Opinió

Trans*?

He començat l’any 2023 llegint o escoltant opinions i idees entorn alguns articles de l’anomenada llei trans [1], aprovada recentment. Diria que pot tenir repercussions, i no gaire bones, per als nois i noies adolescents que estan cursant tercer o quart d’ESO. Cursos en els quals vaig ser tutor una pila d’anys. El que he llegit o escoltat m’ha fet pensar. He escrit algunes reflexions. Intentaré explicar-les en tres apartats.[2]

Primer. Llegeixo sexe fluid, sexe no binari, possibilitats de canviar de sexe, identificació dels conceptes sexe i gènere, identitat de gènere, el sexe biològic no importa, només cal sentir-se home o dona per ser-ho, dones amb penis, homes amb ovaris… Segur que darrera aquestes afirmacions hi ha alguna base científica? Que se’n parli, que persones qualificades intel·lectualment ho assegurin, no confirma que hi hagi una base científica darrera. Em fa pensar amb qui defensa que la terra és plana. I és difícil dialogar amb un o una terraplanista (conec un profe de secundària que ho defensa); és difícil dialogar perquè els conceptes sense base científica es defensen com una creença. I les creences no són racionals, per tant els arguments no els afecten. Després de dues hores d’intentar argumentar, hom continua creient que la terra és plana malgrat totes les evidències en contra. Pot passar quelcom de semblant amb els conceptes que deriven de la ideologia queer? Hi ha maneres d’explicar i, sobretot, de defensar les postures, que s’hi assemblen molt.[3]

El sistema socioeconòmic imperant atorga validesa a uns comportaments de gènere estereotipats. Els moviments feministes han estat força temps lluitant contra aitals estereotips. Defensant que cada persona pot actuar, vestir, estimar, relacionar-se, treballar, conviure… com vulgui, independentment de quin sigui el seu sexe. El gènere és una construcció cultural que no cal acceptar ni sotmetre-s’hi.

Malgrat els anys de lluita i els esforços endegats no s’ha aconseguit superar els imperatius socials. Potser és mes fàcil dir que canvies de gènere que sortir de l’estereotip on t’ha col·locat el sistema. Canviar d’aspecte, de gènere, representa una sortida individual i, per tant, no cal esforçar-se per canviar un sistema que obliga a comportaments estereotipats.

És mes fàcil dir que canvies de gènere que sortir de l’estereotip; canviar de gènere representa una sortida individual i, per tant, no cal esforçar-se per canviar un sistema que obliga a comportaments estereotipats

Segon. Parlant del sistema. El neoliberalisme, una fase avançada del capitalisme que porta segles dominant a la majoria de la població mundial, està guanyant les lluites de classe. El moviment obrer, fa uns anys força poderós, era l’enemic més fort del neoliberalisme imperant. Tenia possibilitats de vèncer i canviar les situacions de les persones pertanyents a les classes socials oprimides. Els poderosos li tenien por. Les reformes i adaptacions del sistema dominant (i errors greus dels partits i sindicats obrers) han rebaixat molt les amenaces del moviment obrer. Darrerament el moviment feminista havia crescut i s’havia convertit en l’enemic més fort que tenia. Les mobilitzacions d’abans de la pandèmia de la covid van ser molt significatives. Potser la ideologia queer està sent utilitzada per trencar i dividir el feminisme. Sembla que ho estan aconseguint. Les ideologies poden servir per amagar i frenar les lluites socials.

Les persones que són (n’hi ha hagut sempre) o es diuen transsexuals poden canviar-se el nom i l’aspecte extern, la roba que porten i també poden arribar a prendre medicaments (hormones, drogues) i acceptar alguna cirurgia (que pot incloure mutilacions). Tot això representa un important negoci que interessa als propagadors queer. Sobretot si tenim en compte el creixement exponencial dels joves i alguns infants que s’hi acullen. Des de 2012 ha augmentat el nombre de persones ateses, disminueix l’edat, augmenta la proporció de dones que ja supera als homes, el percentatge d’adolescents és alt. Potser aquest enorme augment hauria de fer-nos pensar què hi ha darrera, què o qui el motiva.[4]

Tercer. He dit que he estat tutor a quart i tercer d’ESO bastants anys (una vintena). Cada curs he trobat algun noi o noia (sobretot noies) que estava descontent amb el seu cos. Els pits no em deixen córrer bé, la regla és un pal, segons quina roba porto em diuen de tot… si fos un noi no tindria aquests problemes. Profe, vull ser musculós per atraure les noies, m’he apuntat a un grup culturalista[5].

Passats uns mesos o el curs següent aquestes queixes desapareixien. Què passarà ara que hi ha l’ambient trans? En uns anys que nois i noies estan desconcertades, amb tots els canvis hormonals, sexuals, mentals… poden pensar serenament sobre les idees trans que estan de moda? Costa, com hem dit, ens aquestes edats trencar amb els estereotips. Jugo a futbol… i què; vaig amb faldilles perquè m’agrada. Prefereixo estar amb noies que amb nois… i què?

No és fàcil, als 15-16 anys, afegir “i què”? No tothom té el mateix equilibri personal, la mateixa força de caràcter o confiança amb ella mateixa, no tots els adolescents han establert vincles sòlids amb adults, familiars, docents o altres persones. Es difícil tenir criteris clars, les pressions del grup d’iguals són molt fortes, les influències de l’entorn immediat, dels medis de desinformació, de les xarxes socials on estan apuntats determinen més (en aquestes edats) que l’acció dels educadors adults de casa o de l’institut. Si no es senten acompanyats, si no poden confiar amb algú de més edat i amb un cert equilibri emocional fàcilment podran acceptar les vel·leïtats. Potser les seves famílies també se sentiran insegures davant la situació i els inputs que reben. Als seus fills i filles els estan dient que és més senzill i eficaç canviar el seu sentiment sexual que lluitar per canviar els estereotips que no deixen viure a cadascú a la seva manera. Cal la lluita col·lectiva per canviar i millorar, com ha fet sempre el moviment feminista.

Final. Després de la terrible etapa franquista que ha viscut el nostre país es va aconseguir que les escoles fossin mixtes, que nens i nenes estesin junts a les aules. I vam començar mínimament a parlar de coeducació, a igualar a nois i noies, a vigilar que els currículums, els materials didàctics, els llibres de text contemplessin la igualtat de sexes. Vam intentar que als patis poguessin jugar amb igualtat de condicions unes i altres. Sembla que no ho hem aconseguit. L’actual moda queer és un nou (o vell) impediment a la igualtat de debò entre totes les persones, siguin del sexe que siguin. Ens queda molta feina a fer. I com demanem sempre, cal ajudar l’alumnat a pensar críticament, a no deixar-se entabanar pels propagadors de creences irracionals.

[1] Ley para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI

[2] Rosa Cañadell ha escrit en aquest diari sobre aquesta temàtica https://diarieducacio.cat/educacio-coeducacio-i-genere .

[3] Recomano el llibre coordinat per Silvia Carrasco, doctora d’antropologia de la UAB, La coeducación secuestrada (Ed Octaedro)

[4] Segons dades del servei trànsit de la sanitat pública. TRANSIT, Atenció a la salut de les persones trans*

[5] Amb el perill de caure en la vigorèxia (en paral·lel a l’anorèxia)