Despertar en la comunitat, recuperar el sentit d’interdependència i obrir-se a la vulnerabilitat. Aquestes són algunes de les arrels que sostenen el Seminari d’Educació en les Societats en Transició del Casal del Mestre de Granollers, una iniciativa que s’inscriu en el moviment de ‘Societats en Transició’, una suma de moviments locals estesa a escala internacional que, segons explica Agustí Coromines, membre del seminari de Granollers, “parteix de la crisi de les fonts d’energia. Pensem que s’ha acabat l’era de la gran explotació dels recursos i això té un impacte en l’àmbit social, econòmic, de relacions humanes, en l’educació”. I què passa amb l’educació? “Doncs que no pot quedar-se al marge d’aquests canvis”, afirma Coromines.
Per tant, es tracta de dissenyar un model més sostenible per tal de reduir la petjada ecològica i transformar les relacions que tenim amb i en el món. De “viure una vida que valgui la pena ser viscuda“, ens recordaria la Yayo Herrero, antropòloga ecofeminista, que també es troba immersa en tot aquest moviment.
Societats en Transició neix de la necessitat d’un canvi de paradigma i el seminari del Casal del Mestre de Granollers, de l’anàlisi de l’impacte que tenen en la societat el desenvolupament del neoliberalisme i la davallada de les energies fòssils. Els darrers quatre anys, les vuit persones que formen part d’aquest seminari han anat deconstruint camí amb el desenvolupament d’una base de pensament pedagògic al qual l’acompanyen un ventall de diverses propostes sobre pràctiques escolars. Quatre són les línies que donen profunditat a la iniciativa, que van presentar durant la Trobada Estatal dels Moviments de Renovació Pedagògica celebrada el març del 2016 a Alacant.
Harmonia des de les arrels
Anar més enllà de l’entesa de la natura com a objecte de coneixement i d’explotació capitalista. Es tracta de desfer el punt de partida i concebre i construir la relació entre les persones i la natura des de l’harmonia i l’amor. Algunes de les activitats concretes que han sorgit d’aquest punt és la Xarxa d’Escoles Hortelanes del Vallès Oriental, on participen 25 centres escolars. “La idea és entendre l’hort no només com a eina didàctica, sinó que l’experiència serveixi per establir d’arrel relacions harmonioses entre els infants i la natura”, explica Coromines.
Compromís de l’escola amb la comunitat i de la comunitat amb l’escola
Sobre la importància del compromís social de l’escola: Aquest punt trenca amb la relació unidireccional del ‘dins cap en fora’ entre l’educació i la societat, i concep un canvi relacional: s’entrelliga des de baix amb i des de la comunitat. És per això que qüestions com la pobresa energètica, la problemàtica de l’habitatge i els refugiats, entren dins el currículum escolar per tal d’analitzar-ne les causes i generar respostes actives. En aquesta mateixa línia, alguns instituts s’han organitzat i entre mestres i alumnat es van documentar sobre la realitat del canvi climàtic. Basant-se en l’estudi, es van presentar a l’ajuntament de Granollers les mides que troben necessàries contra la contaminació.
Autoconeixement i valors amb les cures al centre
En un sistema capitalista i patriarcal on es valora la destrucció de la vida en detriment d’allò que la sosté, el treball de cures es posa en el centre dels valors necessaris per a la sostenibilitat de la vida compartida. I la vulnerabilitat, la interdependència i la importància de l’autoconeixement, vitals per a la transformació real i radical del món que compartim. Algunes de les activitats que proposen en aquest punt són el desenvolupament d’activitats creatives que obrin l’espai a descobrir hàbits saludables, d’autonomia, estima i esperit crític. “De l’educació en l’amor com a regal mutu i font d’alliberament”, diu Coromines, i concebre la reflexió i la meditació com a potents educadors que poden generar moltes transformacions.
La bellesa en l’educació
Crear nous espais i temps per a fomentar l’amor per la bellesa en totes les seves manifestacions mitjançant la creativitat artística i les potencialitats expressives de les persones. Segons expliquen des del seminari, es tracta d’estimular el sentiment i l’emoció artística per tal de descobrir-nos en la bellesa del món que cohabitem.
I a tot això s’hi arriba amb canvis de pluja fina i sense manuals d’instruccions. A més a més, des del seminari exposen que “tots aquests canvis no es poden dur a terme si no és dins del sistema públic d’ensenyament com a garant del dret de tothom a una educació de qualitat” i és per això que exposen compartir les reivindicacions i lluites per l’escola pública, inclusiva i de qualitat.
