Molt sovint costa que a les sales de cinema s’imposi el silenci. Sorolls de mòbils, gent que arriba un pèl tard i comenta on seure, el típic espectador que explica en veu baixa, però que tothom el sent, a la parella el que està veient, per si no ho ha entès prou bé i les maleïdes crispetes. S’haurien de fer sessions amb crispetes i sessions sense.
A la sala on vaig anar a veure ”La sal de la tierra” el silenci era tan dens que no aconseguiríem foradar-lo ni amb una màquina d’aquelles que serveixen per fer forats a l’asfalt del carrer. Quan s’acaba, el públic s’aixeca sense dir res i amb el cap cot, com si acabés d’assistir a un acte religiós.
I què és “La sal de la tierra”? És el documental dirigit per Wim Wenders i Juliano Riberio Salgado sobre els reportatges fotogràfics de Sebastiao Salgado.
Aquest fotògraf ha estat testimoni d’un seguit d’horrors que hem fet realitat després de la Segona Guerra Mundial. Semblava que l’experiència dels camps d’extermini i dels efectes de les dues guerrers mundials ens impedirien iniciar unes altres massacres. Estàvem ben equivocats. L’ésser humà, ho sabem prou bé, és capaç del sacrifici més gran al costat de l’horror més terrible. I això és el que mostra el fotògraf. La seva mirada s’atura en un seguit d’esdeveniments on la maldat humana es fa visible i ens retorna la mirada dels que la pateixen, ens fa conscient del seu personalíssim sofriment dins d’un dolor col•lectiu. Ho fa a través de les fotografies i dels seus comentaris establint una relació que enriqueix el resultat final.
La pel•lícula arrossega una forta polèmica sobre el paper del fotògraf com a intermediari entre la realitat fotografiada i la distància on ell se situa, però jo celebro que s’hagi filmat, perquè m’ha tornat a recordar que des de la innocència del món, des d’aquella capacitat tan humana de mirar cap a una altra banda es poden cometre els crims més abominables.
Però el documental també és capaç de fer-nos veure que hi ha una altra cara: podem ser constructors d’una altra mena de món i que en bona part gairebé tot depèn de nosaltres.
La mirada de Wenders i de Salgado fill es projecta damunt de la del Salgado fotògraf que ens retorna la seva visió del món i el resultat és dolorós, però encara hi ha esperança.
Fitxa tècnica:
Direcció i guió: Wim Wenders i Juliano Ribeiro Salgado
Gènere: Documental
França, 2014
Duració: 100′
Estrena a Espanya: 31 d’octubre 2014
(font de la fitxa tècnica i del cartell: www.filmaffinity.com)
