El Mètode Obert és la nova proposta pedagògica de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Neix després d’un procés participatiu de més de deu anys, en què s’ha revisat, ampliat i actualitzat el mètode recollit al Codi Obert. El resultat és una publicació coral, construïda amb moltes mans, cors i caps, que se situa en els reptes de la societat actual sent conscients de l’herència del passat i amb una mirada llarga cap al futur que volem.
Per tant, es tracta d’una eina viva que respon als desafiaments educatius i socials d’avui, amb una triple vocació: de servei —per ser veritablement útil per a qui la utilitzi —, de referència —perquè recull una diagnosi general de les qüestions socials clau que interpel·len tota la societat, als quals l’escoltisme respon amb veu pròpia —, i de reconeixement —per posar en valor la tasca educativa dels agrupaments i del moviment escolta i guia en el seu conjunt.
Construït a partir de tres grans pilars: l’essència que volem preservar, les noves aportacions conceptuals sorgides del diàleg crític i els principis rectors que ens orienten. Lluny de voler ser una conclusió definitiva o una publicació tancada, aquest document obre una nova etapa. És una provocació i una invitació, tant col·lectiva com personal, per continuar reflexionant i educant des del lleure, des del compromís i des del cau.
Pedagogia escolta i guia per una educació crítica, arrelada i emancipadora
El Mètode Obert parteix d’un convenciment profund: l’educació no pot limitar-se a reproduir allò existent. Necessita oferir alternatives, imaginar futurs possibles, sembrar esperança. Per això, el primer principi que el vertebra és clar: eduquem per la transformació social. No eduquem per adaptar-nos al món tal com és, sinó per posar-lo en qüestió i contribuir a fer-lo millor. Això implica un compromís actiu amb la justícia social, l’equitat, la sostenibilitat, el país, la llengua i la cultura catalana, i la llibertat.
En segon lloc, el Mètode Obert posa la comunitat al centre del procés educatiu. El cau no és un espai aïllat ni una bombolla, sinó un node en una xarxa d’educadores, famílies i territori que acompanya compartidament infants i joves en el seu desenvolupament perquè esdevinguin persones sensibles, crítiques i compromeses amb el seu entorn. Aquesta corresponsabilitat situa l’aprenentatge en un context viu i relacional. Des de la proximitat del petit grup fins a l’àmbit de territori, del sentiment d’identitat del moviment català fins a la fraternitat universal amb la resta d’escoltes i guies d’arreu del món; la comunitat es construeix com un entorn on tot allò esdevé oportunitat de desenvolupament personal i col·lectiu alhora que espurna amb potencial educador i educatiu.
Un altre principi clau és l’educació integral i contextualitzada de la persona. Ja no parlem de dimensions compartimentades, sinó d’aproximacions interconnectades: emocional, física, social, cognitiva, cultural, espiritual i política. Aquesta mirada holística reconeix que eduquem persones complexes i arrelades en realitats concretes, contemplant els diferents prismes i mirades. I només des d’aquesta relació pedagògica essencial, des del vincle significatiu i el reconeixement mutu com a subjectes amb agència pròpia, podem acompanyar processos de creixement autèntic. Un progrés personal, estretament lligat a un dels pilars de l’escoltisme i el guiatge: l’espiritualitat, entesa com la recerca de sentit, de connexió profunda amb un mateix, amb els altres i amb el món.
També eduquem des de la vivència i el compromís. L’experiència directa, el fer, el sentir i l’actuar són vehicles d’un procés educatiu amb impacte personal i social. El servei, la natura, els projectes compartits, les assemblees, els campaments… Són espais on es construeix coneixement significatiu, connectat amb la vida i amb el món. El cau no és una mera transmissió de continguts ni del treball de competències transversals: és una experiència immersiva i completa, moments de convivència i narrativa comuna, que activen vivències que marquen, mouen i configuren la manera de ser i d’estar en el món.
El cau com a llavor d’alternativa i esperança
En un món actual definit per la crisi climàtica, l’augment de desigualtats, l’emergència lingüística o la precarietat juvenil, el moviment educatiu no pot quedar-se passiu. El Mètode Obert vol ser resposta i motor de transformació; situant l’educació en el lleure com una proposta pedagògica capaç d’adaptar-se a les realitats canviants, sense perdre l’essència del que ha estat sempre el cau: un espai comunitari, proper i educativament viu.
En els últims anys, la idea de comunitat ha anat adquirint nous matisos. Els agrupaments conviuen amb realitats socials cada cop més diverses, en entorns on les formes de convivència i participació es redefineixen contínuament. Això ens condueix a preguntes que conviden a revisar com es construeixen avui aquests vincles: com fem perquè els infants i joves se sentin part d’un “nosaltres”? Com facilitem espais de relació i convivència on aprenguin a formar part d’una comunitat i a entendre que són agents actius de canvi?
L’objectiu de l’escoltisme i el guiatge és oferir aquests espais de trobada. Des de la feina diària a les branques, les assemblees o els campaments, infants i joves experimenten el valor de la convivència, l’escolta i la presa de decisions individuals i compartides. És en aquests petits gestos on es cultiva la mirada cap a la participació i la vida comunitària.
Aquest aprenentatge sostingut al llarg del temps forma ciutadania que analitza i es fa conscient de les seves pròpies necessitats i fortaleses, que es corresponsabilitza d’aquestes sense sentir-se indiferent, de manera activa prenent la iniciativa per generar canvis amb impacte en l’entorn proper. És per això que en un context social on l’individualisme i la fragmentació dificulten els vincles, el cau esdevé una trinxera pedagògica que resisteix i proposa.
Un espai on cuidar-nos i ser cuidats, acompanyant en aquest benestar que també vol dir escoltar i reconèixer. I això només és possible des d’una actitud d’autorevisió constant i des del suport col·lectiu als equips de caps. L’educació escolta i guia posa la persona al centre, però ho fa des d’una xarxa de relacions significatives que sustenten, qüestionen i projecten.
La participació infantil i juvenil és un eix educatiu central. Participar no és només ser escoltat: és experimentar, al llarg de tot el desenvolupament, que es pot transformar el que ens envolta. Cal oferir espais reals en els quals reafirmem a través de la pràctica educativa que infants i joves són i seguiran sent els protagonistes del seu propi aprenentatge i qui han de liderar les seves experiències. Tot plegat a través d’espais de participació significativa i de presa de decisió, adaptats a cada etapa, on els infants prenguin consciència del seu potencial transformador i aprenguin a construir de forma conjunta.
Per tant, acompanyar aquest procés educatiu implica també reconèixer la diversitat de realitats que envolten els infants i joves, i adaptar-hi la proposta pedagògica amb sensibilitat i flexibilitat. No es tracta de buscar fórmules úniques, sinó de mantenir oberta la reflexió pedagògica per fer possible que cada agrupament, des de la seva realitat, pugui oferir espais d’acollida i aprenentatge compartit.
En definitiva, la nova proposta pedagògica de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya no ofereix respostes tancades ni pilots predefinits, però sí una orientació clara: continuar educant des de la comunitat, la participació i el compromís. Tot plegat amb l’objectiu que el cau continuï sent un espai significatiu per a infants i joves, un espai on créixer i trobar un lloc bo des d’on mirar i deixar el món una mica millor de com l’hem trobat.
De la mateixa manera que el Mètode Obert, aquest article ha estat escrit a quatre mans i amb moltes veus al darrere. Aprofitem, doncs, per fer extensiu l’agraïment a totes les persones que han fet possible aquest procés tan ric i compartit. I us convidem a llegir la publicació completa i veure el vídeo de la presentació acadèmica. Una oportunitat per seguir aprofundint, des de dins i des de fora, una invitació a seguir educant amb sentit des del cau.
Sempre a punt!
El Diari de l’Educació, 2025