Primer de tot ens cal distingir l’horari d’entrada i sortida dels centres de la distribució horària del temps lectiu.
En el primer cas em sembla interessant introduir una variable relativament poc plantejada: el paper dels consells escolars municipals en aquest tipus de decisions que, si fos el cas, aniria en detriment de l’autonomia de cada centre en particular. A dia d’avui aquesta és una competència del consell escolar de cada centre, però en els pobles o ciutats mitjanes, amb més d’una escola o institut, no em semblaria forassenyat que aquesta fos una decisió compartida a nivell municipal (i algunes altres probablement també).
En canvi, pel que fa al segon cas, em sembla indiscutible que aquesta hauria de ser una competència exclusiva del claustre de professorat i de l’equip directiu dels centres, d’acord amb el seu projecte educatiu i tenint en compte totes les variables que hi entren en joc. Amb això vull dir que no hi ha dubte que els horaris estructuren la vida dels centres i condicionen unes determinades maneres de fer i, en aquest sentit, els projectes singulars, els projectes innovadors, els projectes experimentals, els projectes educatius en general… no s’haurien de veure encotillats ni per les orientacions del Departament, ni per les preferències de la inspecció, ni per la comoditat organitzativa de la tradició.
De tant en tant apareix en el debat públic la qüestió del cos únic dels professionals de l’educació no universitària… L’horari dels docents també hi hauria d’entrar en aquest debat. El punt de partida –pel que fa als qui treballen en centres públics– són les 37 hores i mitja a la setmana. Però, a partir d’aquí, tot són diferències i algunes d’elles perfectament discutibles.
Per exemple, les hores de permanència en els centres: per als mestres d’infantil i primària és de 30 hores a la setmana; per als professors de secundària, entre 25 i 30. Sóc dels que pensa que el fet d’estar presencialment en els centres pot propiciar unes dinàmiques –de coordinació, de programació, d’implicació, de relació, de col·laboració– que redundarien en l’eficàcia de l’acció educativa i en la identificació amb el projecte. Clar que això hauria d’anar acompanyat d’uns espais i d’uns equipaments que permetessin als mestres i professors de poder treballar en diferents formats i condicions, cosa que avui en general no es dóna… No sé si haurien de ser 25, 28 o 30, però la veritat és que no veig les raons d’aquesta diferenciació.
També són diferents les hores que es preveuen per a la funció tutorial (d’atenció i seguiment a l’alumnat individualment i col·lectivament, i a les famílies) i les que es preveuen per la coordinació, la programació, la correcció i l’avaluació, i tampoc no en sé veure els motius. Clar que aquí també hi faria una altra falca: crec que tot el professorat –tant d’infantil com de primària o secundària, equip directiu inclòs– hauria d’assumir com a pròpia l’acció tutorial perquè és senzillament inherent a la docència. Altra cosa són les tasques concretes a realitzar…
Hi ha alguns consensos que, en teoria, semblen ben consolidats, però que es fa complicat de dur a la pràctica per motius diversos o per raons inconfessables. Seria el cas de l’inici i l’acabament de la jornada escolar, que molt majoritàriament se situa entorn de les 9 del matí i les 16 hores de la tarda. Seria també el cas de l’àpat del migdia, que se sol posar entre les 12 i les 14 hores, en un període de temps que podria comprendre entre els 30 minuts i l’hora i mitja (però no més). I seria encara el cas de les activitats extraescolars –dins o fora del recinte escolar– que una majoria faria començar a les 16 hores i faria acabar a les 18 o, com a molt tard, a les 19 hores, per poder sopar en família a una hora prudent.
Però aquests consensos, per poder-se operativitzar, donen per descomptats alguns supòsits que de moment no són reals. El primer, que tothom hauria de poder dinar als centres. En el cas de les escoles, sembla indubtable que això implica que hi funcioni el menjador escolar. En el cas dels instituts, això significa comptar amb una cantina, potser amb alguns plats preparats a disposició de l’alumnat, potser amb microones disponibles per escalfar el que es porta preparat des de casa o potser la reinstauració del servei de menjador escolar. En tot cas, no és fàcil quan fa uns anys que pràcticament tots els instituts fan jornada intensiva…
El segon és que algunes activitats extraescolars –singularment les esportives, les artístiques i les de suport escolar– haurien de ser accessibles per a tot l’alumnat i això vol dir que haurien de tenir uns preus subvencionats per les administracions públiques si no es vol deixar un nombre significatiu d’infants i adolescents al marge.
Certament que fa mal d’ulls veure tants equipaments escolars tancats amb pany i forrellat a partir de les 16 o les 17 hores de la tarda, els caps de setmana i els períodes de vacances escolars. Molts d’ells –deixem de banda ara aquesta plaga persistent dels barracons– compten amb unes instal·lacions cobertes i a l’aire lliure prou grans i ben condicionades. Són equipaments públics i semblaria lògic optimitzar-ne el seu ús per part de la població del barri, poble o ciutat. Per això, des de diverses instàncies es postula que estiguin oberts des de les 8 del matí fins, com a mínim, les 18 de la tarda, com a espais d’acollida, quan calgui; com a espais per desenvolupar-hi activitats d’esport o lleure; o per aprofitar els serveis de què disposen, per exemple, les biblioteques o els gimnasos… Però ja hi tornem a ser: aquí també caldria una inversió en educadors, en monitors, en animadors o integradors socials –a vegades en simples vigilants– per vetllar pel bon ús i per l’aprofitament d’aquests equipaments…
És d’agrair que tant des del Departament d’Educació com des de la societat civil o els Moviments de Renovació Pedagògica s’hagi posat el focus en la qüestió dels horaris escolars. Perquè es tracta d’un element estructural i estructurant de l’activitat educativa i perquè el seu abordatge té implicacions i derivades de moltes menes, com les que he intentat posar de relleu en aquest apunt.
