògica en: «Els nens, els joves, i també els adults aprenem mitjançant una acció que la pensem i/o la dialoguem amb els altres, i en traiem conseqüències». Per ell la base de l’aprenentatge és «l’experiència reflexiva», l’experiència com a assaig, que suposa canvi i aprenentatge si està conscientment connectada amb les conseqüències que ens aporta.
El concepte d’interès, el projecte, és fonamental en la teoria educativa de Dewey. Estimular la curiositat de l’infant, proporcionar un entorn que estimuli respostes, que faci descobrir objectes i activitats que li interessin, són camins per obtenir el compromís i la responsabilitat a aprendre dels infants i joves.
Els centres educatius haurien de representar molt més la vida real, l’actualitat de la societat, i plantejar treballs i projectes vius que reflecteixin la complexitat de la realitat.
De ben segur que per fer real «L’educació abans que…» ens manca un gran debat i consens de concepte i un estímul de l’educació per a la societat del coneixement i de la tecnologia, i experiències diverses per portar-les a bon port. Com ens deia Marta Mata, «no és la ciència, o el mestre, el centre de l’educació i de l’escola, sinó l’infant, al voltant del qual giren l’activitat i el contingut de l’educació».